SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (temp. 18/19 – espectacle nÂș 150)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclĂČs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la mĂșsica clĂ ssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març dâenguany).
El tĂtol dâaquest homenatge en format concert SEâNS NâHA ANAT EL SANTOS AL CEL, Ă©s obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva Ășltima creaciĂł âEsquerdes parracs enderrocsâ que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfĂČnica de Santos com a compositor i amb la direcciĂł musical de Wanda Pitrowska (Xavier AlbertĂ), al capdavant de l’Orquestra SimfĂČnica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Carles Santos Ventura (VinarĂČs 1940-2017) va ser un dels artistes mĂ©s inclassificables i fascinants de l’escena catalana, compositor, pianista, performer, autor i director teatral.
Nosaltres hem intentat veure les seves transgressores propostes teatrals, entre les que recordem a mĂ©s de l’esmentada, âPatetisme il.lustratâ al TNC en 2015, âEl gran teatro del mundoâ i âSchubertnacles humits (els urinaris pĂșblics europeus)â ambdos al Lliure en 2012, i âMaquinofĂČbiapianoleraâ al Mercat de les Flors dins del Festival Neo 2012.
L’espectacle de dimarts va voler recordar Ășnicament l’obra musical de Carles Santos, ja que en paraules de Jordi Oriol, “L’homenatge mĂ©s gran que se li pot fer al Santos és tocar la seva mĂșsica“, i el programa va ser el segĂŒent:
1 – LâesplĂšndida vergonya del fet mal fet – Set moviments per a pianola
2 – Sama Samaruck Suck Suck
3 – Belmonte :
UnĂson
ObstinaciĂł
Esplendor de la por i de la violĂšncia
Sortida del bou
Banderilles
Pasodoble
Mort
4 – Homenatge glĂČtic a Johnny WeissmĂŒller – Wanda Pitrowska (Xavier AlbertĂ)
Tenor: Antoni Comas
5 – Ricardo i Elena (Finale)
En iniciar-se l’espectacle, una pianola toca de manera autĂČnoma la primera peça feta amb els set moviments, en una gravaciĂł feta pel mateix Carles Santos. El telĂł s’enlaira i les cadires sĂłn ocupades pels membres de l’OBC i l’entrada a escena de la “directora polonesa” Wanda Pitrowska (Xavier AlbertĂ), que els dirigirĂ .
Seguidament s’interpreta Sama Samaruck Suck Suck que es va poder veure al TNC la temporada 2002-2003. Sense interrupciĂł els set moviments de Belmonte l’espectacle de dansa que Santos va escriure per a la companyia Gelabert Azzopardi (estrenat al Mercat de les Flors, el 1988). Per primera vegada sâescolta en versiĂł dâorquestra simfĂČnica.
Un piano estĂ suspĂšs damunt lâescenari. Un gran ventilador que suspĂšs, apareix a escena un moment. Una gran pantalla amb imatges difuses. Fum a la banda dreta de lâescenari. El piano baixa……
La quarta peça del repertori Ă©s de Wanda Pitrowska (Xavier AlbertĂ), creada especialment per a aquest concert, una oda amb aires de Santos a l’home que va immortalitzar el crit de TarzĂĄn. El tenor Antoni Comas, que tambĂ© va treballar amb Santos en nombrosos projectes, emularĂ a Johnny WeissmĂŒller i efectuarĂ piruetes penjat d’uns arnesos, mentre emet el conegut crit. La composiciĂł estĂ inspirada en la coneguda Cavalcada de les ValquirĂes de Wagner.
Aquest (segons el nostre punt de vista), va ser l’Ășnic moment realment sorprenent de tota la posada en escena (per cert … força avorrida), … moment que va ser aplaudit amb entusiasme, tot just va començar.
Lâespectacle va finalitzar amb lâobra de Ricardo i Elena que Santos va dedicar als seus pares i que es va poder veure al TNC en la temporada 1999-2000. En aquesta peça, i segons van comentar a la roda de premsa, Wanda Pitrowska tindrĂ âuna relaciĂł copulativa amb lâesperit de Santosâ al piano i ella âel rebrĂ amb la voluntat de ser posseĂŻdaâ per lâinstrument i âarribar a una comuniĂł musical diversa bastant complexaâ.
Els arranjaments del concert sĂłn obra de Jordi Cornudella i Pere Josep PuĂ©rtolas. La direcciĂł musical ha estat a cĂ rrec de la personalitat femenina de Xavier AlbertĂ, la âirreverentâ Wanda Pitrowska.
Nosaltres admirem la capacitat que sempre ens ha demostrat Xavier AlbertĂ, en tot el que toca, des de la seva increĂŻble capacitat d’explicar amb claredat qualsevol tema en roda de premsa o presentaciĂł (sense ni un paper davant seu), passant per la seva direcciĂł artĂstica del TNC, o com a compositor, intĂšrpret musical o director d’orquestra. Malgrat tot, creiem que el paper travestit de Wanda Pitrowska, ja estĂ mĂ©s que cremat i no aporta res a un espectacle com aquest. Tot al contrari.
Potser esperĂ vem un espectacle-concert “mes SANTOS” i Ă©s per aixĂČ que ens ha decebut i ens ha avorrit força.
Per altra banda hem trobat a faltar algunes imatges del personatge homenatjat i algunes paraules de la “directora” fent una petita glossa de l’artista.
Aquesta vegada, creiem que en Jordi Oriol no l’ha encertat pas.