– 170 – Dansa – BACANTS, PRELUDI PER A UNA PURGA (Marlene Monteiro Freitas) (🐌🐌🐌🐌🐌) Mercat de les Flors – 2019.01.27 (temp. 18/19

BACANTS, PRELUDI PER A UNA PURGA (temp. 18/19 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Seduïts, bocabadats, hipnotitzats, entusiasmats …. i més …

Així vam sortir diumenge del Mercat de les Flors amb aquesta proposta escènica que ha fet d’obertura de la 7a edició del Festival Sâlmon. Marlene Monteiro Freitas ens ha ofert BACANTS-PRELUDI PER A UNA PURGA, peça guanyadora del Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2018.

Una proposta que ha estat definida com a excessiva, abrusadora, versàtil, orgiàstica, eixordadora …. i mes ….

El deliri, la irracionalitat, la histèria i la bogeria es barregen en aquesta peça inspirada en les Bacants, d’Eurípides, on conviuen la violència i una aspiració a una vida senzilla i tranquil·la. L’autor de l’Antiguitat ens convida a recórrer les profunditats humanes sota forces més enllà de la raó. La peça està interpretada per vuit ballarins i cinc músics que ens oferiran imatges exuberants pròpies d’aquesta coreògrafa.

Una explosió escènica on la creadora revisa les diferències entre l’apol·lini/racional i el dionisíac/visceral per a intentar crear una catarsi en l’ànima de cada espectador. Una bacanal desbocada a mig camí entre un carnaval i una festa amb ritmes que van del blues a la samba i dels ritmes llatins als afroamericans.

Segons comenta la coreògrafa, es tracta d’una proposta on la música convida a ballar els ballarins, però els seus cossos entren en contradicció entre la bellesa i harmonia d’Apol·lo i la part salvatge de Dionís. I s’estableix una lluita entre l’ordre i la racionalitat d’una banda i la irracionalitat i l’èxtasi per una altra, generant dins i fora de l’escenari imatges exuberants inspirades en els carnestoltes de Cap Verd i en la mitologia.

Els cinc trompetistes completen l’espai musical amb la banda sonora, però no es limiten a tocar la trompeta sinó que formen part de tota la proposta, desfilant o intervenint amb la veu o convertint les trompetes en altres objectes indefinits. En molts moments la música eleva el to i es converteix en hipnòtica.

Una escena plena de faristols, molts faristols que durant l’espectacle tindran diverses funcions: màquines d’escriure, fusells, instruments musicals, joguina eròtica, …..

Un espectacle on no hi ha un moment de pausa, en continuo moviment els ballarins, els músics, els objectes …… En un moment de “pausa” un extracte del documental de Kazuo Hara on veiem una dona parint sense cap mena d’ajut.

I tot culmina de forma apoteòsica amb el Bolero de Ravel que trasllada la catarsi al pati de butaques . Han passat dues hores i quinze minuts sense adonar-nos. Senzillament genial.

Marlene Monteiro Freitas nascuda a Cabo Verde i establerta a Portugal, va estudiar a l’escola de dansa P.A.R.T.S. de Brussel·les i a l’Escola Superior de Dansa i la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa. Ha treballat, entre d’altres, amb els coreògrafs Emmanuelle Huynh, Loïc Touzé, Tânia Carvalho i Boris Charmatz. El denominador comú de les seves peces és l’obertura, la impuresa i la intensitat. És cofundadora de P.OR.K, estructura de producció de Lisboa.

Aquesta proposta forma part de l’itinerari “Desbordats” integrat per espectacles que desborden l’espai, el temps, els cossos, les disciplines, els públics, el pensament, els objectes. Per arriscar-se a descobrir altres “paisatges”.

Feia molt de temps que no gaudíem tant amb una proposta de dansa, i és que creiem que sobrepassa amb escreix aquest àmbit, per fusionar amb el teatre, la mímica, la música, l’esclat de colors, la performance… per esdevenir l’espectacle “total“, que engloba bona part de les Arts Escèniques.

És una d’aquelles poques propostes que t’agradaria remarcar especialment, potser amb mes “cargols” dels cinc que atorguem a la nostra màxima valoració.

Meravellós !!!