LA BONA PERSONA DE SEZUAN (temp. 18/19 – espectacle nº 127)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.
Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila; l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.
Fotografies de David Ruano
En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.
Enfrontada a moments difícils haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bona i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta. És així com ella “l’àngel dels suburbis” deixa lloc al seu cosí Xui Ta. En paraules d’Esteve Miralles que prologa el llibre d’Arola, si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones.
LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.
Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l’any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l’obra de l’autor alemany.
Fotografies de David Ruano
Segons va comentar Albertí a la roda de premsa, Brecht és un autor allunyat de les noves generacions per la poca versemblança i emocionalitat que caracteritzen les seves obres, condicionant que la recepció de l’autor al nostre país hagi sigut complexa i intermitent.
Per adaptar-lo, Broggi ha decidit oblidar els postulats teòrics de l’autor i mirar-lo amb nous ulls, nets de concepcions preestablertes i prejudicis.
LA BONA PERSONA DE SEZUAN comença com una gran comèdia, i acaba com una gran tragèdia“, bromejava el director. “És l’èxit artístic d’un fracàs. Els déus baixen a la terra a posar seny i pau, i se’n van sense haver arreglat res, encomanant a la gent que s’apanyi per si sola”.
El protagonisme recau en Clara Segura, una actriu fora de sèrie, que interpreta el personatge de la bona i dolça Xen Te per girar-se i mostrar l’altra cara de la moneda, en el personatge del seu cosí, per tal de defensar-se d’un entorn que l’aniquilaria. Una interpretació prodigiosa que a la segona part ens ha fet emmudir amb la seva força escènica.
Fotografies de David Ruano
Joan Carreras dóna vida a l’aviador Sun, un autèntic canalla que enamora a la Xen Te per aprofitar-se d’ella i obtenir els diners que necessita. Aquesta és la primera vegada que Carreras treballa amb l’equip de la Perla29.
Toni Gomila encarna a l’aiguader Wan, la personificació de la bondat, la persona més menyspreada del poble. Un autèntic supervivent. Una gran interpretació.
La resta del repartiment el formen actors i actrius que acostumen a treballar amb Broggi: Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila. Tots ells assumeixen més d’un paper i tots ells han estat magnífics.
La música té una presència fonamental en aquest muntatge i Oriol Broggi ha tornat a comptar amb Joan Garriga per crear la banda sonora que, interpretada en directe, i que fa de fil conductor de la història. Una banda sonora de 16 cançons inspirades en les músiques orientals i el folk europeu. Utilitza els textos d’unes cançons que Brecht va deixar escrites al text original. Joan Garriga la interpreta a escena amb Francisco Batista “Rambo”, Marià Roch i Madjid Fahem.
LA BONA PERSONA DE SEZUAN ha estat una proposta amb una posada en escena màgica, pocs elements escenogràfics esplèndidament dosificats i amb un treball actoral grupal realment magnífic. Moments d’una poesia visual gairebé insuperable, com aquella quan apareix una barra amb vestits penjats al fons de l’escenari, tot passant de dreta a esquerra sense aturar-se, mentre els actors la van despenjant per començar a interpretar l’escena dels treballadors a la fàbrica de tabac,
Uns actors que ens expliquen una història, es transformen en els personatges, però sense deixar de ser els actors que es dirigeixen a nosaltres i ens parlen.
Magnífica la il·luminació de Pep Barcons, el disseny de so de Damien Bazin, l’escenografia de Josep Iglesias i Oriol Broggi i el vestuari d’Annita Ribera. Una pantalla al fons ens va mostrant el transit entre el dia i la nit amb vídeos de Francesc Isern.
I si alguna cosa ens queda clara, al final, és que no es pot confiar en els “déus” (podem llegir Unió Europea, ONU, …), som les persones les que hem de trobar la sortida als nostres problemes.
«Ara, públic amable, no quedis descontent.
Sabem que aquest final no és gaire convincent.
La llegenda daurada que teníem davant
s’ha tornat dolorosa entre les nostres mans.
I nosaltres mateixos hem quedat decebuts,
sense trobar resposta, quan el teló ha caigut»
Gràcies, Oriol Broggi, per aquest magnífic treball. Tot un regal pels que estimem de debó el Teatre. Moltes gràcies !!!
Autoria: Bertolt Brecht
Direcció: Oriol Broggi
Traducció: Feliu Formosa
Música: Joan Garriga
Intèrprets: Míriam Alamany, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Toni Gomila, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano, Clara Segura i Ramon Vila.
Músics: Joan Garriga, Rambo (Francisco Batista), Marià Roch i Madjid Fahem.
Escenografia: Oriol Broggi i Josep Iglesias \ Il·luminació: Pep Barcons \ So: Damien Bazin \ Disseny de vídeo: Francesc Isern\ Ajudant de direcció: Joan Miquel Artigues \ Revisió de text:
Anna Madueño \ Construcció d’escenografia: Arts-Cenics, SL
\ Ajudant d’escenografia: Josep Iglesias \ Confecció de vestuari:
Època (vestit de Clara Segura) \ Coordinació de vestuari:
Annita Ribera \ Ajudantia i treball de vestuari: Georgina Viñolo \ Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya i La Perla 29
Idioma: català
Durada: 3 hores i 15 minuts amb entreacte inclòs
Ganessssss!!!
Brutal!!!
Senzillament….deliciosa!!!!!!
🐌🐌🐌🐌🐌