– 161 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.01.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

 LA TENDRESA (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom.

Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol.

Fotografia de David Ruano

LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen de l’Armada Invencible i d’una època on les dones eren poc menys que elements de guarniment en tant que els homes eren els que anaven a la guerra i disposaven el destí de les seves filles.

Creiem per tant que buscar raonaments, en contra, de misogínia,  homofòbia o masclisme, com hem llegit en algunes opinions, i sempre al nostre entendre, estaria una mica fora de lloc.

En tot cas,  no ens pot deixar de sorprendre que aquest text hagi estat escrit en el context social actual, on hi ha una lluita constant per preservar la igualtat entre homes i dones, sigui quina sigui la seva condició sexual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En paraules d’Alfredo Sanzol “L’espectacle s’anomena La Tendresa perquè parla de la força i de la valentia que cal per expressar l’amor. Una societat sense tendresa, d’altra banda, és una societat en guerra ….. “, “Si volem estimar, hem d’arriscar-nos a patir“.

Un joc escènic on els sis actors protagonistes s’entreguen al 200%, es diverteixen i ens diverteixen.

LA TENDRESA narra la història de la reina Maragda, una reina una mica maga (Marta Pérez) i les seves dues filles, la princesa Robí (Laura Aubert) i la princesa Salmó (Elisabet Casanovas) que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

La reina Maragda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l’Armada passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen. El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire, el llenyataire marró (Jordi Rico) amb els seus dos fills, el llenyataire Verdmar (Javier Beltrán) i el llenyataire Blaucel (Ferran Vilajosana) que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.

Teatre d’equívocs, amb entrades i sortides continuades (de portes, sense portes), que provoquen un munt de situacions previsibles, i al mateix temps ens ofereixen un joc on la sorpresa és constant. Gairebé sense escenografia, només les cortines i tres troncs, un acurat vestuari d’Alejandro Andujar i una magnífica il·luminació de Pedro Yagüe, són suficients per acompanyar les excel·lents interpretacions dels sis actors protagonistes.

Cal dir que és molt destacable la interpretació de Javier Beltrán, quan fa el doble paper de reina mare i llenyataire.

Una bona proposta que ens ha divertit…. i és que a la fi, és l’únic que pretén.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text i direcció: Alfredo Sanzol
Traducció: Juan Lluís Bozzo
Repartiment: Laura Aubert, Javier Beltrán, Elisabet Casanovas, Marta Pérez, Jordi Rico i Ferran Vilajosana
Escenografía i vestuari: Alejandro Andújar \ Il.luminació: Pedro Yagüe \ Música original: Fernando Velázquez \ So: Damià Martínez \ Caracterització: Eva Fernández \ Producció executiva: Anna Rosa Cisquella i Daniel López Orós \ Ajudant de direcció: Carolina Morro \ Ajudant d’escenografía i vestuari: María Albadalejo \ Cap tècnic: Rubén Taltavull \ Regidora: Marta Garolera \ Operadora d’il.luminació: Elena Acerete \ Maquinista: Jordi Font
Idioma: Català
Durada: 1 hora i 50 minuts (sense entreacte)

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.