POE, EL CABARET MACABRE (temp. 18/19 – espectacle nÂș 103)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Per celebrar els 20 anys de trajectĂČria de la companyia Gataro, han triat una peça del teatre musical contemporani, un dels musicals mĂ©s celebrats del repertori de Dagoll Dagom. Es tracta de POE amb llibret de Joan LluĂs Bozzo i mĂșsica dâĂscar Roig que va ser estrenat al teatre Poliorama lâany 2002.
VĂctor Alvaro, és lâĂ nima de l’Almeria Teatre i creador de la companyia teatral Gataro. Un projecte artĂstic que va nĂ©ixer lâany 1998 de la mĂ dâell mateix i de Savina Figueras. Una companyia que ha aixecat espectacles de disciplines escĂšniques diferents: de teatre de text, de mĂ scares, de gest, de dansa i musicals. De creaciĂł prĂČpia o dâautors nacionals i internacionals.
VĂctor Alvaro ha adaptat aquest musical, que tambĂ© dirigeix, a una versiĂł mĂ©s propera al cabaret i lâha reconvertit en un musical de petit format on es permet incloure alguns tocs humorĂstics. Amb mĂșsica en directe, que des d’un petit piano interpreta Miquel GonzĂĄlez,(acompanyat en alguns moments per un violoncel que toca lâactriu Aina VallĂ©s), cinc sĂłn els actors protagonistes que seân surten amb prou solvĂšncia i molta empenta.
En aquest musical, els amants de Poe poden reconĂšixer fragments i referĂšncies a âLa caiguda de la casa Usherâ, âEl pĂšndol de la mortâ o âLa bĂłta dâamontilladoâ entre dâaltres.
Nosaltres no vam veure lâobra original i per tant no podem dir si aquesta adaptaciĂł sâallunya molt o no dâella. POE, EL CABARET MACABRE és una proposta fresca que es dirigeix a lâespectador i ens fa entrar des del minut zero en la trama que proposa.
Convidat per una misteriosa carta, el jove Nicholas torna a casa del seu amic dâinfĂ ncia RĂČderic per retrobar el seu primer amor, la melancĂČlica Madeline. PerĂČ ja res no Ă©s igual, el paisatge Ă©s Ă rid, el llac sâha assecat, tota la casa sembla podrida, i es diria que el temps no Ă©s lâĂșnic responsable dâaquests canvis.
RĂČderic (Miguel Ăngel SĂĄnchez) i la seva germana Madeleine (Aina VallĂ©s) viuen tancats en una gran mansiĂł amb la majordoma (Patricia Paisal) i lâestrany doctor Valdemar (AdriĂ Ardila) que busca la fĂłrmula de la immortalitat. Una atmosfera claustrofĂČbica en la qual es troba atrapat Nicholas (Pau Oliver) que vol descobrir que fa que els germans visquin tancats.
Tal com hem comentat amb el Victor Alvaro, avui seria agosarat construir una histĂČria de terror dalt dâun escenari quan el âterrorâ ens envolta nomĂ©s escoltant les notĂcies o llegint el diari. I Ă©s per aixĂČ que ha volgut reconstruir una histĂČria de “por” i lâha dotat de notes de comicitat. Una proposta amb un bon ritme en la narraciĂł, una gran qualitat en les interpretacions musicals i una bona coreografia dâAnna Rosell.
A Patricia Paisal lâhavĂem vist treballar a la âNit de Musicals: Swing Broadwayâ en 2016 i al musical âOver the moonâ en aquest mateix teatre lâany 2013. I tambĂ© havĂem vist treballar a lâAdriĂ Â Ardila a âEl futbol Ă©s aixĂ (de gai)â al Teatre GaudĂ i a âCireres & Lentejuelasâ al Llantiol, ambdues aquest mateix any.
Una acurada posada en escena que juga amb elements com el quadre âviuâ o la porta central que permet visualitzar diferents escenes, també ben trobada la finestra des d’on Madeleine toca el violoncel.
Una oportunitat Ășnica de reviure un dels clĂ ssics de casa nostra. Un musical de petit format adaptat perfectament a l’estil de la companyia a la qual ens permetem felicitar pel seu aniversari i a la que desitgem llarga vida.