– 227 – Voltar per la Literatura – CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.21 (temp. 18/19

CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (temp. 18/19 – llibre nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Fa uns mesos vaig llegir el primer llibre escrit per l’autora mallorquina Dora Muñoz, “Massa mares per a un fill” i ara he tingut oportunitat de llegir aquesta segona novel·la CALIU SOTA LES CENDRES, editada també per Llibres del Delicte. Dues novel·les molt diferents que tenen en comú la descripció magistral dels personatges i dels seus sentiments.

La mort d’un important empresari hoteler de Palma, l’Andreu Fontal, aparentment natural, és el punt d’inici de la novel·la que comença justament amb un brillant capítol titulat Vaja putada, la mort! on qui ens parla és el mateix mort.

La seva mort porta a la sotsinspectora gallega, establerta a Mallorca, Camil·la Vázquez i als seus ajudants Pere i Pep, a esbrinar el que va passar, i destapen la realitat amagada rere aquesta persona respectada i admirada per l’opinió pública. Un home al qual ningú gosa criticar. Un home al qual molta gent odia. Un home que havia “tallat” molts caps en el seu camí cap a l’èxit. Un home sense escrúpols.

Les connexions d’un passat vinculat amb la repressió dels primers anys del franquisme i els danys inesborrables en la memòria dels afectats conflueixen en un assassinat que tindria molts sospitosos, si no fos que sembla una mort natural. La investigació policial destaparà la crua realitat d’una figura temuda i odiada a qui tothom afalagava en públic i odiava en silenci.

Al llarg de la novel·la trobem canvis de narrador, destacant per sobre de totes les veus, la de na Vica (Victòria Gallart), que ens parla de les atrocitats de la Guerra civil espanyola, d’un passat silenciat per la societat mallorquina i de com determinades persones van aprofitar les penúries de la postguerra per convertir-se en potentats.

Una obra que ens va descobrint personatges i que ens va portant a l’assassí, però que també aprofita per fer una forta crítica social i aprofundir en ferides del passat des del present.

Diferents temàtiques com la memòria històrica, la corrupció o l’abús de poder són tractades acompanyant la història que ens explica. Una prosa molt acurada i l’inconfusible deix mallorquí enriqueix encara mes la lectura.

Un llibre que com es pot deduir m’ha atrapat des del primer capítol i m’ha portat sense adonar-me al doble final que m’ha encantat.

Dora Muñoz (Palma 1954) treballà com a psicopedagoga fins a la seva jubilació. Sempre li agradà escriure i ara ha reprès amb força aquesta afició escrivint en principi relats curts, alguns publicats als reculls “Puro cuento”, “Un malson” i “Lluna negra”.

Amant lectora de novel·la negra va escriure i publicar la seva primera novel·la d’aquest gènere en 2016.