Concert de l’OBC – SCHUMANN: LA RENANA (temp. 18/19 – espec. nº 123)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge un altre concert del nostre abonament, que aquesta vegada ha estat dirigit per Hartmut Haenchen (Dresden 1943). Director de prestigi reconegut per la seva lectura de les obres de Richard Strauss, Wagner i Mahler. En el programa de diumenge els compositors escollits no ha estat cap d’aquests i per tant no podem corroborar ni refutar. La seva direcció ens va agradar però sense arribar a emocionar-nos.
A la segona part del concert han estat protagonistes el Cor Madrigal i el Cor de Cambra de Granollers.
El Cor Madrigal fundat en 1951, en l’actualitat està dirigit per Mireia Barrera i és cor adscrit de l’Auditori i l’OBC des de 2012.
El Cor de Cambra de Granollers va néixer el 1996 en el marc de la Societat Coral Amics de la Unió i des de la seva formació està dirigit per Josep Vila Jover.
El programa ha estat el següent:
- ROBERT SHUMANN (Zwickau, 1810 – Endenich, 1856)
Simfonía núm. 3 en Mi bemoll major, op. 97, “Renana” (1850) (🐌🐌🐌)
Aquesta és la simfonia més popular del compositor que coincideix amb una de les etapes més felices de la seva vida quan havia estat nomenat Director Musical Municipal de la ciutat de Dusseldorf.
Escrita a finals del 1850, va ser composta en tan sols cinc setmanes i va ser estrenada a Düsseldorf el 1851 sota la batuta del mateix compositor. El públic la va batejar com “la Renana” perquè comptava inicialment amb el subtítol d'”episodi d’una vida a la riba del Rin”.
Una peça estructurada en cinc moviments sent molt breus el tercer i el quart. El primer moviment ja s’inicia amb un ritme poderós i transmetent una alegria i un optimisme que es tornen a recuperar en el cinquè moviment. El segon moviment té un caràcter més tradicional i passa pel lirisme del tercer moviment i la fanfàrria desfermada en el quart, moviment inspirat per la visió de la catedral de Colònia i l’episodi de l’elevació a cardinal de l’arquebisbe de la ciutat.
Una peça amb moments molt bells que ens ha agradat sense desfermar el nostre entusiasme.
- LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)
Mar tranquil i Pròsper viatge, per a cor i orquestra op. 112 (1814-1815) (🐌🐌🐌🐌🐌)
Es tracta d’una primera audició d’aquesta composició que parteix de dos poemes de Goethe, dos poemes escrits per separat però aparellats a la primera edició i que van inspirar al compositor.
A vegades el mar roman en calma i la seva monòtona immensitat angoixa al mariner. Però, aviat, una lleugera brisa espanta el temor i el navegant recupera la felicitat en veure com el vent infla la vela del vaixell. Goethe ens parla d’aquestes dues cares del mar en els seus famosos poemes breus.
L’obra es va estrenar a Viena el dia de Nadal de 1815 en un concert benèfic tot i que la partitura no es va publicar fins al 1822.
Una peça breu que no havíem escoltat mai i que ens ha fascinat.
- JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)
Nänie, per a cor i orquestra, op. 82 (1880-1881) (🐌🐌🐌+🐚)
Canço del destí, per a cor i orquestra, op. 54 (1868-1871) (🐌🐌🐌🐌)
Segons llegim en el programa de mà, Brahms va mostrar interès per la polifonia antiga i la feina com a director de cors. No intenta evitar l’herència del passat i basa les seves obres corals en un estàndard literari alt.
Va compondre en primer lloc la segona peça interpretada avui, basada en “Hyperions Schicksalslied” de Friedrich Hölderlin que parla del destí i la lluita dels grecs per alliberar-se de l’opressió turca contrastant la vida miserable del poble amb la vida tranquil·la i relaxada dels déus.
Va ser deu anys més tard quan va musicar el poema de Friedrich Schiller sobre el cant del ritual funeral de l’antiga Roma. Va compondre la peça en memòria del seu amic Anselm Feuerbach. Un lament sobre la inevitabilitat de la mort, no només de les persones sinó també de tot allò que és bell.
El mateix compositor va dirigir l’estrena d’aquestes dues peces amb una visió molt personal d’aquests dos poemes que exploren la visió tràgica del món, i que Brahms va transformar per donar consol a aquells que ploren una mort.
Magnifica l’orquestra i esplèndides les 86 veus que integraven la totalitat d’ambdós cors.
