L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dilluns dia 18 i amb motiu del dia internacional dels boscos, la Fundació Romea va presentar l’espectacle musical “L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES” d’Enric Llort.

Un espectacle basat en el llibre de contes breu “L’homme qui plantait des arbres” escrit per Jean Giono el 1954.

La veu en off de Mireia Cirera ens fa escoltar el paràgraf inicial del llibre:

“Perquè el caràcter d’un ésser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme, si el principi que els dirigeix és una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant d’un caràcter inoblidable.”

A l’escenari del Teatre Romea,  seu públic que envolta per darrere un piano i una capsa de fusta. Fulles d’arbre a terra. Comencen a sonar les notes del piano amb Carles Viarnès, i des del fons de la sala escoltem la magnifica i profunda veu d’Enric Llort que s’apropa a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle musical de petit format que va ser estrenat a la sala Petita del Teatre Kursaal el passat 9 de febrer. Un espectacle que en paraules del seu autor, Enric Llort, neix de les ganes de fer arribar als escenaris un projecte que, a partir d’una història inventada, exposa una manera d’entendre i de viure la vida.

Amb música composta per Manel Camp arranjada per Carles Viarnés que és qui la interpreta al piano, i protagonitzada pel mateix Enric Llort que exerceix d’actor-narrador i interpreta les cançons que ell mateix ha escrit. Una proposta plena de matisos i petits detalls on la barreja de música i paraula creen moments màgics i on conviuen somnis i realitats. Molt encertat el disseny de llums d’Isma Larrys.

En una comarca erma, deshabitada i inhòspita de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d’arbres. Aquesta és la història d’Elzéard Bouffier, un home silenciós de muntanya que, sense que ningú en sàpiga res i sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l’envolta. De llavor en llavor i de planter en planter. Cada dia, durant totes les hores de llum. I mentre el país es debat en la primera guerra mundial, i després en la segona, ell continua plantant arbres incansablement, fins a cobrir tota la muntanya de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot el llibre, i per tant l’espectacle, és un retrat d’un personatge capaç de commoure’ns per la seva decisió de viure en soledat mentre planta aglans i espera que creixin. Copsem a través de la seva història el gran valor d’un gest aparentment senzill.

Eleazar Bouffier és un personatge inventat i tal com va indicar el mateix Giono L’objectiu d’aquesta història és el de fer estimar els arbres, o amb major precisió: fer estimar plantar arbres (el que després de tot, és una de les meves idees més preuades). O, si es considera pel resultat; l’objectiu és obtenir el mateix resultat del nostre personatge imaginari.

Jean Giono va decidir que l’Home que plantava arbres es distribuís de manera gratuïta, sense cobrar drets d’autor.

Un espectacle musical de petit format, intimista  i amb un gran missatge d’esperança.

Actor: Enric Llort

Pianista: Carles Viarnès

Dramaturgia, direcció i lletres de les cançons: Enric Llort

Música: Carles Viarnes ho ha re-escrit i arranjat  a partir de les peces originals de Manel Camp.

Veu en off: Mireia Cirera \ Disseny gràfic, imatge i fotografia: Roger Farré \ Disseny llum i so: Isma Larrys \ Comunicació i Gestió: Marta Almendro \ Producció i Distribució: Pep Garcia – La General

Idioma: català

Durada: 50 minuts