– 166 – Teatre Musical – CUENTOS CRUENTOS (ūüźĆūüźĆūüźĆ) – Jove Teatre Regina¬†– 2019.01.25 (temp. 18/19 – espectacle n¬ļ 121)

¬†CUENTOS CRUENTOS (temp. 18/19 – espectacle n¬ļ 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ha tornat a Barcelona la producci√≥ de Teatro Cal√°nime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de¬†Dino¬†Lanti¬†(Bernat Castany) que amb el mateix t√≠tol va publicar Thule¬†Ediciones¬†l’any 2008. La m√ļsica de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet.

Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure.

Un espectacle creat a partir d’un text juganer i¬†satiric, un recull de poemes ir√≤nics de Bernat Castany, magn√≠ficament dirigit per Hugo Guzm√°n. Tres actors cantants (Mariona Gin√®s, Pau Rubio i Joan Rigat) i dos m√ļsics que interpreten la m√ļsica en directe (Pau Baig√©s i H√§vard Enstad) i tamb√© canten i actuen.

El v√≠deo correspon a l’actuaci√≥ al Mald√† el 2014 i llavors eren 4 m√ļsics

Teatro Cal√°nime est√† format per artistes de diferents disciplines, de diferents escoles i nacionalitats. El seu projecte intenta crear espectacles que transitin entre el muntatge cl√†ssic i d’experimentaci√≥.

VO Quartet √©s un grup de quatre m√ļsics de corda (Rebecca Macauley, Sandrine Robilliard, Kirsten Tinkler i Naomi Wedman),¬† totes elles de formaci√≥ cl√†ssica, que es defineixen com un quartet de m√ļsica de cambra contempor√†nia, amb matisos de pop i folk i amanida amb m√ļsica celta, llatina, klezmer i experimental.

CUENTOS¬†CRUENTOS, √©s un espectacle musical, amb una visi√≥ irreverent dels contes¬†super¬†coneguts de “tota la vida” i de velles hist√≤ries. L’autor pren personatges de contes populars i elements de la vida quotidiana i la barreja dona com a resultat un poema ir√≤nic amb una visi√≥ totalment diferent dels protagonistes. Els t√≠tols dels contes que van interpretar s√≥n (cal tenir en compte que estan agafats d’o√Įda i a les fosques, fet que pot provocar algun error en la transcripci√≥):

  • la vida es un playmobil

Apaga a ratos el móvil,
que conste que te he advertido,
pues cuando llama el amor
lo hace a cobro revertido.

  • Lionel i Gulieta los amantes de Badalona
  • Vida de una mu√Īeca (que fue de Barbie i Ken)
  • Los siete enanitos en el paro

Ahora desmotivados
ya no hacen nada bien
y no se ponen en fila
ni en la cola del Inem 

  • Los tres cerditos
  • Van dog un artista con garra
  • Ser o no sergei
  • El genio de la botella

Yo sé que papá es un genio,
una mente que descuella,
porque siempre asoma el cuello
cuando se abre una botella.

  • La metamorfosis
  • Cenicienta kilos y medio
  • Alicia en el pais de las maravillas

Esta es la historia de Alicia,
que en una noche de pastillas
se quedó atrapada en el
país de las maravillas.

Un muntatge que vol posar √®mfasi en la moralitat de cadascuna de les hist√≤ries i que compta amb la participaci√≥ “for√ßada” d’alguns espectadors; aquest aspecte personalment no ens agrada gens viure’l al Teatre i com a m√≠nim ens incomoda; √©s m√©s, de ben segur no haur√≠em assistit si ho hagu√©ssim sabut amb antelaci√≥. Encara que no ens va tocar, creiem que en tot cas la lectura de les “moralines” de cada conte per part dels espectadors, sempre haurien de ser volunt√†ries.

Un aut√®ntic desplegament d’habilitats musicals i vocals i s’embarcaran en un m√≥n urb√† i terriblement quotidi√† on els personatges no tenen una vida de conte: els set nans estan a l’atur, els tres porquets no troben una casa digna per viure, la Ventafocs √©s obesa i no guanya per a sabatetes de cristall, l’Al√≠cia es perd per culpa de les pastilles al Pa√≠s de les Meravelles, un gos amb vocaci√≥ d’artista que signa com a¬†Van¬†Dog, etc.

Una posada en escena aparentment senzilla per√≤ on tots els moviments estan perfectament estudiats,¬†des del vestuari que oscil¬∑la entre el clown i el terror, a la il¬∑luminaci√≥ de Bernat¬†Jans√°¬†i a les diferents caracteritzacions adequades al conte que ens expliquen. Un parell de moments √ļnicament musicals, s√≥n tamb√© una del√≠cia. Les interpretacions i les veus son mes que notables.

Ll√†stima que en la representaci√≥ a la qu√® v√†rem assistir, de p√ļblic havia m√©s aviat poc i no ajudava tampoc la immensitat de la Sala, per un espectacle que creiem √©s m√©s idoni per una sala petita, on no es respiri un ambient¬†tan¬†g√®lid com el que v√†rem viure ahir.

Malgrat aquesta sensaci√≥ gens agradable, es tracta d’una proposta fresca i divertida, que paga la pena veure.¬†

Autor: Bernat Castany
Direcció: Hugo Guzmán
M√ļsica original: VO Quartet
Actors i cantants: Mariona Ginès, Joan Rigat i Pau Rubio
M√ļsics, actors i cantants: Havard Enstad i Pau Baiges
Vestuari i escenografía: Teatro Calánime
Il.luminació: Bernat Jansà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.