– 251 – Teatre – COM ELS GRECS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.04.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 183)

COM ELS GRECS (temp. 18/19 – espectacle nº 183)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al Lliure de Gràcia COM ELS GRECS, un Èdip contemporani de Steven Berkoff (Londres 1937), sota la direcció de Josep Maria Mestres: una reivindicació de la insolència, la transgressió, la irreverència, la ferocitat.

Steven Berkoff va estrenar aquesta peça el 1980, el 1988 se’n va fer una versió operística i en 1990 una cinematogràfica. Un text que trasllada el mite d’Èdip a l’Anglaterra de finals dels 70, i avui podem veure que els seus presagis més pessimistes han estat superats amb escreix. La versió portada ara a escena és la traducció de l’anglès de Joan Sellent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Un muntatge que prioritza la paraula i que segons diu Josep Maria Mestres sembla avui més oportú que mai i potser ens podrà ajudar a revaluar el significant profund dels valors que realment importen a la nostra societat, a la nostra vida.

Un text que ell va llegir fa vint anys i que ha intentat portar a escena un parell de vegades i que a cada nova lectura descobreix que el text es va actualitzant en confrontar-lo amb els esdeveniments socials recents. Un text amb un llenguatge literari absolutament transgressor i groller però al mateix temps molt poètic.

Pablo Derqui es posa a la pell de l’Eddy i comença la peça amb un discurs desafiant que ens passa per sobre, amb un batibull de paraules que ens deixa estabornits. La seva pose, la seva mirada, la seva gestualitat ens hipnotitza, (i encara més des de la fila 1 on estàvem situats). Ens dibuixa un Eddy que provinent dels barris populars i decadents de Londres, en els temps de la “dama de ferro”,  es transforma en una persona que busca reafirmar els seus ideals i inculcar un ordre nou a les coses. L’amor que sent per la seva dona és el reflex de la passió per la vida i el desig d’acabar amb el món degradat en el que ha viscut. Una interpretació extraordinària.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Josep Maria Mestres ha comptat amb un excel·lent elenc actoral, que a la força interpretativa de Pablo Derqui afegeix les de Sílvia Bel, Mercè Arànega i Pep Cruz, que interpreten diferents papers. Un quartet que esdevé màgic per aquest COM ELS GRECS. Podríem destacar molts moments interpretatius, però destaquem les expressions congelades d’en Pep Cruz davant del seu fill, l’esfinx de Mercè Aránega, la versatilitat apassionada de la Sílvia Bel, ara germana, ara cambrera, ara dona i les expressions del Derqui endeví.

Una escenografia vermella de Clara Notari,(que no ens va acabar de convèncer), amb tres portes per on els personatges entren i surten; una posada en escena dotada d’un dinamisme a voltes extenuant, amb canvis de vestuari i attrezzo constants; la magnífica banda sonora de Jordi Bonet i la il·luminació d’Ignasi Camprodon ens han deixat clavats a la cadira (per cert, continuen sent molt incòmodes), durant dues hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

La grolleria lingüística inicial s’ha anat apaivagant, o ens hem anat acostumant, a mesura que avançava l’espectacle que ha anat prenent també un ritme més pausat, més entenedor, més a la nostra “mida” d’espectadors. Hem de reconèixer que al principi no connectàvem massa amb la proposta i que a mesura que anava avançant ens va satisfer exponencialment.

I al final, ens espera un desenllaç diferent, on Berkoff va decidir no castigar el seu Èdip. Una ferotge i apassionada història d’amor.

Diumenge dia 21, després de la representació vam tenir el privilegi del col·loqui amb la companyia que moderat per Xavier Grasset va tenir lloc. Us deixem l’àudio d’aquest.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Steven Berkoff
Traductor: Joan Sellent
Direcció: Josep Maria Mestre
Intèrprets:  Mercè Aránega (mare, cambrera 2, esfinx) \ Sílvia Bel (Doreen, cambrera 1, muller) \ Pep Cruz (pare, gerent d’una cafeteria) \ Pablo Derqui  (Eddy, endeví)
Escenografia: Clara Notari \ Vestuari: Marian Garcia Milla \ Caracterització: Àngels Palomar \  Il·luminació: Ignasi Camprodon \ Espai sonor: Jordi Bonet \  Vídeo: Mar Orfila \ Moviment: Montse Colomé \ Ajudanta de direcció: Carol Ibarz \ Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera \ Ajudanta de vestuari: Anna Hernández \ Acabats escenogràfics: Taller d’escenografia Castells
Producció: Teatre Lliure
Idioma: català
Durada: 2h sense pausa

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.