– 138 – Teatre – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.12.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia dies que no veiem una peça de teatre de text després de molts dies d’assistir a espectacles musicals i concerts, i la veritat és que ahir dijous anàvem amb moltes ganes amb les expectatives generades a la roda de premsa del passat dia 10. A la Sala Atrium, LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO.

La companyia “La otra bestia” està formada per Barbara Mestanza i Ana Rujas, i aquesta peça és el seu primer muntatge, la primera d’una trilogia al voltant del buit humà, anomenada “La trilogia de la bestia”.

La segona peça, “Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa” s’estrenarà a la Sala Beckett al mes de febrer, i parlarà de la veritat de la història de la humanitat i la dona del passat. La tercera peça versarà sobre la violència de l’ésser humà i la dona del futur.

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO és un text escrit conjuntament per Bàrbara Mestanza  i Ana Rujas. Bàrbara és la dramaturga i directora i Ana la interpreta.

Quin paper exerceix el físic en el món i com condiciona el nivell de felicitat? Són preguntes que intenta respondre, o si més no que es planteja sarcàsticament, aquest monòleg que porta el subtítol de “Una historia sobre el vacio”.

Segons comenten, a la sinopsi del programa de mà, a escena hi ha una dona, nua, al terra del seu bany, el buit al mig de Madrid o Barcelona. Una dona jove, normal, de vida normal i amb un dolor punyent a l’estómac.

El dolor que provoca el buit existencial.

Una persona, resultat del consumisme tòpic d’aquest segle XXI en la cerca de la sortida més ràpida: la salvació o la mort. Una anàlisi del paper del físic a la nostra societat i de com aquest físic marca el grau de felicitat i satisfacció assolible. La lluita per aconseguir un lloc en el món de la moda on els teus malucs han de ser retocats a les fotos i aquest fet trastoca profundament la teva percepció de l’ésser fins a condicionar la teva alimentació.

Un monòleg sobre què és i significa ser dona d’avui, especialment en la generació que ara tenen trenta i tants anys (com els nostres dos fills), les seves esperances i frustracions en una societat kitsch mancada de “veritat”.

Una proposta escrita i viscuda a partir d’experiències reals de les dues autores, de la buidor que porta inexorablement al consumisme més absolut. Es despullen i ensenyen voluntàriament la “lletjor” del seu interior, del que elles consideren que són: dues dones consumistes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En teoria elles tenen aparentment “tot”, són guapes, treballen en el que més els agrada, però a vegades pateixen d’una gran buidor interior i han viscut ja algunes experiències traumàtiques, … s’han arribat a considerar “lletges interiorment” i inclús en algun moment han arribat a rendir-se davant la vida i desitjar la mort.

A Bàrbara Mestanza la coneixíem com a dramaturga i directora de “MAFIA”, obra que vam poder veure en aquesta mateixa sala al mes de gener. Ana Rujas ha treballat com a model i com a actriu.

Una escenografia d’Anna Cornudella, totalment blanca, que evoca des d’una passarel·la de moda, una discoteca, una capella on trobem la Verge Maria en entrar a la sala, o el món interior de la mateixa dona que ens explica el seu neguit existencial.

Es tracta dons d’una proposta dura i molt valenta, que parla de moltes coses, del suïcidi, de la depressió, de l’anorèxia, de la bulímia, de l’abús sexual, de les drogues, de les mares ….. Per tant, malgrat la diferència d’edat que ens separa d’aquestes dues joves, són temes que tenim o hem tingut molt propers, a la nostra mateixa família o en el nostre entorn laboral, l’anorèxia sense anar més lluny o inclús el suïcidi a una edat en què tot haurien de ser desitjos i ganes de viure intensament.

És precisament per això que no acabem d’entendre el perquè no hem connectat massa amb la proposta, i no creiem que sigui per la distància generacional. Sabem que està realitzada amb l’ànima d’ambdues i des de la més absoluta sinceritat, ja que coneixem que parlen d’experiències viscudes o compartides.

Potser la posada en escena l’hem trobat una mica confusa, però el que de ben segur ens ha marcat més negativament, ha estat la interpretació d’Ana Rujas, que en pocs moments ens l’hem acabat de creure, … una interpretació que l’hem trobat excessivament “declamatòria”, manca de naturalitat  i en alguns moments una gestualitat massa forçada.

Debutar artísticament amb un monòleg d’aquestes característiques, és d’un gran valor per part de l’actriu i s’ha de reconèixer. Esperem veure-la créixer als escenaris i valorar positivament la seva evolució.

Però aquesta és una simple opinió d’uns aficionats teatraires, que no té perquè ser compartida i menys encara quan vam veure que en acabar la representació, la majoria del públic es va posar dempeus per aplaudir la proposta.

Text, dramaturgia i direcció: Bàrbara Mestanza
Text i interpretació: Ana Rujas
Ajudant de direcció: Edu Tudela \ Assistent de direcció: Maria Roig \ Direcció treball corporal: Carla Tovías \ Escenografía: Anna Cornudella \ Audiovisuals: Nil Cardoner i Lautaro Bolaño \Disseny gràfic original: Borja Pajuelo \ Fotografía cartell: Carlos Luque \ Fotografía de companyia: Miguel Triano \ Producció: Júlia Simó
Idioma : Castellà – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.