LA FAMILIA ADDAMS (temp. 18/19 – espec. nº 088)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Han passat dos mesos des de la roda de premsa de presentació a Barcelona d’aquesta producció musical. El nostre viatge i la priorització d’espectacles de curta durada que no volíem perdre, ens ha fet posposar fins aquest dimecres dia 12 el fet de poder veure aquest musical.

LA FAMILIA ADDAMS, el musical, estrenat a  Broadway el 2010, està basada en el llibret de Marshall Brickmann i Rick Elice i la música d’Andrew Lippa, i ha estat adaptada als nostres escenaris per Esteve Ferrer i Silvia Montesinos, després d’obtenir els drets de la versió de gira del musical. L’argument està basat en els personatges creats per Charles Addams en 1938 en una tira còmica pel diari The New Yorker.

No podem deixar de comentar que aquesta producció va ser estrenada a Madrid i Esteve Ferrer i Silvia Montesinos han introduït en el text referències locals madrilenyes que grinyolen una mica davant el públic català. Referències al “cocido madrileño”, als polítics d’allà, i als toros; és cert que també fa referència al Brexit o a les xarxes socials per no fan cap referència a casa nostra. Malgrat que en el repartiment hi han forces actors catalans, en general a la producció es respira una manera de fer molt “castiza” que s’allunya força de la manera de fer Teatre a Catalunya i que a nosaltres no ens acaba d’agradar.

Però d’això érem conscients abans de comprar les entrades …. i és que de fet la raó principal per anar a veure aquesta producció era per veure treballar al nostre amic Frank Capdet.

A banda d’aquest comentari hem de reconèixer que la producció ens ha agradat força. Una gran escenografia de Felype De Lima, que abasta més enllà de l’escenari, una magnífica il·luminació de Juanjo Llorens i el disseny de vestuari i maquillatge d’Aarón Domínguez i Olaya Brandón, respectivament, complementen a la perfecció tota la posada en escena de l’espectacle. Una proposta a la que s’ha dotat de més elements d’humor i romanticisme que a la versió que recordàvem.

Al món de la Família Addams estar trist és ser feliç, l’insensat és l’assenyat, sentir dolor és sentir alegria, l’imprudent és el prudent i la mort i el sofriment són la matèria de la qual estan fets els seus somnis. No obstant això, aquesta peculiar família és a punt d’enfrontar-se a un dels malsons més esborronadors (i més comuns) a tot progenitor; els seus nens es fan grans.

Durant centenars d’anys, Gómez i Morticia, han tractat de preservar els autèntics valors Addams, tan especials com únics, però per molt que desitgin seguir vivint en aquesta harmonia, alguna cosa inesperada ha d’esdevenir: la seva macabra i benvolguda filla Dimecres s’ha enamorat de Lucas Beineke, un noi dolç, afectuós i intel·ligent d’una família “normal” i respectable d’Ohio. Ningú està molt d’acord amb aquesta parella, però per empitjorar encara més les coses, Dimecres ha convidat a sopar als “Beinekes”.

Benvinguts a una nefasta, fatídica i hilarant nit, a casa dels Addams, els més ocults secrets es van a revelar, les relacions, enamoriscaments i amistats seran examinades, i la Família Addams al complet, ancestres inclosos, haurà de fer front a l’única i terrible cosa que ha aconseguit evitar durant generacions: el canvi.

Un musical que compta damunt l’escenari amb un magnífic repartiment, amb coreografia de Montse Colomé, i “sota l’escenari” amb tres músics, Oriol Pujol, Salvador Sau i Daniel Peña,  dirigits per Adrià Aguilera que interpreten la música en directe.

Mièrcoles, una extraordinaria Lydia Fairen, és la protagonista absoluta de la història que aconsegueix la complicitat del seu pare Gómez (Ernest Fuster) i del seu tiet Fétido (Frank Capdet) en el seu nuviatge.

La seva mare Morticia (Carme Conesa), la seva àvia (Meritxell Duro) el seu germà Pugsley (Alejandro Mesa), el majordom Lurch (Javier Canales) i tota la “troupe” d’ancestres completen una família especial que convida a sopar a una família “normal” que conformen Lucas (Fabio Arrante), i els seus pares Mal (Andrés Navarro) i Alice (Eva Mª Cortes).

Hi ha moments musicals molt encertats, magnífiques veus de Lydia Fairèn, Ernest Fuster i Meritxell Duro,  i altres moments que potser no quallen tant, però que en conjunt ens ofereixen una bona i entretinguda producció, que ha fet aplaudir amb ganes a tot l’auditori.

Destacaríem l’escena de l’enamorament de Fètido (Frank Capdet) i la lluna (Letizia Pasqualone) o la de la conversa entre pare i filla quan el primer enyora el temps de la infantesa, un temps que no tornarà.

En resum, una producció amb la que hem gaudit més del què a priori esperàvem, d’una gran qualitat tècnica i artística i que ha fet vibrar un públic que no ha parat de menjar crispetes i comentar les escenes durant els 140 minuts de durada.

Això si, avui no hem escoltat cap mòbil.

Llibret original: Marshall Brickmann i Rick Elice 

Música i lletra: Andrew Lippa

Adaptació: Esteve Ferrer i Silvia Montesinos

Direcció artística: Esteve Ferrer

Direcció musical: Pedro Arriero i Julio Awad

Intèrprets: Carmen Conesa, Ernest Fuster, Lydia Fairén, Frank Capdet, Alejandro Mesa, Meritxell Duro, Javier Canales, Andrés Navarro, Eva Mª Cortés, Fabio Arrante.

Ancestros: Tatán Selles, José Miralles, Javier Navares, Malia Conde, Carmen Soler, Marta Arteta, Sylvia Parejo, Carlos Renedo, Marc Villavella, Letizia Pasqualone, Ariadna Comas i Zuhaitz San Buenaventura

Músics: Adrià Aguilera (teclat i direcció), Oriol Pujol (teclat), Salvador Sau (bateria) i Daniel Peña (baix)

Coreografía: Montse Colomé \ Disseny d’il.luminació: Juanjo Llorens \ Disseny d’escenografia i vestuari: Felype De Lima \ Disseny de so: Javier Isequilla \ Perruqueria: Aarón Domínguez \ Maquillatge: Olaya Brandón \ Casting: Daniel Angles \ Productors: Iñaki Fernández i Gorka Fernández \ Productora executiva: Belén Castres \ Directora resident: Silvia Montesinos

Idioma: castellà

Durada: 140 minuts amb entreacte