L’ĂLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nÂș 133)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Nit dâestrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de LâĂLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorĂstics dâAnton TxĂ©khov.
Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta  amb cartes, contes populars i relats humorĂstics que lâautor va publicar a la premsa sota el pseudĂČnim Antoixa TxekhontĂ© i amb altres textos teatrals curts com âEls danys del tabacâ, âLâĂłsâ o âEl cant del cigneâ. Anna Maria Ricart ha fet la traducciĂł de tots els textos.
La peça gira entorn de Vassili (extraordinĂ ria interpretaciĂł de Francesc Orella), un actor d’Ăšxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista dâun gran homenatge per la seva carrera teatral. DesprĂ©s dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.
Fotografies de David Ruano
El monĂČleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, Ă©s senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.
En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarĂ tres esperits femenins (Nina, BĂĄrbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns Ă©ssers mĂ gics que habiten els teatres quan el pĂșblic ja no hi Ă©s.
Encara sota els efectes de lâalcohol i de les emocions contrastades, sol, perdut, desorientat i abandonat per lâoblit dels seus âhomenatjadorsâ, en el teatre buit, tancat i a les fosques, reflexiona sobre el significat de la seva vida, de la seva professiĂł, de la relaciĂł amb el pĂșblic, i del preu tan alt que ha hagut de pagar, que lâha abocat a una vellesa en soledat.
De la mĂ dels tres “esperits” femenins, iniciarĂ un singular viatge per diferents moments del seu passat als escenaris i sâenfrontarĂ amb la seva prĂČpia crisi existencial.
Elles el portaran, com si Ă©s tractes d’un joc, a reviure el seu passat i al seu present i en certa manera l’obligaran a encarar el seu futur.
Els drames dâAnton TxĂ©khov (RĂșssia 1860- Alemanya 1904) sâhan representat molt als escenaris de casa nostre, podem recordar entre dâaltres âEls dies que vindranâ al Teatre AkadĂšmia, âNinaâ a la Sala Atrium, âIvĂ novâ al Teatre Lliure o âVĂ niaâ al TNC, perĂČ en aquesta ocasiĂł Carles Alfaro, que dirigeix la peça, proposa una nova visiĂł de lâautor fruit de la investigaciĂł en profunditat dels textos menys coneguts del dramaturg escrits durant la seva primera etapa i on ens mostra ser un gran amant del teatre i un gran admirador de la feina dels actors.
Fotografies de David Ruano
Per tant Ă©s una proposta que s’allunya del dramatisme al qual TxĂ©khov ens tĂ© acostumats i ens presenta una visiĂł satĂrica i humorĂstica de l’ofici d’actor i el patiment personal associat a la seva professiĂł i a la separaciĂł de la seva faceta pĂșblica del seu mĂłn personal. En paraules del mateix Alfaro: âVassili Ă©s un actor que no ha parat de defugir coses que sĂłn elementals, viu sense famĂlia, pares ni fills, sense companyia, sol, malgrat lâĂšxitâ. âNo Ă©s una histĂČria tan estranya en el mĂłn dels actors, que sĂłn personatges pĂșblics i sovint no saben diferenciar entre quĂš Ă©s urgent i quĂš Ă©s importantâ.
Una proposta diferent que enfocada com una comĂšdia ens relata l’enorme drama d’una persona que al final de la seva carrera professional se n’adona de la seva profunda soledat i manifesta la seva por a un futur fora dels escenaris. Un fet extrapolable a moltes persones del nostre voltant que pateixen “pĂ nic escĂšnic” davant de la seva jubilaciĂł que implica canvi de rutines i d’hĂ bits.
Francesc Orella ens ha tornat a enlluernar amb la seva magnĂfica interpretaciĂł i les tres actrius, Nina, BĂĄrbara Granados i Cristina Plazas acompanyen esplĂšndidament al protagonista. La mĂșsica original de BĂĄrbara Granados juga tambĂ© un paper fonamental al llarg de tota la proposta, on les tres actrius a mĂ©s a mĂ©s interpreten musicalment cantant i tocant diversos instruments musicals.
Una magnĂfica posada en escena amb escenografia i una acuradĂssima il·luminaciĂł de Carles Alfaro, vestuari de Raquel Bonillo i caracteritzaciĂł d’Ăngels Palomar.
DEL CAMERINO DE LES ĂNIMES VENIM I A LâESCENARI DEL TEATRE PUGEM. I ENTRE OMBRES REVIVIM PERSONATGES QUE VAM SER.
Una proposta que ens ha agradat molt, moltĂssim … malgrat que som conscients que en molts moments els textos no sĂłn gens fĂ cils, ni de lluny és una proposta “comercial”.
A mi em va agradar molt la ambientacio que es respira en tot moment degut al vestuari, els miralls, les llums, la musica…..
I per descomptat la gran actuacio d.en Francesc Orella, molt ben acompanyat de 3 actrius, de les que ja coneixem la seva valua i lavaren mostrar
Felicitats a tot l.equip!!!!
Reyes, un plaer haver-te conegut personalment !!! Veig que coincidim plenament en la posada en escena que era realment mĂ gica, amb el joc de miralls, les llums⊠la mĂșsica. Evidentment les interpretacions dels 4 actors va ser magnĂfica, molt especialment la de Francesc Orella.
GrĂ cies per comentar