– 239 – Concert de l’OBC – ZACHARIAS interpreta el SEGON DE CHOPIN (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nÂș 175)

ZACHARIAS interpreta el SEGON DE CHOPIN (temp. 18/19 – espectacle nÂș 175)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

De nou diumenge de concert a l’Auditori, aquesta vegada amb tres peces de carĂ cter romĂ ntic dirigides per Christian ZacharĂ­as. En una doble faceta de pianista i director ha programat tres partitures d’aquest caire que formen part del seu programari interpretatiu.

Christian ZacharĂ­as (Jamshedpur-India, 1950), Ă©s un pianista de nacionalitat alemanya que actualment ostenta el cĂ rrec de director convidat de l’Orquestra i Coro de la Comunidad de Madrid. És membre de la Reial AcadĂšmia Sueca de MĂșsica i tal com ens diuen al programa de mĂ  s’autodefineix com a narrador: “Hom ha de “parlar” la mĂșsica“.

El programa ha estat el segĂŒent:

  1. ANTONIN DVORÁK (Nelahozeves 1841-Praga 1904)

Llegendes nĂșms. 1, 2 i 3 op. 59 (1881) (🐌🐌🐌)

Es tracta d’una primera audiciĂł d’aquestes tres peces que formen part de les deu miniatures que componen Llegendes. DvorĂĄk va compondre aquestes peces en resposta a un encĂ rrec, quan tambĂ© componia la Sisena simfonia.

Compostes inicialment per a piano a quatre mans, van ser adaptades en versiĂł orquestral pel mateix compositor. Una orquestra sensiblement reduĂŻda va interpretar les Llegendes 1, 2 i 3 creant una atmosfera intima amb el diĂ leg entre els diferents instruments.

Acabada la primera peça comença l’acostumada reubicaciĂł de cadires, partitures i faristols per tal de traslladar el piano que espera aquest cop a un lateral de l’escenari.

  1. FRÉDÉRIC CHOPIN (Zelazowa-Wola 1810- París 1849)

Concert per a piano i orquestra nĂșm. 2 en Fa menor, op. 21 (1829-30) (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest concert Ă©s l’obra que va consagrar al compositor el març de 1830 al Teatre Nacional de VarsĂČvia quan nomĂ©s comptava dinou anys. S’inicia amb el moviment “Maestoso” que Ă©s interpretat per l’orquestra abans que el piano irrompi de manera brillant i abassegadora. El segon moviment “Larghetto” estĂ  inspirat en l’amor que el compositor sentia per la soprano KĂłnstancia Gladkowska. Un nocturn chopiniĂ  en estat pur. I finalment l'”Allegro vivace” en forma de rondĂł, una completa explosiĂł sentimental.

  1. ROBERT SCHUMANN (Zwickau 1810-Endenich 1856)

Simfonia nĂșm. 2 en Do major, op.61 (1845-46) (🐌🐌🐌)

Aquesta simfonia, la segona de les quatre del compositor, va ser estrenada a Leipzig sota la direcció de Mendelssohn a qui el compositor hi havia confessat que en el seu cap només ressonaven trompetes i tambors en Do major.

Segurament aquesta peça anuncia ja, els problemes mentals que el compositor va patir al final de la seva vida.

Les trompetes tenen un gran protagonisme des del principi de la simfonia en el “Sostenuto assai. Allegro man non troppo” introduint el tema unificador de tota la peça.

El segon moviment “Scherzo: Allegro vivace” Ă©s un perpetuum mobile de les cordes seguit del “Adagio espressivo” que exposa el tema principal amb una de les melodies mĂ©s conegudes de tota la peça i on l’oboÚ és un clar protagonista. El quart i Ășltim moviment “Allegro molto vivace” en forma de rondĂł que acaba de forma similar a com havia començat l’obra amb la presĂšncia de les trompetes i la percussiĂł.

Avui l’auditori mostrava una entrada mĂ©s aviat minsa i ha aplaudit el carisma del director i l’excel·lent interpretaciĂł dels membres de l’Orquestra que hi han intervingut.

cargol pianístic

Deixa un comentari