DA CAPO – (OtraDanza) (temp. 18/19 – espectacle nº 113)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Tot i que tenim un abonament, fins ahir divendres dia 18 no havíem tingut l’oportunitat de fer cap al Mercat de les Flors. I va ser per gaudir de l’espectacle DA CAPO de la companyia OTRADANZA.
Aquesta és la segona peça que presenta la companyia aquesta temporada, ja que el dia abans s’havia pogut veure RITO, un duo entre Asun Noales i Sebastian Rowinsky que nosaltres no vam poder veure.
Ambdós programats dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”.
Asun Noales va crear la companyia OtraDanza l’any 2007, despres de codirigir de 2000 fins a 2007 la companyia Patas Arriba. Una companyia privada que ha creat nombrosos espectacles en els seus 11 anys de vida, i té la seva seu a la ciutat d’Elx on fan residència al CCC L’Escorxador d’Elx.
L’espectacle DA CAPO sorgeix del treball conjunt de dos coreògrafs valencians de rellevància, d’una banda Asun Noales (Elx 1971), llicenciada en l’Institut del Teatre de Barcelona i d’altra banda Gustavo Ramírez (San Fulgencio, 1978) que també va passar per l’Institut del Teatre i que recentment ha creat una peça per a la companyia IT Dansa.
DA CAPO és una expressió musical italiana que literalment significa “des del cap”, i que és equivalent a repetir la partitura des del començament. Un espectacle resultat d’un treball d’investigació, creat en 2004 com a celebració dels 10 anys de la primera creació conjunta d’ambdós coreògrafs, “Dícese/Sacra” (Premi al Millor Espectacle de Dansa i de Direcció de coreografía de la Generalitat Valenciana).
DA CAPO és una peça amb el que, en paraules de la coreògrafa, pretén tornar als orígens, despullant l’espai i deixant la dansa com a únic llenguatge, una dansa en un espai obert blanc, pur i orgànic. Un retrobament amb el principi, diferent mirada amb els mateixos ulls.
Una peça creada com un calidoscopi d’escenes, de records i de mirades en un viatge de gran plasticitat on juga un paper fonamental el treball d’il·luminació de l’alacantí Juanjo Llorens que col·labora habitualment amb la companyia.
Set magnífics ballarins, tots diferents, tots complementaris: Asun Noales, Saray Huertas, Diana Huertas, Carmela García, Sebastián Rowinsky, Alexander Espinoza i Rosanna Freda.
Els set ballarins que hem vist avui a escena (inicialment aquest espectacle era amb 10 ballarins) aprofiten tot l’escenari donant amplitud als moviments. Tot blanc, ballarins, vestuari, la farina del terra … que contrasta amb el negre de la paret del fons. Una obra on els moviments dels ballarins s’accentua amb el rastre que deixen els seus peus i els seus cossos al terra polsegós.
Hem vist un espectacle on els ballarins transmeten una gran sinceritat i una connexió entre ells gairebé espiritual. Els seus delicats moviments, arrossegant la pols que cau del cel, s’aixeca del terra o es desprèn dels seus cossos, transmeten la màgia d’aquest DA CAPO que literalment, ens “impregna”, ja que situats a la fila 1, vam quedar ben blancs.
En acabar va tenir lloc una post funció dins del projecte Dramatúrgies del Debat (un projecte d’Agost Produccions i Roberto Fratini) on van estar presents Asun Noales, Carmela García i Sebastian Rowinsky i, on “sense poder parlar de l’espectacle” que havíem vist, vam descobrir i compartir amb ells la seva filosofia de vida i de treball, algunes anècdotes i la seva lluita constant per renàixer dia a dia dins del món de la dansa i sobreviure.
Una interessant post funció de la que us deixem l’àudio.
Direcció: Asun Noales
Coreografia: Asun Noales, Gustavo Ramírez Sansano
Intèrprets: Asun Noales, Saray Huertas, Diana Huertas, Carmela García, Sebastián Rowinsky, Alexander Espinoza, Rosanna Freda
Producció: OtraDanza \ Residència: CCC L’Escorxador d’Elx \
Il·luminació: Juanjo Llorens \ Escenografia: OtraDanza \ Música: diversos autors \ Mestres de dansa: Kike Guerrero (contemporani), Carmela García (clàssic), Saray Huertas (ioga), Luís Aguilar (clàssic), Asun Noales (contemporani) \ Fotografia: Germán Antón \ Management i distribució: Amadeo Vañó – Cámara Blanca
Durada: 70 minuts
