APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES de Marta Orriols (temp. 18/19 – llibre nº 012)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
Aquest és el segon llibre d’aquesta autora que va entrar al món de la literatura fa dos anys, amb el seu celebrat llibre de contes “Anatomia de les distàncies curtes”.
APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES és una novel·la on recull part de la seva experiència vital quan va perdre el seu company i pare dels seus dos fills en un accident aeri, tot i que no es tracta d’una novel·la autobiogràfica.
Marta Orriols dona veu a la Paula, la protagonista del llibre.
La Paula Cid té quaranta anys i és neonatòloga. Pateix la mort accidental de la seva parella, en Mauro, poc després que ell li hagi comunicat la seva decisió de separar-se. Aquesta revelació i la pèrdua sobtada, la porten a submergir-se en ella mateixa, a emprendre un camí que la portarà per la ràbia i el dolor, un dolor que es transformarà amb el temps i es farà suportable, obligant-la a enfrontar-se a ella mateixa i reaccionar.
Una pèrdua sobtada d’un ésser estimat provoca una enorme tristor en la persona que ho pateix, una tristor que la societat no accepta, una societat que vol que recuperi la “normalitat” l’abans possible. Una societat que no pot entendre que la tristesa s’ha convertit en el seu espai i que ha de viure en ell fins que sigui capaç de reconduir-ho. “No hi ha dreceres per evitar el dolor de la mort”. La Paula sempre havia pensat que la mort era dels altres, que la mort no li pertanyia.
Com la mateixa autora es defineix, és una escriptora de personatges: “mai em plantejo què passarà sinó a qui li passarà”.
La Paula és un personatge dur, blindada davant el pare, de la Lidia, la seva millor amiga i dels companys de feina, i que només es mostra com és i com està, amb els “seus” nadons que han nascut fràgils, i lluiten per sobreviure, desconcertada i trista a estones, enfadada i amb ràbia a altres estones. En paraules de l’autora “la pèrdua pesa, però ho fa més el desconcert”.
Les plantes són el lligam físic amb el Mauro. I la Paula, com als nadons, no les vol deixar morir. Paula necessita recordar i oblidar, recordar i perdonar, per aprendre a viure de nou.
Una prosa delicada, intensa i emocionalment continguda. Un llibre que omple per la força de la paraula i que obre una porta a l’optimisme i a la possibilitat de superar el dolor d’una pèrdua, de transformar-lo.
Estructurat en capítols curts, la novel·la està escrita en primera persona, la Paula n’és la narradora. En alguns capítols utilitza la segona persona quan la Paula es dirigeix al Mauro com si li envies missatges o correus per saber, per resoldre, buscant respostes per omplir llacunes.
Un llibre que m’ha semblat genial, sobre la mort i el desamor i sobre la vida, sobre el buit existencial i les segones oportunitats, un llibre absolutament recomanable.
Marta Orriols Balaguer va néixer a Sabadell el 1975 i és historiadora de l’art de formació. Actualment viu i treballa a Barcelona amb els seus dos fills. Ha estudiat guió cinematogràfic i escriptura creativa. Autora del blog “No puc dormir”, treballa ocasionalment com a lectora editorial i publica cròniques literàries i culturals al portal de cultura “Catorze”.
El seu primer llibre “Anatomia de les distàncies curtes” va estar publicat en 2016 per aquesta mateixa editorial, i amb ell va obtenir un gran èxit de crítica i públic.
APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES ha estat publicada simultàniament també en castellà i traduïda d’entrada al francès, l’alemany, l’italià, l’hebreu i el neerlandès. Ha obtingut el premi Òmnium 2018 a la millor novel·la de l’any.
Títol original: Aprendre a parlar amb les plantes
Autora: Marta Orriols
Editorial: Edicions del Periscopi
Col.lecció: Escafandre
Data de publicació: Octubre 2018
Idioma: català – Pàgines: 256
Hola,és d´aquelles novel.les que agraden a tothom, per dir-ho d´alguna manera.
La pèrdua i el dol em semblen molt ben tractats.. I de fet són dues pèrdues i dos dols de cop.
Com evoluciona la protagonista i al final el lligam amb les plantes, ben trobat.
Mentre el llegia pensava se´n faran de clubs de lectura d´aquesta novel.la, i sí, ja se´n fan,amb l´autora o sense.
M´ha agradat més que el llibre de contes de la mateixa autora.
Bona lectura!
Jo no he llegit el llibre de contes perquè és un gènere que no m’acaba d’omplir. Aquesta novel·la l’he trobat senzillament deliciosa, el dolor i la rabia absoluta que provoca qualsevol mena de pèrdua, física o sentimental queda reflectit d’una manera que m’ha semblat genial. La lluita de la Paula amb ella mateixa per entendre i acceptar.
Gràcies per comentar.