– 220 – Teatre – LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical (🐌🐌🐌) – Teatre Aquitània – 2019.03.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 163)

LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 163)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte, després de reviure, al Mercat de les Flors, la magnífica “Pasionaria” de “La Veronal”, que ja havíem pogut veure en el Festival Grec 2018, ens vam dirigir al Teatre Aquitània per tal de veure “LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical“, estrenada el passat dia 8 de març.

Aquesta és la primera producció de “ZAM, Zona Alta Musicales“, una productora nascuda a Barcelona i formada pel coreògraf Jorge Fdez-Hidalgo, el tenor i compositor José Luis Casanova i el compositor i productor musical Oscar Larios.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“La Princesa Anastasia, El Musical”, és un espectacle amb partitura original, inspirat en la llegenda de la filla dels últims tsars de Rússia, assassinats durant la revolució del 1918, Anastasia Nikoláyevna Románova. Nascuda el 1901 era la quarta filla de Nicolás II i la seva esposa Alejandra. Segons la llegenda, ella hauria sobreviscut a la resta de la seva família.

Aquesta proposta, amb partitura d’Óscar Larios i José Luis Casanova, dramatúrgia de Germàn Fernadez Moreno i coreografia de Jorge Fernandez Hidalgo porta a l’espectador a compartir la platea amb els intèrprets.

L’obra se situa a Sant Petersburg després de la Revolució Russa quan els farsants Ivan (Agustin Salvador) i Boris (Hugo Riveros Delporte) convencen a l’Anna (Júlia Sardà), que acaba de sortir del sanatori on estava reclosa, perquè els acompanyi a París interpretant el paper d’Anastàsia, com si és tractes d’un joc, amb la finalitat de representar una obra de teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’objectiu d’ambdós farsants serà fer creure a l’emperadriu Maria Fiódorovna Romanova (Maribel Ibarz) que la noia és la seva néta Anastàsia, per tal de cobrar la recompensa d’un milió de rubles que ha ofert per trobar-la.

Irina (Sofía Luqui), dama de companyia de l’emperadriu té indicis de què la noia potser és realment Anastàsia i els hi facilita el contacte amb la gran dama. Han d’assistir a una representació del ballet del Llac dels Cignes, on Anna quedarà absolutament trasbalsada en veure a Rothbart, l’àngel negre (Jorge Fernández Hidalgo), al que identifica amb els seus malsons, i fugirà del teatre.

Els malsons, els somnis fets realitat i el joc de ser o no ser un personatge real, són els pilars de la narrativa d’aquesta proposta que vol retre homenatge al teatre: “El teatre és fingir ser qui no ets, però també és un mirall de qui realment som“.

Un musical de 90 minuts en castellà, amb fins a 17 actors dalt de l’escenari, alguns d’ells, els principals, amb unes veus més que correctes, interpreten unes músiques i coreografies que ens han sorprès molt favorablement, tenint en compte que es tracta d’una producció sense gaires recursos econòmics.

Potser el que menys ens ha convençut ha estat la dramatúrgia, perquè el tema de la princesa Anastasia, es tractat segons el nostre punt de vista, poc seriosament i de manera exagerada, buscant la màxima comicitat possible, que la fa poc creïble. Però si ens parem a pensar, comprovem que molts dels Musicals més populars que han aconseguit èxits a escala mundial, parteixen de temes irrellevants i també poc creïbles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una correcta il·luminació de Roger Puiggener, el magnífic vestuari de Pimpinela i el so de Martí del Río donen com a resultat un espectacle totalment acceptable i entretingut amb l’únic handicap de la música gravada.

Les cançons que s’interpreten són:

  • San Petesburgo
  • Ahora
  • Gracias, la siguiente!
  • Oír tu voz
  • Aprende la lección
  • Los Romanov
  • La revolución
  • No hay sol
  • Bonjour
  • Quién soy?
  • Aún creo en ti
  • París despertará para los dos
  • Nana de Aún creo en ti
  • Nunca dejes de soñar

Un espectacle de “petit format” amb força qualitat musical, que ens ha fet passar una bona estona, i que desprèn passió i una enorme il·lusió per part de tots els seus participants.

Un bon inici de la productora “ZAM, Zona Alta Musicales”, que de ben segur ens presentarà ben aviat altres propostes d’aquest gènere. A veure si la pròxima vegada aposten per portar la música en directe.

Dramaturgia i direcció: Germán Fernández Moreno
Coreografía i lletres: Jorge Fernández Hidalgo
Direcció musical: José Luis Casanova
Producció musical: Óscar Larios
Intèrprets: Júlia Sardà, Agustín Salvador, Hugo Riveros Delporte, Maribel Ibarz, Sofía Luqui, Jorge Fdez-Hidalgo
Ensemble: Gerard Cruset, Guillem Cuxart, Imanol García Conde, Cristina Laird, Alexandra Larios, Ruth Mas, Oriol Mercader, Eva Patriarca, Paty Salas, Valeria Vázquez, Maite Virgili, Héctor Vidondo
Disseny il.luminació: Roger Puiggener \ Disseny de so: Martí del Río \ Microfonista i regidor: Pau Martí i Palau \ Tècnic de sala: Germán Girelli \ Disseny gràfic: Ana Roca \ Vestuari: Pimpinela \ Atrezzo : Dasler \ Sastra: Inma Magriñà
Idioma: castellà – Durada: 90 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.