– 196 – Roda de premsa – ÀNSIA (Crave) – Sala Atrium – 2019.02.28 (temp. 18/19

RdP – ÀNSIA (temp. 18/19 – RdP nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Feia setmanes que no assistia a una roda de premsa, per dos motius: el viatge a Nàpols i pel seguiment exhaustiu que he volgut fer de les primeres sessions del vergonyós “judici”, contra els nostres representants polítics, que van ser democràticament elegits. Jutjats per un estat, que vol reprimir així a tot un poble, volent fer escarment als nostres líders, per haver posat les urnes que el mandat del poble li havia encomanat.

Ahir dijous, però, vaig voler assistir a la Sala Atrium on es presentava ÀNSIA (Crave), un text gens fàcil de Sarah Kane, dirigit per la veneçolana Loredana Volpe i la interpretació de membres de la companyia “La Salamandra”.

Una roda de premsa, que en principi ens va descol·locar força als assistents, perquè immediatament de la primera presentació efectuada per Patrícia Mendoza (Sala Atrium), els actors presents van començar a recitar en veu alta una sèrie de rèpliques, que semblaven sense sentit; després ens vam assabentar que havien intentat fragmentar diferents escenes de la proposta de forma no lineal.

Després d’aquesta manera “diferent” de començar una roda de premsa, van començar a explicar-nos el que volia ser ÀNSIA, l’últim text que va escriure Sarah Kane abans de suïcidar-se.

Quatre veus (que no personatges) en un espai totalment buit, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de la calor de l’altre, mitjançant el llenguatge. Quatre monòlegs entrellaçats que podien dir qualsevol d’ells i que al final potser es fusionaran en una sola veu.

Un text que s’ha anat creant a partir de diferents textos i que es representarà de forma no lineal i sense escenes teatrals, tal com les entenem normalment, ja que no hi ha una història definida, malgrat que podrem intuir d’on sorgeix el dolor que criden aquestes quatre veus.

Existeix potser una recerca en la religiositat, malgrat que les veus acabaran demostrant que l’únic que existeix és el present i el “aquí real”; en la proposta també apareix clarament referents a la cultura popular anglesa.

Ha estat novament traduïda al català per Chap Rodríguez Rosell, i ho ha volgut fer, no de forma literal, sinó buscant el sentit real del que el text vol expressar, intentant en tot moment veure-ho com una gran partitura musical, on és molt important el ritme de les rèpliques d’aquestes quatre veus.

És precisament per això, que la directora ha incorporat una cinquena veu, que és la música interpretada en directe al violí per Alvar Llusá-Darmiani, i que no deixarà de sonar durant els 70 minuts que dura la representació.

El sistema polític en què vivim en l’actualitat, ens obliga en certa manera al “individualisme”; és per això que el text és també una recerca de tot el contrari, i intenta buscar a través del llenguatge l’amor i l’escalfor de l’altre.

Segons comenta la directora de la proposta, Loredana Volpe: “La relació amb l’altre, contra més pròxima, no escapa de ser dolorosa, però també patim el dolor i l’angoixa de la soledat quan ens aïllem“. “Les quatre veus d’ÀNSIA, busquen desesperadament establir contacte; demanen “amor” com a vehicle de salvació, un amor que demana la fusió absoluta amb l’altre, fins a perdre la forma del propi “ego”, oblidant-nos de nosaltres mateixos, eliminant la distància que ens separa“.