– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18  (temp. 18/19 – espectacle nÂș 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nÂș 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorĂ­stics d’Anton TxĂ©khov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta  amb cartes, contes populars i relats humorĂ­stics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudĂČnim Antoixa TxekhontĂ© i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducciĂł de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinĂ ria interpretaciĂł de Francesc Orella), un actor d’Ăšxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. DesprĂ©s dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monĂČleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, Ă©s senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarĂ  tres esperits femenins (Nina, BĂĄrbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns Ă©ssers mĂ gics que habiten els teatres quan el pĂșblic ja no hi Ă©s.

Encara sota els efectes de l’alcohol i de les emocions contrastades, sol, perdut, desorientat i abandonat per l’oblit dels seus “homenatjadors”, en el teatre buit, tancat i a les fosques, reflexiona sobre el significat de la seva vida, de la seva professiĂł, de la relaciĂł amb el pĂșblic, i del preu tan alt que ha hagut de pagar, que l’ha abocat a una vellesa en soledat.

De la mĂ  dels tres “esperits” femenins, iniciarĂ  un singular viatge per diferents moments del seu passat als escenaris i s’enfrontarĂ  amb la seva prĂČpia crisi existencial.

Elles el portaran, com si Ă©s tractes d’un joc, a reviure el seu passat i al seu present i en certa manera l’obligaran a encarar el seu futur.

Els drames d’Anton TxĂ©khov (RĂșssia 1860- Alemanya 1904) s’han representat molt als escenaris de casa nostre, podem recordar entre d’altres “Els dies que vindran” al Teatre AkadĂšmia, “Nina” a la Sala Atrium, “IvĂ nov” al Teatre Lliure o “VĂ nia”  al TNC, perĂČ en aquesta ocasiĂł Carles Alfaro, que dirigeix la peça, proposa una nova visiĂł de l’autor fruit de la investigaciĂł en profunditat dels textos menys coneguts del dramaturg escrits durant la seva primera etapa i on ens mostra ser un gran amant del teatre i un gran admirador de la feina dels actors.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Per tant Ă©s una proposta que s’allunya del dramatisme al qual TxĂ©khov ens tĂ© acostumats i ens presenta una visiĂł satĂ­rica i humorĂ­stica de l’ofici d’actor i el patiment personal associat a la seva professiĂł i a la separaciĂł de la seva faceta pĂșblica del seu mĂłn personal. En paraules del mateix Alfaro: “Vassili Ă©s un actor que no ha parat de defugir coses que sĂłn elementals, viu sense famĂ­lia, pares ni fills, sense companyia, sol, malgrat l’ùxit”. “No Ă©s una histĂČria tan estranya en el mĂłn dels actors, que sĂłn personatges pĂșblics i sovint no saben diferenciar entre quĂš Ă©s urgent i quĂš Ă©s important”.

Una proposta diferent que enfocada com una comĂšdia ens relata l’enorme drama d’una persona que al final de la seva carrera professional se n’adona de la seva profunda soledat i manifesta la seva por a un futur fora dels escenaris. Un fet extrapolable a moltes persones del nostre voltant que pateixen “pĂ nic escĂšnic” davant de la seva jubilaciĂł que implica canvi de rutines i d’hĂ bits.

Francesc Orella ens ha tornat a enlluernar amb la seva magnĂ­fica interpretaciĂł i les tres actrius, Nina, BĂĄrbara Granados i Cristina Plazas acompanyen esplĂšndidament al protagonista. La mĂșsica original de BĂĄrbara Granados juga tambĂ© un paper fonamental al llarg de tota la proposta, on les tres actrius a mĂ©s a mĂ©s interpreten musicalment cantant i tocant diversos instruments musicals.

Una magnĂ­fica posada en escena amb escenografia i una acuradĂ­ssima il·luminaciĂł de Carles Alfaro, vestuari de Raquel Bonillo i caracteritzaciĂł d’Àngels Palomar.

DEL CAMERINO DE LES ÀNIMES VENIM I A L’ESCENARI DEL TEATRE PUGEM. I ENTRE OMBRES REVIVIM PERSONATGES QUE VAM SER.

Una proposta que ens ha agradat molt, moltĂ­ssim … malgrat que som conscients que en molts moments els textos no sĂłn gens fĂ cils, ni de lluny és una proposta “comercial”.

This slideshow requires JavaScript.

A partir de textos d’Anton P. Txùkhov
Adaptació: Carles Alfaro i Enric Benavent
Traducció: Anna Maria Ricart
Direcció: Carles Alfaro
Amb:  Francesc Orella, Nina, Cristina Plazas i Bårbara Granados
Escenografia: Carles Alfaro \ Vestuari: Raquel Bonillo \ Il·luminaciĂł: Carles Alfaro \ MĂșsica original: BĂĄrbara Granados \ Espai sonor: TomĂ s PĂ©rez \ CaracteritzaciĂł: Àngels Palomar\ Ajudant de direcciĂł: Anna Maria Ricart \ Ajudant d’escenografia: Raquel Gonta \ Cap de producciĂł: Maite Pijuan\ ProducciĂł executiva: Marina Vilardell \ Cap d’oficina tĂšcnica: Moi Cuenca \ Regidoria: Sergi VallĂ©s \ Perruqueria: Alicia MachĂ­n \ TĂšcnic de so: Dani Seoane \ TĂšcnic d’inal·lĂ mbrics: David Garcia \ TĂšcnic del teatre: Roger Muñoz
\ Construcció elements escenogràfics: Pascualín Estructures i Taller d’escenografia Castells \ Confecció vestuari: Goretti i Eugeni Caireta 
Una producció de Focus
Idioma: catalĂ 
Durada: 1h. 30min.

2 pensaments a “– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18  (temp. 18/19 – espectacle nÂș 133)

  1. reyes huguet

    A mi em va agradar molt la ambientacio que es respira en tot moment degut al vestuari, els miralls, les llums, la musica…..
    I per descomptat la gran actuacio d.en Francesc Orella, molt ben acompanyat de 3 actrius, de les que ja coneixem la seva valua i lavaren mostrar
    Felicitats a tot l.equip!!!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Reyes, un plaer haver-te conegut personalment !!! Veig que coincidim plenament en la posada en escena que era realment mĂ gica, amb el joc de miralls, les llums
 la mĂșsica. Evidentment les interpretacions dels 4 actors va ser magnĂ­fica, molt especialment la de Francesc Orella.

      GrĂ cies per comentar

      Respon

Leave a Reply