TRANS (MÉS ENLLÀ (temp. 18/19 – espectacle nº 151)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La temporada passada, TRANS (MÉS ENLLÀ) va obrir la mostra de “teatre inclusiu NOSaltres“, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva, al Teatre Lliure. Després va estar programada vuit dies en el Festival d’Avinyó, van fer gira per localitats franceses i aquesta temporada s’ha tornat a programar durant cinc dies al Teatre Lliure de Gràcia.
Aquesta peça és la segona part d’un tríptic que Didier Ruiz i La compagnie des Hommes dediquen als invisibles. Un tríptic iniciat el 2016 amb “Une longue peine”, que donava veu a expresoners, i està prevista una tercera peça en 2020 amb “Lucioles” protagonitzat per persones que han escollit l’espiritualitat com a opció de vida.
Al començament d’aquesta temporada vam poder veure la seva proposta “Youth#4” al TNC dins del cicle de “Teatre per a joves” i la temporada passada “Dale recuerdos XXX” on els protagonistes eren persones de 75-80 anys del barri de Gràcia i que es va representar al Lliure de Gràcia.
A TRANS, Clara Palau, Sandra Soro, Leyre T., Raúl Roca, Ian de la Rosa, Danny Ranieri i Neus Asencio apareixen en l’escenari i es presenten com són avui: homes i dones. Són set persones que ens parlen de la seva experiència, del seu lloc en la societat.
Durant molt de temps han estat identificats com el que no són, atrapats en un cos de sexe contrari, un cos que sentien com una presó.
I un a un ens van explicant la seva història, la seva lluita per entendre i acceptar el que senten, el que són, i la seva lluita per fer-lo entendre als altres en un món que es nega a reconèixer el que els hi passa, famílies, amics, feines, institucions …..
Tres homes i quatre dones, la més jove té 22 anys; la més gran 60. Procedents d’àmbits socials, geogràfics i familiars diferents tots tenen una feina, conductor d’autobús, perruquera, dibuixant, comercial, cineasta, … i la mes jove encara estudia. Algunes d’aquestes persones han emprès la transició personal després de molts anys de lluita interna, d’altres en canvi, ho van fer ben aviat.
Unes persones escollides per en Didier Ruiz després d’entrevistar més d’una trentena: “He trobat molt d’amor i de compromís en totes aquestes dones i homes, algunes de les quals vénen d’un passat difícil. Totes admirables per la seva dignitat i determinació.”
Tots ells, un dia, van decidir assumir que eren homes que se sentien dones o dones que se sentien homes. I ara ens ho expliquen en una proposta estructurada en capítols coincidents entre tots ells, des de quan descobreixen que no són el que diu el seu cos, com decideixen explicar-ho, quina és la reacció del seu entorn, com ho viuen ells, com van emprendre el camí del transit, quin és el seu dia a dia, qui són avui.
Una posada en escena molt simple, un escenari nu amb cortines blanques on de tant en tant es projecten imatges molt vives, amb molt de color, realitzades per un grup d’alumnes de l’escola Gobelins, acompanyades de la música d’Adrien Cordier.
Unes explicacions sinceres d’uns protagonistes que ens parlen i ens miren als ulls directament, generant de seguida una onada d’empatia.
Ells i elles no interpreten, comparteixen.
Creació i direcció: Didier Ruiz cia. La Compagnie des Hommes
Intèrprets: Neus Asencio, Ian de la Rosa, Clara Palau, Danny Ranieri, Raúl Roca, Sandra Soro i Leyre T.
Escenografia: Emmanuelle Debeusscher \ Vestuari: Maria Negretti \ Il·luminació: Maurice Fouilhé \ Música: Adrien Cordier \ Vídeo: Zita Cochet \ Imatge: Lu Aschehoug, Garance Bigo, Clothide Evide, Aurore Fénié, Arthur Gaillon, Anne Hirsch, Yu-Heng Lin i Julia Nuccio (Gobelins escola de la imatge) \ Col·laboració artística: Tomeu Vergés \ Ajudanta de direcció: Mònica Bofill \ Producció executive: Emilie Raisson – La compagnie des Hommes
Idioma: català i castellà
Durada: 1h. sense pausa
Hola, soy Leyre Tarrason me gustaría que borraseis mis datos personales me está perjudicando laboralmente que en la búsqueda de mis nombre y apellidos se encuentre mi vida en verso. Y pido un poco de empatia yo tengo una vida también y intento facilitármela al igual que intente ayudar a muchas personas. Por eso os pido que borréis mi información no quiero que salga por que a la única que se la encuentra en el buscador es ami a mis compañeros no ya que utilizáis mis dos apellidos y con los demás no. AGRADECERÍA UNA RESPUESTA LO ANTES POSIBLE GRACIAS.
Bon dia Leyre
No és la nostra intenció perjudicar a ningú i simplement vàrem voler valorar la proposta teatral com sempre fem de tots els espectacles que tenim la sort de poder veure.
Els noms i cognoms els van copiar literalment del programa de mà i de la web del Teatre Lliure.
Hem modificat el teu nom, deixant només “Leyre T.”
Si veus qualsevol aspecte que encara et pot perjudicar, només cal que ens ho diguis i ho rectificarem.
Una abraçada
Es que encara que u mudifiquis com a Leyre. T surt que soc trans I no necesito que les empresas u vegin siusplau borreu el meu nom I cognom per que sols surtu jo etiquetada els meus company’s no surten el buscador. Jo vull viure sense etiquetas. I lo mes important amb la meva privacitat.
Els teus companys de repartiment a l’obra estaven tots etiquetats, exactament igualment que tu. Sempre etiqueto als actors i director d’una obra teatral, precisament per tal de fer ressò del seu treball. Ara tal com m’has demanat t’he des-etiquetat a tu i també als teus companys.
El que no entenem és que no facis la mateixa petició al Teatre Lliure, que de fet és l’arrel de tota la informació i en canvi en facis “culpables” a nosaltres de publicar el teu nom, quan de fet únicament escrivim una simple valoració d’una proposta teatral.
El que no podem fer i no farem, és esborrar la critica / opinió en la seva totalitat.
Espero que el fet de treure l’etiqueta al teu nom, satisfaci la teva demanda.