L’ITALIANA IN ALGERI (temp. 18/19 – espectacle nº 090)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres dia 14, tal com teníem previst vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per tal de veure L’ITALIANA IN ALGERI, dramma giocoso en dos actes, de Gioachino Rossini (1792-1868).
Tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat dia 5, feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de Il naufragio felice.
L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.
L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.
Una comèdia d’embolics que es desenvolupa en un espai ple d’arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.
Un muntatge vistós i colorista de la mà de Vittorio Borrelli que debuta al Liceu amb aquesta producció de la Fondazione Teatro Regio de Turí. L’escenografia de Claudia Boasso amb presències volumètriques i boniques transicions teatrals entre escena i escena que efectuen els mateixos protagonistes a la vista de tothom. Pocs elements transformen l’escenari en una sala del palau, un hamman o una plaça amb font.
El vestuari, en concordança amb el lloc on situen l’acció, és de Santuzza Calì amb sedes, robes brillants i turbants.
El disseny d’il·luminació, que complementa el muntatge, és d’Andrea Anfossi i destaca els moments del dia en què té lloc l’acció.
La direcció musical està a càrrec del mestre Riccardo Frizza, que torna al fossat del Liceu amb un elenc d’especialistes en aquest tipus de repertori.
Pel que fa a les interpretacions, ha estat una nit sense grans moments si bé no podem dir que no hagi estat una bona representació. El cor, dirigit com sempre per Conxita García, ha estat magnífic.
Simón Orfila, baix-baríton que ha interpretat el paper de Mustafà, ha tingut un començament fluix però ha anat guanyant presencia i protagonisme, amb una part actoral realment destacable. El tenor uruguaià Edgardo Rocha ha interpretat el paper de Lindoro, l’enamorat d’Issabella amb una veu lleugera i romàntica.
La mezzosoprano Maite Beaumont en el paper d’Isabella ens ha ofert una interpretació una mica desigual en tant que Manel Esteve ha estat un simpàtic Taddeo. Completaven l’elenc protagonista Sara Blanch com a Elvira, la dona del bei, Lidia Vinyes-Curtis com a Zulma, la confident d’Elvira i Toni Marsol com a Haly, el capità dels pirates del bei.
Ha estat una nit d’òpera acolorida i entretinguda, amb moments còmics com el dels nadadors, el tauró o el camell que han fet riure bona part de l’auditori.
Música: Gioachino Rossini
Llibret: Angelo Anelli
Direcció musical: Ricardo Frizza
Direcció d’escena: Vittorio Borrelli
Direcció del cor : Conxita García
Repartiment : Simón Orfila, Sara Blanch, Lidia Vinyes-Curtis, Toni Marsol, Edgardo Rocha, Maite Beaumont i Manel Esteve
Escenografía: Claudia Boasso \ Vestuari: Santuzza Calì \ Il.luminació: Andrea Anfossi \ Reposició de la il.luminació: Vladi Spigarolo \ Assistència a la direcció d’escena: Leo Castaldi \ Assistència al vestuari: Paola Tosti \ Assistència a la direcció musical: Massimo Spadano \ Assistents musicals: Vèronique Werklé, Rodrigo de Vera, Daniela Pellegrino i Jaume Tribó
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Concertino: Kai Gleusteen
Idioma: italià sobretitulat
Durada: 2h 50m amb un entreacte
… i en sortir a la Rambla, davant de l’entrada del Liceu ens trobem aquest gos esperant a la seva propietària, guarnit de Nadal !!!, llàstima que no era un cargol.
