NO DIGUIS RES de Raquel Gámez Serrano (temp. 18/19 – llibre nº 007)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
El títol número trenta-dos de Llibres del Delicte correspon a la segona novel·la de Raquel Gámez Serrano, NO DIGUIS RES, publicada en aquesta editorial, després de “A la seva pell” en 2016. També ha publicat l’assaig “Els CIE o la il·legalitat institucional” en 2017.
NO DIGUIS RES és una novel·la psicològica on la negror l’aporten els personatges que l’habiten. Una portada suggeridora ens endinsa en la història de l’Edit i en Jan, un matrimoni que planeja crear una família feliç i marxen a viure a una casa en un petit poble.
Ella és una dona obsessionada amb la maternitat, marcada per traumes de la seva infantesa i amb una relació d’amor-odi amb la seva mare. L’Edit ha esdevingut una persona depressiva i inestable.
Ell viu condicionat per la seva baixa autoestima derivada del tracte rebut en el seu àmbit familiar. En Jan és una persona masclista i, a estones, violenta.
L’obsessió de l’Edit l’empeny a viure en un món irreal mentre en Jan s’allunya de la macabra fantasia que sembla envoltar la llar. Fins que adopten en Demian.
La por i els conflictes del passat no resolts s’apoderaran de les seves vides. La situació esdevindrà angoixant i insostenible. Però en una societat on les decepcions s’amaguen, si no s’esmenten, no existeixen.
Una novel·la amb una tensió narrativa creixent que ens aboca a un món d’emocions, esperances i desesperances que s’alternen en la vida dels nostres protagonistes. Pors, incerteses, somnis, odi, ràbia es combinen amb la vulnerabilitat d’ambdós protagonistes, que veuen com, de forma imparable, canvia la seva relació.
Una novel·la on tots els personatges que acompanyen la nostra parella protagonista, estan atrapats en un món de prejudicis i aparences, on s’evidencia la gran buidor que dóna la solitud en companyia.
Raquel Gámez ens presenta un relat inquietant on ens veiem implicats i on, sense voler, prenem partit, i pensem en el que hauríem fet nosaltres si ens trobéssim al lloc dels personatges de la novel·la, tan reals que ens colpeixen directament.
NO DIGUIS RES és una novel·la que no he pogut deixar de llegir, amb un estil narratiu que m’ha atrapat.
Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona i és graduada en Educació Social per la UOC, graduada en Estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és tècnica especialista en relacions públiques i administració.
És autora entre altres llibres de “Los versos de Cira” (2012), “Els contes guerxats” (2014), “A la seva pell” (2016), “Els CIE o la il·legalitat institucional” (2017) i va participar en l’antologia “Barcelona. Viatge a la perifèria criminal“. És autora també de “Assassinat de cambra” amb què s’inaugurà la sèrie Crims Artístics del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2018). Amb el relat “En nom de Cecilia” guanya el primer premi de prosa del IX Concurs Literari Esteve Albert (2018).
Des de fa anys imparteix cursos d’escriptura creativa i és l’autora del Blog “En clau de negre“.
Títol original: No diguis res
Autora: Raquel Gámez Serrano
Editorial: Llibres del Delicte
Data de publicació: Setembre 2018
Idioma: català – Pàgines: 221
