RdP – NADAL A EL MALDÀ (Ciutat de Gespa i altres) (temp. 18/19 – RdP nº 025)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Dimecres passat, dia 12 de desembre, vaig assistir a la presentació de la programació que El Maldà oferirà aquests dies de Nadal.
Tres propostes ben diferents …
La primera ja ha passat a ser com una mena de “Pastorets” d’aquest teatre, malgrat que en aquesta presentació la companyia Ruta 40, va assegurar que aquesta seria la sisena i l’última temporada que es podria veure en aquest espai. Es tracta de EL LLARG DINAR DE NADAL (Premi Butaca 2015 a Millor Espectacle de Petit Format), del reconegut autor nord-americà Thornton Wilder, guanyador de tres premis Pulitzer.
A cavall entre drama i comèdia, El llarg dinar de Nadal és una reflexió sobre la condició humana, sobre la vida i la mort, la família, la recerca de la felicitat i la necessitat d’aturar el pas del temps.
Es podrà veure en aquesta Sala del 13 de desembre al 12 de gener.
_____________________
La segona proposta, NADALES és un divertimento que parteix de la sensació de terror quan escoltem, any rere any, la música amb què ens bombardegen des del primer dia que s’inaugura la decoració nadalenca als carrers més comercials de la ciutat. Un espectacle d’Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals.
El punt de partida és compartir, durant els dies de Nadal, una hora de cantar nadales acompanyada de les intervencions més divertides i la música més festiva amb acordió, clarinet i contrabaix. Un espectacle farcit de gamberrades, d’absurds, de sàtira, d’escatologia i d’arguments estrambòtics.
Es podrà veure tots els dimarts, des del 18 de desembre al 22 de gener.
_____________________
… i el tercer espectacle, potser l’estrella de la programació d’enguany és una Musical original, CIUTAT DE GESPA, proposta en la que la història s’explica íntegrament a través de la música de Gerard Alonso (Le Llaman Copla, Ojos Verdes, T’estimo -ets perfecte- ja et canviaré, Paquito Forever) i les lletres de Joan Vázquez.
Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple Crack del 1929, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental i de la traïció que ha rebut per part dels seus companys Dalí i Buñuel. Està preparant una conferència a Columbia University, però les paraules no li vénen. El poeta Walt Whitman (75 anys abans) gaudeix d’una vida plena sense cap preocupació. Les dues històries s’entrellacen quan un nen li deixar anar una pregunta a Whitman que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.
Segons Joan Vázquez, responsable de la idea original i de la dramatúrgia juntament amb Victor Álvaro, “Ciutat de gespa és un viatge en la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.
Joan Vázquez al dossier de premsa ens explica com va començar a gestar aquest espectacle:
Sempre m’ha seduït molt la poesia de Walt Whitman. El seu to, la seva senzillesa, la seva profunditat. Fa olor de llibertat. És molt optimista i connecta amb la sexualitat d’una manera molt pura i natural.
La passada primavera estrenava “Paquito Forever” a Londres i vaig decidir emportar-me un llibre per al viatge. Em va cridar l’atenció “Fulles d’Herba” a un prestatge i el vaig agafar. Ja l’havia llegit temps enrere, però a Londres, aquella setmana, vaig rellegir alguns passatges i vaig sentir que volia escriure cançons amb aquell material. Uns dies després, tornava a Barcelona molt content perquè “Paquito Forever” havia tingut bones crítiques a Londres i el públic li havia agafat molt afecte al personatge, tant com a Barcelona. Amb l’experiència d’Anglaterra, vaig pensar en portar Paquito a Nova York. Quina coincidència que, mirant un altre prestatge, em va cridar l’atenció “Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca, que m’havia regalat el meu pare, però que mai havia llegit. Em vaig posar a fullejar-lo i em va atrapar. El to tan apocalíptic, aquella veu tan ferotge: agressiva i enfadada, em van fer seguir llegint fins a un moment en què Lorca li escriu una oda a Whitman. Vaig sentir un calfred. Lorca arremet contra els homosexuals de les ciutats, els deshumanitza, parla de com de foscos són els seus desitjos i celebra la figura de Whitman com a font d’una sexualitat pura, arrelada amb la natura, que no coneix la perversió.
Així és com la idea es va anar teixint al meu cap. Vaig imaginar com Whitman, a través dels seus poemes, li havia parlat a Lorca en algun moment, com si hagués saltat de les pàgines als seus braços, a través de la seva poesia.
Provinents de dos segles diferents, els dos mai van coincidir en l’espai i el temps, però d’alguna manera estaven connectats. Clarament, la poesia de Whitman havia influenciat a Lorca: com a poeta, com a homosexual i com a persona. I si Lorca hagués influenciat a Whitman també d’alguna manera? I si, en algun moment, fora de l’espai i el temps, els dos poetes s’haguessin trobat? Aquesta és la història de Ciutat de gespa. Dos poetes, dos segles, una sola ànima. L’un és el llegat de l’altre. L’altre de l’un.
L’espectacle ja es va estrenar la mateixa nit que la Roda de premsa i estarà a El Maldà fins al 13 de gener.
Us deixo l’àudio de la presentació …
