L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.
Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.
La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.
Fotografies de David Ruano
El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.
En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.
Encara sota els efectes de l’alcohol i de les emocions contrastades, sol, perdut, desorientat i abandonat per l’oblit dels seus “homenatjadors”, en el teatre buit, tancat i a les fosques, reflexiona sobre el significat de la seva vida, de la seva professió, de la relació amb el públic, i del preu tan alt que ha hagut de pagar, que l’ha abocat a una vellesa en soledat.
De la mà dels tres “esperits” femenins, iniciarà un singular viatge per diferents moments del seu passat als escenaris i s’enfrontarà amb la seva pròpia crisi existencial.
Elles el portaran, com si és tractes d’un joc, a reviure el seu passat i al seu present i en certa manera l’obligaran a encarar el seu futur.
Els drames d’Anton Txékhov (Rússia 1860- Alemanya 1904) s’han representat molt als escenaris de casa nostre, podem recordar entre d’altres “Els dies que vindran” al Teatre Akadèmia, “Nina” a la Sala Atrium, “Ivànov” al Teatre Lliure o “Vània” al TNC, però en aquesta ocasió Carles Alfaro, que dirigeix la peça, proposa una nova visió de l’autor fruit de la investigació en profunditat dels textos menys coneguts del dramaturg escrits durant la seva primera etapa i on ens mostra ser un gran amant del teatre i un gran admirador de la feina dels actors.
Fotografies de David Ruano
Per tant és una proposta que s’allunya del dramatisme al qual Txékhov ens té acostumats i ens presenta una visió satírica i humorística de l’ofici d’actor i el patiment personal associat a la seva professió i a la separació de la seva faceta pública del seu món personal. En paraules del mateix Alfaro: “Vassili és un actor que no ha parat de defugir coses que són elementals, viu sense família, pares ni fills, sense companyia, sol, malgrat l’èxit”. “No és una història tan estranya en el món dels actors, que són personatges públics i sovint no saben diferenciar entre què és urgent i què és important”.
Una proposta diferent que enfocada com una comèdia ens relata l’enorme drama d’una persona que al final de la seva carrera professional se n’adona de la seva profunda soledat i manifesta la seva por a un futur fora dels escenaris. Un fet extrapolable a moltes persones del nostre voltant que pateixen “pànic escènic” davant de la seva jubilació que implica canvi de rutines i d’hàbits.
Francesc Orella ens ha tornat a enlluernar amb la seva magnífica interpretació i les tres actrius, Nina, Bárbara Granados i Cristina Plazas acompanyen esplèndidament al protagonista. La música original de Bárbara Granados juga també un paper fonamental al llarg de tota la proposta, on les tres actrius a més a més interpreten musicalment cantant i tocant diversos instruments musicals.
Una magnífica posada en escena amb escenografia i una acuradíssima il·luminació de Carles Alfaro, vestuari de Raquel Bonillo i caracterització d’Àngels Palomar.
DEL CAMERINO DE LES ÀNIMES VENIM I A L’ESCENARI DEL TEATRE PUGEM. I ENTRE OMBRES REVIVIM PERSONATGES QUE VAM SER.
Una proposta que ens ha agradat molt, moltíssim … malgrat que som conscients que en molts moments els textos no són gens fàcils, ni de lluny és una proposta “comercial”.
A partir de textos d’Anton P. Txèkhov
Adaptació: Carles Alfaro i Enric Benavent
Traducció: Anna Maria Ricart
Direcció: Carles Alfaro
Amb: Francesc Orella, Nina, Cristina Plazas i Bárbara Granados
Escenografia: Carles Alfaro \ Vestuari: Raquel Bonillo \ Il·luminació: Carles Alfaro \ Música original: Bárbara Granados \ Espai sonor: Tomàs Pérez \ Caracterització: Àngels Palomar\ Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart \ Ajudant d’escenografia: Raquel Gonta \ Cap de producció: Maite Pijuan\ Producció executiva: Marina Vilardell \ Cap d’oficina tècnica: Moi Cuenca \ Regidoria: Sergi Vallés \ Perruqueria: Alicia Machín \ Tècnic de so: Dani Seoane \ Tècnic d’inal·làmbrics: David Garcia \ Tècnic del teatre: Roger Muñoz
\ Construcció elements escenogràfics: Pascualín Estructures i Taller d’escenografia Castells \ Confecció vestuari: Goretti i Eugeni Caireta
Una producció de Focus
Idioma: català
Durada: 1h. 30min.
A mi em va agradar molt la ambientacio que es respira en tot moment degut al vestuari, els miralls, les llums, la musica…..
I per descomptat la gran actuacio d.en Francesc Orella, molt ben acompanyat de 3 actrius, de les que ja coneixem la seva valua i lavaren mostrar
Felicitats a tot l.equip!!!!
Reyes, un plaer haver-te conegut personalment !!! Veig que coincidim plenament en la posada en escena que era realment màgica, amb el joc de miralls, les llums… la música. Evidentment les interpretacions dels 4 actors va ser magnífica, molt especialment la de Francesc Orella.
Gràcies per comentar