– 202 –  Teatre – ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA (temp. 18/19 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana.

El col·lectiu José y sus hermanas va “desembarcar” en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos“. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un espectacle sobre l’educació que va més enllà de l’educació: “Abarca la família, la memòria històrica i també el context social actual”.  Sílvia Ferrando, directora i dramaturga de l’obra, apuntava precisament que l’espectacle pren la paraula educació en el sentit més ampli del terme. “Parlem de l’Educació com a construcció de relat, com tot el que ens fa llegir el món d’una manera i no d’una altra, i el que ens condiciona per habitar-lo també d’una manera concreta”.

Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. Un treball basat en les improvisacions i les experiències personals dels sis membres de la companyia que es caracteritza per una gran frescor interpretativa i una gran agilitat en les exposicions.

I ens parlen també de l’educació que s’imparteix dins de les famílies que sovint no concorden amb la rebuda a l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos” sobre els rastres del franquisme en l’actualitat,, la companyia José i les seves germanes ha decidit submergir-se en l’educació a Espanya avui en dia, la nostra educació en les seves múltiples facetes: l’educació a l’escola, amb totes les reformes educatives i protestes que ha patit el país; l’educació familiar i del nostre entorn; l’educació del món de les imatges, de la música, dels mitjans, de les xarxes. Tot el que ens impacta i “educa”. Tots aquells constructes socials i lingüístics que assumim com a propis i validem.

La posada en escena s’inicia amb la col·locació dalt l’escenari de 72 cadiretes d’escola, d’aquelles on quasi no hi entra el cul d’un adult,  que van distribuint ordenadament en 8 fileres mentre a la pantalla i amb veus en off anem escoltant el que sembla un treball de preparació o un “brainstorming” on els integrants de la companyia i alguns dels seus familiars, van explicant, comentant i intercanviant opinions sobre temes relacionats amb l’educació rebuda.

Unes cadiretes que simbòlicament equiparen l’educació a la rigidesa requerida per poder seure bé en aquestes cadiretes, on els infants passen moltes hores del dia escoltant allò que els adults els hi volen explicar, que no coincideix necessàriament amb allò que voldrien escoltar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els sis intèrprets Francesc CuéllarAlejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera ens han regalat unes interpretacions plenes de moments màgics on cadascú d’ells tenen la seva intervenció en solitari explicant la seva particular experiència, que no sabem si és real o no. Al llarg de la proposta es va desdibuixant la separació entre ficció i realitat, entre actor que interpreta i la persona. Uns actors que no creen personatges i que utilitzen multiciplitat de disciplines en les seves interpretacions performatives.

I cadascú ho fa a la seva manera, bé explicant el seu arbre genealògic marcat per les morts accidentals, bé patinant a cegues entre copes amb pal d’hoquei a la mà, bé ballant fins a l’extenuació simbolitzant la desinhibició, bé amb acompanyament musical, …. experiències pessimistes, experiències optimistes, experiències compartides, ….

ARMA DE CONSTRUCCIÓN MASIVA és una proposta on ens hem tornat a trobar amb un grup d’actors que destil·len honestedat i un alt grau d’implicació sociopolítica. Magníficament dirigits, aconsegueixen aglutinar de forma totalment intel·ligible les sis històries donant-li total coherència.

Les interpretacions, la música i la posada en escena, senzillament magnifiques.

Dramatúrgia i direcció: Sílvia Ferrando
Intèrprets: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera
Espai i il.luminació: Cube.BZ
Coproducció: José y sus hermanas i Festival TNT
Idioma: castellà i català
Durada: 80 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.