– 166 – Teatre Musical – CUENTOS CRUENTOS (🐌🐌🐌) – Jove Teatre Regina – 2019.01.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 121)

 CUENTOS CRUENTOS (temp. 18/19 – espectacle nº 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ha tornat a Barcelona la producció de Teatro Calánime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de Dino Lanti (Bernat Castany) que amb el mateix títol va publicar Thule Ediciones l’any 2008. La música de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet.

Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure.

Un espectacle creat a partir d’un text juganer i satiric, un recull de poemes irònics de Bernat Castany, magníficament dirigit per Hugo Guzmán. Tres actors cantants (Mariona Ginès, Pau Rubio i Joan Rigat) i dos músics que interpreten la música en directe (Pau Baigés i Hävard Enstad) i també canten i actuen.

El vídeo correspon a l’actuació al Maldà el 2014 i llavors eren 4 músics

Teatro Calánime està format per artistes de diferents disciplines, de diferents escoles i nacionalitats. El seu projecte intenta crear espectacles que transitin entre el muntatge clàssic i d’experimentació.

VO Quartet és un grup de quatre músics de corda (Rebecca Macauley, Sandrine Robilliard, Kirsten Tinkler i Naomi Wedman),  totes elles de formació clàssica, que es defineixen com un quartet de música de cambra contemporània, amb matisos de pop i folk i amanida amb música celta, llatina, klezmer i experimental.

CUENTOS CRUENTOS, és un espectacle musical, amb una visió irreverent dels contes super coneguts de “tota la vida” i de velles històries. L’autor pren personatges de contes populars i elements de la vida quotidiana i la barreja dona com a resultat un poema irònic amb una visió totalment diferent dels protagonistes. Els títols dels contes que van interpretar són (cal tenir en compte que estan agafats d’oïda i a les fosques, fet que pot provocar algun error en la transcripció):

  • la vida es un playmobil

Apaga a ratos el móvil,
que conste que te he advertido,
pues cuando llama el amor
lo hace a cobro revertido.

  • Lionel i Gulieta los amantes de Badalona
  • Vida de una muñeca (que fue de Barbie i Ken)
  • Los siete enanitos en el paro

Ahora desmotivados
ya no hacen nada bien
y no se ponen en fila
ni en la cola del Inem 

  • Los tres cerditos
  • Van dog un artista con garra
  • Ser o no sergei
  • El genio de la botella

Yo sé que papá es un genio,
una mente que descuella,
porque siempre asoma el cuello
cuando se abre una botella.

  • La metamorfosis
  • Cenicienta kilos y medio
  • Alicia en el pais de las maravillas

Esta es la historia de Alicia,
que en una noche de pastillas
se quedó atrapada en el
país de las maravillas.

Un muntatge que vol posar èmfasi en la moralitat de cadascuna de les històries i que compta amb la participació “forçada” d’alguns espectadors; aquest aspecte personalment no ens agrada gens viure’l al Teatre i com a mínim ens incomoda; és més, de ben segur no hauríem assistit si ho haguéssim sabut amb antelació. Encara que no ens va tocar, creiem que en tot cas la lectura de les “moralines” de cada conte per part dels espectadors, sempre haurien de ser voluntàries.

Un autèntic desplegament d’habilitats musicals i vocals i s’embarcaran en un món urbà i terriblement quotidià on els personatges no tenen una vida de conte: els set nans estan a l’atur, els tres porquets no troben una casa digna per viure, la Ventafocs és obesa i no guanya per a sabatetes de cristall, l’Alícia es perd per culpa de les pastilles al País de les Meravelles, un gos amb vocació d’artista que signa com a Van Dog, etc.

Una posada en escena aparentment senzilla però on tots els moviments estan perfectament estudiats, des del vestuari que oscil·la entre el clown i el terror, a la il·luminació de Bernat Jansá i a les diferents caracteritzacions adequades al conte que ens expliquen. Un parell de moments únicament musicals, són també una delícia. Les interpretacions i les veus son mes que notables.

Llàstima que en la representació a la què vàrem assistir, de públic havia més aviat poc i no ajudava tampoc la immensitat de la Sala, per un espectacle que creiem és més idoni per una sala petita, on no es respiri un ambient tan gèlid com el que vàrem viure ahir.

Malgrat aquesta sensació gens agradable, es tracta d’una proposta fresca i divertida, que paga la pena veure. 

Autor: Bernat Castany
Direcció: Hugo Guzmán
Música original: VO Quartet
Actors i cantants: Mariona Ginès, Joan Rigat i Pau Rubio
Músics, actors i cantants: Havard Enstad i Pau Baiges
Vestuari i escenografía: Teatro Calánime
Il.luminació: Bernat Jansà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.