– 190 – Concert de l’OBC – Shéhérazade i Korngold amb Xian Zhang i el violí de Ray Chen (🐌🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 2019.02.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 140)

SHÉHÉRAZADE I KORNGOLD (temp. 18/19 – espectacle nº 140)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al matí és dia de concert, i dins del nostre abonament hem pogut gaudir d’un concert magnífic dirigit en aquesta ocasió per la directora Xian Zhang.

Xian Zhang, nascuda a la Xina el 1973, va viure envoltada de música, i va estudiar piano des de petita amb la seva mare que n’era professora. Formada al Conservatori Principal de Bejing va començar a la direcció orquestral a 16 anys. En 1998 es trasllada a viure als Estats Units obtenint el doctorat a la universitat de Cincinnati. És actualment directora emèrita de l’Orchestra Sinfonica di Milano Giuseppe Verdi i directora musical de la New Jersey Symphony Orchestra.

Amb el seu somriure i una gran vitalitat, la seva direcció ens ha emocionat i ens ha fet vibrar. Potser ha estat una de les direccions que visualment hem gaudit més en molt de temps, perquè a través de la seva gestualitat, veiem amb antelació els instruments que havien d’incorporar-se en cada moment.

El programa ha estat el següent:

  1. TAN DUN (Changsha 1957)

Internet Symphony núm. 1 “Eroica” (2008). 1ª audició (🐌🐌🐌🐌)

Aquest compositor de música clàssica resident a Nova York és autor de la música dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i de la banda sonora de la pel·lícula Crouching Tiger, Hidden Dragon, per la que va guanyar un Oscar.

Integrant del projecte de l’Orquestra Simfònica de YouTube, formada per músics d’arreu del món. Tan Dun sintetitza en poc més de 4 minuts el sentiment de comunitat musical global i fent referència a l’Heroica de Beethoven ens ha fet vibrar amb aquesta peça plena de vitalitat i color. Una orquestra que ha incorporat elements de percussió xinesos amb una sonoritat particular. Tot plegat, fantàstica.

  1. ERICH KORNGOLD (Brno 1897 – Hollywood 1957)

Concert per a violí i orquestra, op. 35 (1937-39/1945) (🐌🐌🐌🐌+🐚)

El solista d’aquesta peça ha estat el violinista Ray Chen (Taipéi- Taiwán 1989), de nacionalitat australiana, conegut per la seva presencia a les xarxes socials, fet que l’ha convertit en pioner de una nova forma d’interaccio d’un intèrpret de música clàssica amb el públic, en el segle XXI.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Erich Wolfgang Korngold va ser un nen prodigi, compositor i director d’orquestra reconegut per les seves bandes sonores per a pel·lícules com “El sueño de una noche de verano” (1935), “Las aventuras de Robin Hood” (1938) o “Magic Fire” (1956). Va compondre també cinc òperes i diverses obres orquestrals.

Segons podem llegir en el programa de mà, Korngold va escriure aquest concert per a violí per al famós solista Bronislaw Huberman, encara que finalment el va estrenar Jascha Heifetz l’any 1947. Un concert per a violí i orquestra, d’una gran bellesa i passió, estructrat en tres moviments molt equilibrats. Ray Chen ho ha interpretat d’una manera extraordinària i l’orquestra ha tornat a arribar a un punt d’excel·lència.

El solista ens ha ofert dos bisos, el Capricio número 21 de Paganini i el final d’una popular cançó australiana, Waltzing Matilda, segon himne del país. Dues interpretacions  que han fet aplaudir fervorosament tot l’auditori.

  1. NICOLAI RIMSKI-KÓRSAKOV (Tikhvin 1844-Llubensk 1908)

SHÉHÉRAZADE, op 35 (1888) (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una suite simfònica basada en Les mil i una nits i s’inspira en la llegenda de la princesa Shéhérazade que amb les seves històries, nit darrere nit, acaba vencent la crueltat del sultà Xahriar.

La suite està dividida en quatre moviments: I. El mar i el vaixell de Sindbad. II. La llegenda del Príncep Kalendar. III. El jove príncep i la jove princesa. IV. Festival a Bagdad. El mar. Naufragi contra les roques coronades per un guerrer de bronze.

El tema musical que inicia el primer moviment representa al sultà i el primer violí, en mans del concertino Vlad Stanculeasa, és la veu de Shéhérazade explicant els relats al sultà. L’acompanya l’arpa de Magdalena Barrera, i crea al llarg del concert moments realment preciosos.

Un concert magnífic, on hem gaudit d’una directora que ens hi ha transmès la seva enorme energia i ens ha fet vibrar.

Deixa un comentari