RANDY GREER & IGNASI TERRAZA trio (temp. 18/19 – espec. nº 104)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dia de Sant Esteve, dia de dinar familiar, de canalons, torrons i neules, dia d’escoltar nadales i de passejar per una Barcelona il·luminada, una ciutat de botigues tancades. Després de la corresponent sobretaula, passegem fins al centre i fem parada a la plaça de Catalunya on hi ha la Ciutat dels Somriures, i on veiem actuar al Senyor Hivern, el guardià del Gran Llibre de les Coses Petites.

Després ens dirigim al Museu Marès on visitem el Pessebre Tradicional que l’Associació de Pessebristes de Barcelona ha dedicat al Pedraforca i a continuació ens apropem a la plaça de Sant Jaume, on contrasta el pessebre de Sebastià Brosa, diferent i original.

I després de la passejada, i païts els canalons, ens dirigim a la Sala Jamboree per viure un altre concert tradicional de Sant Esteve, el concert de RANDY GREER & IGNASI TERRAZA trio.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RANDY GREER és un dels cantants de jazz més importants de l’escena internacional. El cantant nord-americà està dotat d’una magnífica veu i un estil romàntic que ens pot fer pensar en Nat King Cole del que els entesos el consideren hereu. Interessat pel jazz des de petit va cursar estudis a la Berklee School of Music, començant la seva carrera com a solista.

IGNASI TERRAZA (Barcelona 1962) és un dels pianistes de jazz més destacats a l’Estat espanyol amb projecció internacional. Quedà cec als 9 anys i al poc temps descobreix el piano. Cursà estudis de piano al Conservatori de Barcelona, al mateix temps que s’inicia de forma autodidacta en el jazz i començà a actuar en clubs de la ciutat. Paral·lelament assisteix a la Universitat Politècnica, on més tard es llicencia en Informàtica, essent la primera persona cega a l’Estat espanyol en obtenir aquesta qualificació.

Durant uns anys combina el seu temps entre la dedicació professional a la informàtica i la seva creixent presència als escenaris jazzístics fins que, finalment, l’any 1991 decideix dedicar-se plenament a la música. Amb una veu pròpia i so molt personal ofereix una música on destaquen la força rítmica del swing i la seva gran sensibilitat.