Homenatge a CARLES CANUT
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dilluns dia 25 va tenir lloc al Teatre Romea un acte d’homenatge a Carles Canut que va comptar amb la presència de familiars, amics, companys de professió i un bon grapat d’espectadors admiradors d’en Carles Canut.
Carles Canut (1944-2018) va morir el passat mes de setembre després de més de 50 anys dedicats al teatre, al cinema, a la televisió i en general amb tot el que estava relacionat amb la interpretació als escenaris o darrere els micròfons. Natural de Gerri de la Sal, al Pallars, sempre es va considerar “pallarès” i “perico”.
Una gran pantalla amb la imatge somrient d’en Carles Canut, el seu germà dalt de l’escenari i la cançó d’Elvis Presley “Are you lonesome tonight” va donar pas a Joaquim Maria Puyal que ens va recordar el pas d’en Carles com a Rafeques en el programa “Vostè jutja”.
Ell va donar pas a Joan Pera, company d’estudis i de professió que ens va explicar un parell d’anècdotes i a Mari Pau Huguet amb qui en Carles Canut havia compartit projectes solidaris i ens va recitar un poema d’en Màrius Torres “Molt lluny d’aquí”.
Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
Als antics carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té l’ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aqueslls camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
Seguidament va agafar les regnes de l’acte Mario Gas que parlant d’una de les primeres obres representades al Romea com a Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, on ell va ser el director, “L’òpera de tres rals” va donar entrada a Carme Sansa que acompanyada de Barbara Granados al piano va interpretar “Ningú no defensa ningú”, una de les cançons de la obra.
Vídeos on apareixen Boris Ruiz que va dirigirse a Carles Canut com a ¡Canuto, gordo, animalot!, Concha Velasco, Andrés Lima i Pepe Hervàs.
Seguidament Anna Riansó i Vicky Peña canten un altre cançó de “L’òpera de tres rals” on havien estat companyes de repartiment.
Camilo Garcia que havia estudiat amb ell l’Institut del Teatre als anys 60, recita un poema de Federico Garcia Lorca “Alma ausente”.
No te conoce el toro ni la higuera,
ni caballos ni hormigas de tu casa.
No te conoce el niño ni la tarde
porque te has muerto para siempre.
No te conoce el lomo de la piedra,
ni el raso negro donde te destrozas.
No te conoce tu recuerdo mudo
porque te has muerto para siempre.
El otoño vendrá con caracolas,
uva de niebla y montes agrupados,
pero nadie querrá mirar tus ojos
porque te has muerto para siempre.
Porque te has muerto para siempre,
como todos los muertos de la Tierra,
como todos los muertos que se olvidan
en un montón de perros apagados.
No te conoce nadie. No. Pero yo te canto.
Yo canto para luego tu perfil y tu gracia.
La madurez insigne de tu conocimiento.
Tu apetencia de muerte y el gusto de su boca.
La tristeza que tuvo tu valiente alegría.
Tardará mucho tiempo en nacer, si es que nace,
un andaluz tan claro, tan rico de aventura.
Yo canto su elegancia con palabras que gimen
y recuerdo una brisa triste por los olivos.
Maife Gil va recitar la poesia “Pareu tots els rellotges” de W.H. Auden.
Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.
Un dels moments més emotius de la vetllada va ser quan el fill d’en Carles, Cèsar Canut va interpretar a la guitarra la cançó “Hey Jude” dels Beatles fent participar tot l’auditori.
Calixto Bieito, en veu de la seva companya Roser Camí, va llegir un escrit dirigit a en Carles al qual es va dirigir com a “Tozudo!, Capsigrany! Tap de suro!“.
Vam poder reviure un vídeo d’una entrevista que li va fer Ferran Monegal al programa “Tele Monegal” a Barcelona televisió i seguidament van parlar d’ell l’equip de tertulians de “La barberia”, i més tard “La porteria”, programes esportius de la 2 on havia participat en Carles Canut (Josep Abril, Jaume Camps, Cesc Baltasar, Enric Lacalle, Jaume Sobreques i Ernest Benach).
Seguidament Pep Molina acompanyat de Barbara Granados canta “Yo soy negro social” i Francesc Orella llegeix un fragment de “El meu Pallars” de l’autor pallarès Joan Lluís.
Un serie de videos amb manifestacions de Julieta Serrano, Amparo Pamplona, Victoria Pagés i de nou Boris Ruiz. Seguidament la interpretació de la Santa Espina i les declaracions de Lloll Bertràn, Toni Comín i Ramón Cotarelo.
Video amb fragments d’interpretacions de Carles Canut al teatre i al cinema que van donar pas a Imanol Arias.
El cantautor Miquel Pujadó i Ferran Frauca van interpretar una divertida cançó de Brassens.
Després de la intervenció d’en Jaume Corellas a l’harmònica acompanyat d’un xelo i una guitarra, es va donar pas al bloc final d’intervencions amb Carlos Perez de Rozas, l’actriu Anna Ycobalzeta, que va recitar un fragment del Tenorio, Angels Bassas, Joan Manel Serrat que en vídeo va interpretar un fragment de “Paraules d’amor“.
Finalment, escenes en vídeo de “Sócrates” van donar pas a Josep Maria Pou recentment nomenat director artístic del Teatre Romea. Daniel Martínez, president de Focus va donar per acabat l’acte amb el llançament de les roses que ens havien estat facilitades en entrar a la sala.
Fotos de la vida d’en Carles Canut, records de Gerri de la Sal i una gran emoció han omplert un escenari que mai més comptarà amb la presència física d’un home “bona persona” que recordarem sempre.
…i com deia ell sovint …
MENJA BÉ, CAGA FORT I NO TEMIS A LA MORT
Caram noi quina ressenya!!! Felicitats!
Doncs si, una feinada. Primer en pendre notes, fotos i videos al teatre. Despres redactar la ressenya i finalment editar i publicar videos a Youtube per poder-los publicar al Blog. Gràcies Teresa per llegirnos.
Avui m.he tornat a mirar la vostra gran feina！！homenatge preciòs i emocionant. Moltíssiiiimes gràcieeeees per tot. Una gran abraçada per tú i l.Inma.
Familia Canut-Blanco
Moltes gràcies a tu Catalina per les teves paraules i tambe a tota la famila Canut-Blanco. En Carles s’ho merexia de totes totes, per el seu grandissim amor a les Arts Escèniques. Una abraçada
Senzillament…..GRÀCIES!!!!
Gràcies a tu per llegir-nos
Tendre homenatge en el que es va poder comprovar que darrera la vesant artistica, era amic dels seus amics i molt estimat.
Al no haver.lo conegut en el tracte personal,(ja m.hagues agradat), em quedo amb la meva admiracio pel seu treball escenic i li agraeixo les bones estones passades.
Gracies Sr. Canut!!!!
Va ser un homenatge molt emotiu. Nosaltres per casualitat estàvem al costat de la família i vàrem poder veure en directe les reaccions de molts d’ells.
Gallina de piel !!!