APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES de Marta Orriols (temp. 18/19 – llibre nÂș 012)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba
Aquest Ă©s el segon llibre dâaquesta autora que va entrar al mĂłn de la literatura fa dos anys, amb el seu celebrat llibre de contes âAnatomia de les distĂ ncies curtesâ.
APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES Ă©s una novel·la on recull part de la seva experiĂšncia vital quan va perdre el seu company i pare dels seus dos fills en un accident aeri, tot i que no es tracta d’una novel·la autobiogrĂ fica.
Marta Orriols dona veu a la Paula, la protagonista del llibre.
La Paula Cid tĂ© quaranta anys i Ă©s neonatĂČloga. Pateix la mort accidental de la seva parella, en Mauro, poc desprĂ©s que ell li hagi comunicat la seva decisiĂł de separar-se. Aquesta revelaciĂł i la pĂšrdua sobtada, la porten a submergir-se en ella mateixa, a emprendre un camĂ que la portarĂ per la rĂ bia i el dolor, un dolor que es transformarĂ amb el temps i es farĂ suportable, obligant-la a enfrontar-se a ella mateixa i reaccionar.
Una pĂšrdua sobtada dâun Ă©sser estimat provoca una enorme tristor en la persona que ho pateix, una tristor que la societat no accepta, una societat que vol que recuperi la ânormalitatâ lâabans possible. Una societat que no pot entendre que la tristesa sâha convertit en el seu espai i que ha de viure en ell fins que sigui capaç de reconduir-ho. âNo hi ha dreceres per evitar el dolor de la mortâ. La Paula sempre havia pensat que la mort era dels altres, que la mort no li pertanyia.
Com la mateixa autora es defineix, Ă©s una escriptora de personatges: âmai em plantejo quĂš passarĂ sinĂł a qui li passarĂ â.
La Paula Ă©s un personatge dur, blindada davant el pare, de la Lidia, la seva millor amiga i dels companys de feina, i que nomĂ©s es mostra com Ă©s i com estĂ , amb els âseusâ nadons que han nascut frĂ gils, i lluiten per sobreviure,  desconcertada i trista a estones, enfadada i amb rĂ bia a altres estones. En paraules de lâautora âla pĂšrdua pesa, perĂČ ho fa mĂ©s el desconcertâ.
Les plantes sĂłn el lligam fĂsic amb el Mauro. I la Paula, com als nadons, no les vol deixar morir. Paula necessita recordar i oblidar, recordar i perdonar, per aprendre a viure de nou.
Una prosa delicada, intensa i emocionalment continguda. Un llibre que omple per la força de la paraula i que obre una porta a lâoptimisme i a la possibilitat de superar el dolor dâuna pĂšrdua, de transformar-lo.
Estructurat en capĂtols curts, la novel·la estĂ escrita en primera persona, la Paula nâĂ©s la narradora. En alguns capĂtols utilitza la segona persona quan la Paula es dirigeix al Mauro com si li envies missatges o correus per saber, per resoldre, buscant respostes per omplir llacunes.
Un llibre que mâha semblat genial, sobre la mort i el desamor i sobre la vida, sobre el buit existencial i les segones oportunitats, un llibre absolutament recomanable.
Marta Orriols Balaguer va nĂ©ixer a Sabadell el 1975 i Ă©s historiadora de lâart de formaciĂł. Actualment viu i treballa a Barcelona amb els seus dos fills. Ha estudiat guiĂł cinematogrĂ fic i escriptura creativa. Autora del blog âNo puc dormirâ, treballa ocasionalment com a lectora editorial i publica crĂČniques literĂ ries i culturals al portal de cultura âCatorzeâ.
El seu primer llibre âAnatomia de les distĂ ncies curtesâ va estar publicat en 2016 per aquesta mateixa editorial, i amb ell va obtenir un gran Ăšxit de crĂtica i pĂșblic.
APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES ha estat publicada simultĂ niament tambĂ© en castellĂ i traduĂŻda d’entrada al francĂšs, l’alemany, l’italiĂ , l’hebreu i el neerlandĂšs. Ha obtingut el premi Ămnium 2018 a la millor novel·la de l’any.
Hola,és dŽaquelles novel.les que agraden a tothom, per dir-ho dŽalguna manera.
La pĂšrdua i el dol em semblen molt ben tractats.. I de fet sĂłn dues pĂšrdues i dos dols de cop.
Com evoluciona la protagonista i al final el lligam amb les plantes, ben trobat.
Mentre el llegia pensava seÂŽn faran de clubs de lectura dÂŽaquesta novel.la, i sĂ, ja seÂŽn fan,amb lÂŽautora o sense.
MŽha agradat més que el llibre de contes de la mateixa autora.
Bona lectura!
Jo no he llegit el llibre de contes perquĂš Ă©s un gĂšnere que no m’acaba d’omplir. Aquesta novel·la l’he trobat senzillament deliciosa, el dolor i la rabia absoluta que provoca qualsevol mena de pĂšrdua, fĂsica o sentimental queda reflectit d’una manera que m’ha semblat genial. La lluita de la Paula amb ella mateixa per entendre i acceptar.
GrĂ cies per comentar.