Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX (temp. 18/19 – espectacle nº 093)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge el nostre tercer concert de la temporada dirigit també pel seu director titular Kazushi Ono i que ha comptat amb el violinista Joshua Bell per a la segona peça interpretada.
Inicialment aquest concert estava previst amb un altre repertori, “El concert per a violí de Dvorák” que ha estat substituït pel concert per a violí de Saint-Saëns, a petició del solista amb l’aprovació del mestre Ono.
El concert ha estat interpretat per l’Obc en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya).
El programa ha estat doncs, el següent:
- MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA (València, 1980)
Ungebetenes Spiel 2 (2011) (🐌🐌🐌🐌)
Manuel Rodríguez Valenzuela és un dels compositors europeus més brillants de la seva generació, al que li agrada treballar el so des de l’inici. Ungebetenes Spiel 2 va ser estrenada per l’Orchestre National de Lorraine a Metz el 13 de juliol de 2011 i també s’ha pogut escoltar a Dinamarca i Alemanya.
Aquest compositor construeix el seu particular univers sonor juxtaposant idees i gestos que conformen enginyosos collages sonors. Aquesta és una obra breu en què ens proposa un joc de percepcions a partir de petits motius que es van succeint, enllaçant i retornant en un treball molt elaborat de construcció.
Una peça plantejada a partir de tres motius diferents que van apareixent i desapareixent i el contingut de les quals es van completant en el temps. Una obra que es pot veure com una espècie de prisma mòbil en que cada cara és un d’aquests diferents gestos musicals.
Una peça potent, de curta durada, però que ens ha sorprès i agradat molt. Potser ha estat amb la peça que hem gaudit més de tot el concert, per la seva originalitat i per la recerca de nous sons dintre de les formacions simfòniques.
____________________
- CAMILLE SAINT-SAËNS (París 1835-Alger 1921)
Con. per a violí i orquestra núm. 3 en Si bemoll menor, op.61 (🐌🐌🐌)
Joshua Bell, al que ja vam poder escoltar en 2015 interpretant la “Simfonia espanyola per a violí i orquestra op.21” d’Édouard LALO, ha interpretat aquest concert que Camille Saint-Saëns va escriure per a Pablo Sarasate. Amb només 15 anys Sarasate ja havia enlluernat Saint-Saëns en un concert a París i aquest li va dedicar el seu concert per a violí conegut com a número 1.
Anys després van treballar conjuntament en aquest concert per a violí núm. 3 que Sarasate va estrenar a Hamburg el 15 d’octubre del 1880.
Joshua Bell amb una carrera de més de 30 anys com a solista, músic de cambra i director, ha interpretat la peça amb el seu Stradivarius “Huberman” de 1713.
Malgrat els llargs aplaudiments, avui no ens ha “regalat” cap propina, i perquè ens quedes clar, a la tercera vegada que ha sortit a saludar ja no duia el violí a la mà.
____________________
- DIMITRI DIMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906-Moscou 1975)
Simfonía núm. 10 en Mi menor, op. 93 (1953) (🐌🐌🐌+🐚)
Escrita el 1953 poc després de la mort de Stalin aquesta simfonia és una obra de maduresa del compositor “oficial” de Rússia. Es va estrenar a Leningrad el desembre del 1953 i va adquirir ràpidament un caràcter simbòlic condemnant els excessos estalinistes i impulsant un sentiment col·lectiu d’esperança i optimisme.
El primer moviment, el Moderato és de caràcter greu amb pocs moments d’alegria descrivint l’ambient ombrívol de la dictadura estalinista, en tant que el segon moviment l’Allegro és absolutament vigorós i ens mostra un retrat de Stalin, ferotge com la música.
El tercer moviment Allegretto és autobiogràfic, un diàleg entre dues veus, la del compositor i la seva amant que es transforma en una melodia melancòlica en el quart moviment l’Andante-Allegro amb un impressionant final.
En les memòries del compositor es pot llegir, referit a aquesta simfonia: No podia compondre una obra a la glòria de Stalin, realment no podia fer-ho. Però havia de descriure a Stalin en la meva simfonia. La vaig compondre exactament després de la mort de Stalin i ningú ha encertat com és el tema. Tracta de Stalin i els anys del seu mandat. Naturalment conté moltes altres coses, però la seva base és aquesta.
Globalment ha estat un bon concert, tot i que no hem assolit el grau d’emoció d’altres vegades.
