– 143 – Teatre – COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (🐚) – Teatre del Raval – 2019.01.02 (temp. 18/19

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (temp. 18/19 – espec. nº 108)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És difícil escriure sobre una proposta a la que has estat convidat el dia de l’estrena i no t’ha agradat gens. És difícil perquè saps que al darrere hi ha il·lusió i ganes. És difícil perquè hem vist com l’actor es deixa la pell a escena, intentant en tot moment aconseguir aixecar aquesta “boja comèdia interestel·lar”.

És difícil però no podem dir pas el contrari, perquè fins i tot hem estat a punt de marxar a mitja representació.

I és difícil perquè hem vist que part del públic reia i s’ho passava bé i ha aplaudit generosament en acabar.

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS, una proposta amb un text del que és autor Dani Serra, que està dirigida per Toni Albà i interpretada per Bernat Muñoz.

El Planeta Terra pateix l’amenaça més esfereïdora en dècades. Una amenaça encara més terrible que la cuina anglesa o el “reggaeton”. Busquem els millors cervells de la galàxia per infiltrar-se entre la plaga i desarticular-la des de dins.

Tenim 50 minuts per explicar-te com aconseguir-ho.

Presenta’t com a voluntari, porfa. El cosmos et necessita.

Sabem que aquest tipus de representacions teatrals (monòlegs còmics), no ens acaben de fer el pes, però en veure que a la direcció estava Toni Albà, vàrem pensar que pagaria la pena sortir de casa i anar al Teatre. Com veieu, aquesta vegada el nostre sentit de l’olfacte ens ha fallat radicalment, perquè durant tota la representació no van aconseguir de nosaltres, ni un somriure.

Bernat Muñoz, al que havíem vist treballar en aquest mateix teatre interpretant el paper de sargent Cadwallader a “La visita inesperada” i com ajudant de direcció en diverses propostes teatrals, es vesteix en aquesta ocasió d’alienígena, un personatge arribat del món exterior que vol salvar el planeta de la plaga que l’amenaça: els catalans.

I a partir d’aquest moment es va parlant, un darrer de l’altra, de tots els tòpics que ens acompanyen com a poble i com a país, ens parla del pa amb tomàquet, de les tietes despectivament, de caçar bolets, de la sardana, dels castells, de la garreperia catalana, de la merda de la muntanya, de “14 … agafa un cagarro i esmorza” contraposat al castellà “5… por el culo te la ahínco” ……. objectiu: alliçonar per convertir al públic present a la sala en autèntics catalans ……

Un tipus d’humor que en algun moment ens va recordar l’època fosca del postfranquisme, on quan a l’escenari es deia “pipi, caca, pedo, culo, … o qui la té més llarga ?“, feia esclatar de riure a la platea. Trist, molt trist, comprovar que encara avui en dia, aquest tipus d’humor tan “fàcil” tingui una resposta positiva per part del públic.

Creiem que és bo i sa, riure de nosaltres mateixos, com a individus i com a societat, però no a costa de caure a nivells tant barruers.

Una inexistent escenografia i una posada en escena depriment han acompanyat un text, al nostre entendre, ple de tòpics i en alguns moments, fins i tot, vorejant el mal gust i la falta de respecte.

Sap greu fer una ressenya tan negativa d’una proposta teatral i encara més quan es tracta de la primera publicada en l’any que ara comença.