LATENTES (temp. 18/19 – espec. nº 106)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir divendres vam fer cap a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure la proposta LATENTES, amb autoria i direcció d’Adrián Erre i Mireia Aragón.
Aquest és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo.
L’obra està concebuda perquè l’espectador no es qüestioni només el curs de la ficció que passa sobre l’escenari, sinó el format mateix en què aquesta s’explica; a part, també busquen que ens qüestionem el món on habitem.
LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un centre de reeducació.
Oblida el que vol dir ‘mare’, ‘parella’, ‘fill’… Qualsevol vincle consanguini, simplement, no existeix.
En entrar a la sala, la Mila, la Vera i el Leo estan abraçats, encara no sabem que viuen tots tres tancats per alguna cosa que han fet, estan castigats, obligats a conviure aïllats, obligats a penedir-se del que han fet, obligats a acceptar una manera d’actuar que els hi van indicant per megafonia o mitjançant tutorials en vídeo (Xavier Alomà, Lara Correa i Biel Heredero).
Amb racionament de menjar i fent allò que els obliguen a fer, són portats al límit i acabaran sentint l’ofec de l’aïllament.
En aquesta presó, ells mateixos aniran descobrint per què estan tancats, tornant a reviure moments passats, redescobrint el present, interpretant-lo i traient conclusions que alteraran el seu futur.
Adaptar-se, rebel·lar-se o morir semblen les úniques opcions.
Una proposta inquietant que, entenem, vol transmetre l’ofec de la disciplina i l’aïllament i les conseqüències de la desobediència a les normes establertes.
Unes interpretacions correctes i una adequada posada en escena.
Malgrat tot, el text ens ha semblat molt allunyat de la realitat i ens ha fet l’efecte d’estar contemplant un “reality” de les cadenes “populars” de televisió; per molts esforços que hem fet no hem pogut connectar amb la proposta i en algun moment ens ha arribat a avorrir.
Potser nosaltres no teníem el dia.
Per altra banda, ens hem adonat que la representació havia arribat a la seva fi, perquè els tècnics de llums han arrancat a aplaudir.
I en sortir, ens hem preguntat … i perquè en castellà ???
Dramatúrgia i direcció: Adrián Erre i Mireia Aragón
Interpretació a escena: Marc Folch, María Ramírez i Julia Santacana
Interpretació a les pantalles: Xavier Alomà, Lara Correa i Biel Heredero
Veus en of: Adrián Erre, Laura Estrada, Daniel Masalles i Adrián Ardilla
Idea Original: Mireia Aragón, Anna Cuesta i Adrián Erre
Amb la col.laboració: Universitat Pompeu Fabra i Starting Lab
Idioma: castellà – Durada: 60 minuts
