RdP – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (temp. 18/19 – RdP nº 032)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
… i del Jove Teatre Regina (gairebé amb un coet al cul, pel fet del desplaçament força complicat, i sobretot per la manca de coordinació entre teatres) …. a la Sala Beckett, on es presentava el cicle “Res no és mentida” i la producció teatral EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA.
A l’inici de la roda de premsa Toni Casares ens comenta que com és habitual, la Sala Beckett estructura la seva programació en cicles i ara amb la col·laboració de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) presenten aquest nou cicle, “Res no és mentida”, sota la coordinació de la comissaria Elisenda Ardèvol.
Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.
En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison.
Juan Mayorga és un dels autors més importants del teatre espanyol contemporani (Premio Nacional de Teatro 2007, guanyador de cinc premis MAX i membre de la Real Academia Española).
La direcció escènica és de Andrés Lima que compta amb David Bagés, Guillem Barbosa, Arnau Comas, Míriam Iscla, Sergi López i Anna Ycobalzeta al repartiment.
Sinopsi: Un professor de literatura d’un institut es desespera corregint les redaccions dels seus alumnes fins que arriba a la d’aquell noi silenciós que sempre seu a l’última fila. L’impuls i l’afilada capacitat d’observació que transmet el text li despertaran contradiccions, somnis i velles frustracions. Des d’aquest moment, entre l’alumne i el seu professor sorgirà un vincle tan intens com perillós. Una estranya relació que acabarà en una espiral perversa de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.
En paraules de Juan Mayorga: “El chico de la última fila es una obra sobre maestros y discípulos; sobre padres e hijos; sobre personas que ya han visto demasiado y personas que están aprendiendo a mirar. Una obra sobre el placer de asomarse a las vidas ajenas y sobre los riesgos de confundir vida y literatura. Una obra sobre los que eligen la última fila: aquella desde la que se ve todas las demás.”
L’espectacle es va estrenar ahir al vespre, (23 de gener) i es podrà veure fins al 3 de març a la Sala de baix.
Com de costum, us deixo aquí l’àudio de la presentació …
Un altre encert de la BECKETT!
Fantàstic repartiment per a una obra que mira la vida dels altres i en vol fer literatura, i aleshores trobem la dualitat entre realitat i ficció.
Uns diàlegs potents que ens van endinsant en la qüestió “Res no és mentida” o sí, per què la ficció és mentida?
Veig que novament estem d’acord amb la valoració d’un espectacle, com de fet vàrem deixar escrit en aquesta ressenya https://wp.me/p19AHZ-sSg