– 172 –  Teatre – DELIRI A DOS (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2019.01.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

DELIRI A DOS (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al Teatre Akadèmia vam poder veure ahir al vespre, DELIRI A DOS, un text de l’autor romanès Eugène Ionesco, que no s’havia representat mai a casa nostra. Es tracta del segon muntatge de la companyia Bojum, que dirigeix Montse Bonet, traduït per ella mateixa i per Lluís Hansen, i que interpreten Montse Puga i Òscar Intente.

Bojum Teatre es forma a finals del 2012, fundada per Montse Bonet, amb la voluntat de crear espectacles on el treball actoral es nodreixi d’un llenguatge gestual i físic per acompanyar el text i on les imatges creades i la sonoritat de la paraula tinguin una participació especial. La seva primera proposta va ser “Masticació” a partir de textos de Patrick Kermann que es va estrenar el 2013.

Eugène Ionesco (1912- 1994) és un dels autors més emblemàtics del segle XX i creador amb Samuel Beckett de l’anomenat teatre de l’absurd. Autor entre d’altres d’obres com “La cantante calva”, “Rinoceront” ó el “Rey se muere”.

 Teatre de l’absurd, és aquella modalitat de teatre que es regeix pels principis existencialistes expressats en termes absurds.

La virtut de Ionesco rau en la capacitat de reflectir el caos d’aquest món amb sentit de l’humor i gran humanitat, utilitzant jocs verbals o sense sentit aparent i situacions mancades de “lògica” per tal de fer palesa aquesta realitat. DELIRI A DOS va ser escrita el 1962 i ens parla de la bogeria d’Ell i d’Ella, l’aferrissament de tancar-se enfront del món exterior i de com a la seva manera, lluiten per sobreviure.

“Pren l’aire. Aprofita l’ocasió per inventar-te una altra existència. Vés a veure si existeix una altra existència.”

L’autor ens presenta dos personatges, ELL i ELLA, tancats en la seva closca, que estan junts des de fa molts anys. Un home i una dona, ja grans, en una mena d’amagatall on s’acumula tot el seu passat, envoltats per un món en guerra, que va penetrant a poc a poc dins el seu cau.

Segons comenta la Montse Bonet en el programa de mà, l’obra conté tots els elements del teatre de Ionesco, sent una barreja de poesia, fantasia, malson, imaginari, …. i també tots els seus temes preferits: la soledat, l’aïllament de l’individu, la seva dificultat per comunicar-se amb els altres i la seva subjecció a pressions exteriors degradants i a la mecànica conformitat de la societat.

Ell i Ella som tots nosaltres, ens representen en les seves obsessions, les seves mancances i les seves pors.

El món exterior agressiu i violent és el món, en el que ens hem acostumat a viure i a conviure.

Tot tractat des de l’òptica d’un autor que mai s’allunya de l’ésser humà i de la seva capacitat d’humor alliberador.

Com en la majoria d’obres de Ionesco a DELIRI A DOS existeix un simbolisme animal molt clar, d’una banda la tortuga i la seva closca que li serveix d’amagatall davant del món exterior, d’altra banda el cargol que representa l’espiral, el cercle viciós.

El diàleg dels dos actors és un autèntic joc de paraules de caràcter recurrent, converses repetitives que reinicien una vegada i una altra i discussions infinites. La mateixa trama és un cercle i la peça acaba de la mateixa forma que comença.

Tota l’obra té lloc en una habitació tancada on s’alternen les llums i les ombres, representen la presó, la casa sense sortida on estan tancats els dos protagonistes, confinant-los a una situació claustrofòbica.

La paraula de l’autor ressona dins un entorn certament  desolador. El cos dels dos actors, la paraula, els objectes, l’espai conformen un sol món d’imatges despullades des d’on projectar l’univers personal de l’autor.

Ell és Òscar Intente, Ella és Montse Puga. Unes interpretacions que ens han agradat molt, on Ell i Ella ens han sabut transmetre tot allò que l’autor volia expressar i ens fan reviure diferents etapes de la seva vida, fent-nos dubtar si ens expliquen realitats o desitjos.

Ella: “Vaig abandonar els meus fills. No en tenia cap”.

Ell: “Si hagués estudiat tècnica, seria un tècnic”.

Ella: “Viuria en un bonic palau amb flors. Hauria fet… hauria fet què? Seria què?”

Ell: “Si no t’hagués vist, no ens hauríem conegut, Què hauria passat? Possiblement hauria estat pintor. O potser una altra cosa, què podria haver-hi succeït ? Tal vegada viatgés. Tal vegada seria més jove.”

Un espai sonor que representa un món exterior que tampoc no és real, on es lliuren batalles o se celebren victòries i representen tot allò que els hi fa por, totes les seves limitacions que condicionen la seva vida i les seves relacions amb la resta del món. La irrupció a escena de dos personatges aliens provoca en ells un autèntic atac de terror per la por que el seu món perdi l’estabilitat en la qual creuen viure.

Sempre trobes les pitjors sortides. Per a què t’obstines a sortir si no podem?

Sabíem prèviament que no era un text fàcil, que no era pas un “divertimento” per passar una bona estona de la tarda, asseguts al teatre i que molt possiblement ens costaria de pair; tot i això, vam optar per anar a veure la proposta, especialment perquè estàvem segurs de què la interpretació d’Òscar Intente ens la faria “viure” d’una manera atractiva.

Com ja hem comentat abans, les dues interpretacions, tant la de l’Òscar com la de la Montse, ens han agradat molt i ens ha facilitat “entrar” d’una manera força fàcil en la proposta … i fins i tot ens hem vist reflectits en algunes de les discussions de parella, d’aquelles sense sentit, tan comuns entre les persones que convivim junts una bona part de la nostra vida.

… i si, potser si, que el cargol i la tortuga tenen molts punts en comú.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Eugene Ionesco
Traducció: Lluís Hansen i Montse Bonet
Direcció: Montse Bonet
Intèrprets: Òscar Intente i Montse Puga, amb la col.laboració d’Òscar Romera/Carlos Ulloa i Montse Bonet.
Disseny espai escènic: Bibiana Puigdefàbregas \ Vestuari: Montse Garre \ Disseny espai sonor: Enric Espinet \ Disseny d’il.luminació: Manel Melguizo \ Construcció escenografia: La Forja del Vallès \ Disseny gràfic i web: Òscar Romera \ Fotografía i video: Maria Besora \ Promoció i comunicació: Natàlia Boronat \ Producció: Bojum Teatre
Idioma: català
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.