LA NETA DEL SENYOR LINH (temp. 18/19 – espec. nº 089)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

…. i sense bellugar-nos de lloc després de gaudir de l’exposició CAMERINOS de Sergio Parra i prendre un cafetó al bar del Teatre Lliure, ocupem la nostra localitat a la fila 1 de la sala Fabià Puigserver. Ens espera l’estrena de  LA NETA DEL SEYOR LINH, interpretada per Lluís Homar (Barcelona, 1957) sota la direcció de Guy Cassiers (Anvers 1960)  a partir de la producció original de Toneelhuis.

Versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel (1962) traduïda del francès per Sergi Belbel i amb dramatúrgia d’Erwin Jans i Jérôme Kircher.

Una faula sobre l’exili, la soledat i la recerca de la identitat. Un espectacle sobre la comunicació, l’amistat i la imaginació per tal de sobreviure en un món diferent i a priori hostil.

La novel·la “La petite fille de Monsieur Linh” va ser publicada l’any 2005 i l’any 2006 va ser publicada en català amb traducció de Lourdes Bigorra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest espectacle forma part del recorregut Memòria Obstinada com també “Así que pasen cinco años” (del 18 al 20 de gener), “Saigon” (25 i 26 de gener), “Mar de fons història oculta del desembarcament” (del 13 al 24 de marc) i “Mundo obrero una historia de la clase trabajadora en España” (del 13 al 30 de juny).

El senyor Linh ha fugit del seu país, que ha estat anorreat per la Guerra, buscant un futur millor per a la seva neta Sung Diû. No se sent a casa en aquest país estranger, fins que coneix el senyor Bark. Ell li parla sobretot de la seva dona, morta de fa poc. El senyor Linh no l’entén però l’escolta, amb la seva neta a la falda. Es troben cada dia en un parc, al mateix banc. Fins que un dia tot canvia ….

Enorme escenari, on Lluis Homar, també “enorme” no necessita res més per fer-nos arribar la veu dels tres personatges de la història, el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark.

El senyor Linh i el senyor Bark són dues persones solitàries que parlen diferents llengües però que són capaços de comunicar-se amb petits gestos. Una relació que commou i on tots dos mostren una necessitat immensa d’estimar i sentir-se estimat. El senyor Linh enyora la seva terra, i per no oblidar-la taral·leja a la seva néta una cançó de bressol que s’ha transmès durant generacions i que li retorna l’olor de la seva llar.

Un monòleg on Lluís Homar ens narra la història del senyor Linh des del moment en què fuig del seu país, en un vaixell, amb la seva petita neta als braços. La seva veu ens transporta on vol, i ajudat per les acuradíssimes filmacions d’ell mateix (vídeo de Klaas de Verpoest), la música que ell mateix genera, el so i els petits canvis de posició a escena som capaços d’imaginar i “veure” el que ens explica. Escoltem, veiem i entenem a través del que escolta, veu i entén el senyor Linh. Ell no se sent  víctima  ni es queixa, intenta veure la part positiva de tot i intenta comunicar-se.

Però és alhora un espectacle sobre la solitud, sobre el desig de comunicació amb els altres i també, en bona mesura, amb el públic. Som tots nosaltres en la ment del narrador? Les veus del senyor Linh i del senyor Bark són veus en la ment del narrador? Narrar és potser una manera de superar els traumes?

Un muntatge amb un únic actor, que el director flamenc adapta a cada país on es representa. En cada muntatge l’actor és del país coproductor perquè d’aquesta manera, segons comenta el mateix Guy Cassiers, l’actor, la seva llengua i la seva cultura exerceixen un impacte en el contingut. Cada actor va estretament associat a l’adaptació de la peça.

Una posada en escena realment magnífica que ens fa imaginar allò que no veiem amb una gran sensibilitat. Increïblement propera la interpretació de Lluís Homar, que com sempre, ens ha deixat totalment seduïts.

Comentar que nosaltres estàvem a la fila 1 i ens vam sentir ben bé dins de l’escenari com si en Lluís Homar ens parles a cau d’orella. No sabem si aquesta sala tan gran és la idònia pels espectadors situats més enrere…..

En tot cas, una proposta magnífica amb una direcció i interpretació fores de sèrie.

A partir de la novel.la de Philippe Claudel

Direcció: Guy Cassiers

Intèrpret: Lluís Homar

Traducció del francès: Sergi Belbel / Dramatúrgia: Erwin Jans i Jérôme Kircher / Vídeo: Klaas Verpoest / So: Diederik De Cock / Assessor de vestuari: Tim Van Steenbergen

Ajudant de direcció: Ester Nadal / Producció tècnica i tècnic de llums: Jordi Thomàs / Tècnic de vídeo: Francesc Isern / Tècnic de so: Marcel Ferrer / Cap de producció: Macarena García / Director de producció: Josep Domènech / Ajudant de direcció de producció: Clàudia Flores

Coproducció: Teatre Lliure i Temporada Alta

a partir de la producció original de Toneelhuis 

Idioma: català – Durada: 1h 15’