LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.
LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.
Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.
LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.
En aquest vaixell, dos adolescents celebren jocs fantasiosos i mortals per a tractar d’evadir-se del seu context per mitjà del fantasiós i macabre món que han creat entre els dos.
En els jocs, sorgeix la terrible quotidianitat de la vida dels 456 nens del vaixell, així com, per mitjà d’un fosc mecanisme, la premonició del que els espera: el franquisme, l’oligarquia derivada de la transició, la corrupció contemporània, els maltractaments de l’orfenat en l’exili, les cartes dels pares penedits, les històries de les víctimes del director de l’internat, un hispanòfob antirepublicà.
Durant aquests jocs, a poc a poc, les vertaderes necessitats i intencions dels dos nois reclamen el seu espai.
Elena Fortuny a la que admirem com a actriu (“Assaig sobre la lucidesa”, “Històries d’Istanbul a contrapeu”, a l’Espai Lliure o “Sarab” al Teatre Akadèmia, per esmentar algunes), debuta esplèndidament en la direcció d’aquesta peça.
Els protagonistes sempre a escena, i, una banyera com a material escènic que pren el simbolisme de vaixell, taüt, trineu, amagatall o confessionari, donant joc a l’extraordinari moviment coreogràfic de la proposta. Una maleta recorda el viatge permanent que és la vida.
Rodrigo García Olza i Lluís Marquès (en algunes funcions interpreta el paper Marc Pujol) donen vida als dos adolescents, Pablo i Gracian, que recreen escenes de la seva vida interpretant una quinzena de personatges.
LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA no és una obra històrica, és una història que intenta recrear la vida truncada de molts nens que durant la Guerra civil van desaparèixer o van morir, una metàfora per parlar de la foscor que envolta la Guerra, el franquisme i la transició.
“La meva família està plena d’adolescents morts en els dos bàndols, una família dividida entre Barcelona i Madrid, entre el bàndol republicà i el bàndol feixista” va comentar Albert Tola. I ho fa a través de la mirada dels nens que tenen la gran capacitat de recrear, com si fos un joc, tot allò que observen, tot allò que escolten, tot allò que viuen.
Un text sobre la memòria, sobre tornar enrere i obrir la porta per poder tancar-la, algun dia, definitivament.
Una reflexió sobre la veritat i la mentida, la veritat que no volem veure, la mentida que tracta de persuadir-nos que aquesta veritat no existeix.
Un text amb punts d’humor per alleugerir la càrrega emocional que conté.
Albert Tola ha volgut fer especial esment a l’existència de la “tercera Espanya“, la invisible, la majoritària i sempre perdedora que es va veure atrapada entre la polaritat dels dos bàndols: “Hi ha tres Espanyes: la catòlica, la republicana i la catòlica republicana”.
Una Espanya de fa 80 anys, que malauradament cada vegada s’assembla més a l’Espanya actual.
Un magnífic text, una magnífica direcció i posada en escena i unes magnífiques interpretacions, fan d’aquesta proposta un “IMPERDIBLE”.
Autor: Albert Tola
Direcció: Elena Fortuny
Intèrprets: Rodrigo García Olza i Lluís Marquès
Escenografía i vestuari: Meritxell Muñoz i Elena Fortuny \ Il.luminació: Sylvia Kuchinow \ Espai sonor: Roger Julià i Elena Fortuny \ Tècnic: Raúl Prados
Companyia: Cia Nigredo
Idioma: castellà – Durada: 90 minuts
Retroenllaç: LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA navegan por la prensa… | Niño Fósil