LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – espectacle nº 155)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge dia 10 era dia de concert i no vam tenir en compte que se celebrava la Marató de Barcelona, fet que ens va fer deixar el cotxe bastant lluny de l’Auditori i ens va obligar a córrer més de 20 minuts (la nostra petita marató) per no arribar tard…. Esbufegant arribem just a temps.
En aquesta ocasió el concert ha estat dirigit per Ken Nagano (Berkeley, Califòrnia, 1951). Director d’orquestra d’origen japonès, és director de l’Òpera d’Hamburg des de 2015.
En el concert d’aquesta setmana reuneix dues partitures d’idèntic origen artístic, nascudes per encàrrec dels cèlebres ballets russos de Sergei Diaghilev : el ballet “Jeux” de Debussy i la “Consagració de la primavera” de Stravinsky.
El programa ha estat el següent:
- CLAUDE DEBUSSY (Saint-Germain-en-Laye 1862 – París 1918)
Jeux: poème dansé (1912-1913) (🐌🐌)
Aquest és l’últim ballet escrit per Claude Debussy, un treball fet per encàrrec i descrit pel mateix autor com un “poema ballat”. Va ser estrenat el 15 de maig del 1913 al Théâtre des Champs-Élysées de París sota la direcció de Pierre Monteux, amb el ballarí Vaslav Nijinski.
El títol reflecteix les ambigüitats de l’escenari, en el qual un nen i dues nenes busquen una pilota de tenis, però s’embarquen en altres jocs, primer infantils, i després més amorosos. Una partitura magistral d’una gran fluïdesa que ha estat definida com una obra innovadora i profètica.
Un treball que no va ser ben rebut a la seva estrena i va quedar eclipsat dues setmanes més tard per la Consagració de la Primavera de Stravinsky estrenada en el mateix Théâtre, dirigida pel mateix director i també amb Nijinski com a ballarí.
Ben interpretada per l’OBC, però que una peça que no ens va fer vibrar en gairebé cap moment.
- CAMILLE SAINT-SAËNS (París 1835 – Alger 1921)
Concert per a piano i orquestra núm. 5 en Fa major, op. 103 “Egipci” (1896) (🐌🐌🐌)
El solista d’aquesta peça ha estat el pianista francès Jean-Yves Thibaudet (Lyon 1961), de pares músics no professionals que el van introduir al piano, instrument que va començar a estudiar al Conservatori de Lyon amb només cinc anys. Va actuar per primera vegada en públic a set anys. És la quarta vegada que el pianista col·labora amb l’OBC.
El concert per a piano núm. 5 en fa major, és conegut popularment com L’Egipci perquè va ser compost durant una de les visites del compositor a Luxor incloent temes d’inspiració oriental.
Va ser el darrer concert per a piano de Camille Saint-Saëns i consta de tres moviments: 1. Allegro animato, 2. Andante, 3. Molto allegro. Es tracta d’una de les peces més exòtiques del compositor, mostrant influències de música javanesa, música espanyola i música d’Orient Pròxim, inspirada en els nombrosos viatges de Saint-Saëns arreu del món.
Jean-Yves Thibaudet ha estat molt aplaudit i ens ha ofert un petit bis.
- IGOR STRAVINSKY (Oranienbaum 1882 – Nova York 1971)
La consagració de la primavera (revisió 1947) (1911-1913) (🐌🐌🐌🐌)
Un ballet concebut en dues parts: L’adoració de la terra i El sacrifici que s’inicia amb un solo increïble de fagot (extraordinaria Silvia Coricelli) en una atmosfera de misteri que dóna pas a una música vigorosa. Està inspirada en escenes de ritus ancestrals en els quals una dona verge ha estat triada per al sacrifici dansant fins a morir. En paraules del mateix compositor recollides en el programa de mà: “No explico una història, són imatges de la Rússia pagana unificades per una idea única i fonamental: el misteri del sorgiment del poder creador de la natura.”
Una peça caracteritzada per l’explosió orquestral al mateix temps que es manté l’equilibri de tots els instruments. Tots ells tenen un paper en una successió de danses d’una gran força.
Estrenada el 29 de maig de 1913 pels Ballets Russos encapçalats pel gran Vaslav Nijinski, la partitura rítmica i la posada en escena amb un conjunt d’escenes sobre la Rússia pagana, van xocar a l’audiència acostumada al convencionalisme del ballet clàssic. Braços i cames se sacsejaven violentament i els ballarins no descrivien les harmonioses línies del ballet tradicional. Aquest fet va provocar xiulades de desaprovació i va acabar en discussions entre els opositors i els favorables a la peça, fet que va fer intervenir a la policia.
En el concert d’avui, amb un Auditori ple de gom a gom, s’han escoltat un munt de “bravos” i els aplaudiments han estat merescuts, per una orquestra que ha tornat a brillar sota la batuta de Kent Nagano.
