CAMINS TANCATS (temp. 18/19 – espec. nº 087)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dimarts passa, dia 11, va tenir lloc l’estrena a la Sala Versus Glòries de la producció de la Companyia La Maula, CAMINS TANCATS.

Aquesta producció es va estrenar, farà gairebé un any a Barcelona, a l’Auditori de Sant Martí i s’ha representat en diversos espais i teatres arreu de Catalunya i al Teatre Santiago Rusiñol de Madrid.

CAMINS TANCATS, compta amb la direcció de Jesús U.Labay, amb la dramatúrgia compartida de Martí Figueras i Jesús U.Labay i les interpretacions d’Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles.

Es tracta d’una obra que entrellaça dues històries que parlen de pobles que fugen, gent que pateix els efectes de la guerra i de la maldat humana més extrema. Dues històries paral·leles, llunyanes en el temps però amb la guerra com a nexe d’unió.

Enric Barba es presenta davant nostre com a mestre de cerimònies, ens demana que trenquem el gel que acostuma a haver-hi entre les persones que no es coneixen i que ens mirem directament als ulls. Ens diu que ell ha vingut a explicar dues històries. Un actor al qual nosaltres no recordem haver vist treballar al teatre i recordem en canvi, per la seva participació en algunes sèries televisives i algun espot publicitari, un actor que ens ha agradat molt i que presenta uns canvis de registre notables en els diferents papers que interpreta en ambdues històries.

La primera història relata la fugida d’una parella de Barcelona al Pallars Jussà amenaçats per l’esclat de la Guerra Civil. Són el Manel i la Gisela, però aviat només serà la Gisela i el seu embaràs. Veurem el seu patiment tancada en una cella. Un dels molts exemples de mares coratge que van patir una gran pèrdua a la seva vida per culpa de la mesquinesa a la Guerra Civil i la dictadura franquista.

A la segona història és un refugiat sirià, l’Ahmed qui ens explica el seu drama en una Síria en guerra mentre espera el seu amic Hamid, amb qui jugava al backgammon. Una taula de fusta li recorda el sicòmor de casa dels seus pares i ens explica com coneix la Zaida.

Dues històries horroroses i asfixiants que ens recorden que som fills amb sort, però fills de les guerres.

Ivette Callis, es Gisela i és Zaida, és una dona perseguida i torturada aquí i allà, ahir, avui i possiblement demà, si continuem impassibles davant del que sabem que passa. Una actriu d’una gran sensibilitat a qui vam conèixer en la seva interpretació a “Sueño de una noche de verano” a l’Almeria Teatre en 2016.

Ivan Caelles és en Manel, és en Joan, i és l’Ahmed, persones atrapades enmig de la història, persones que facin el que facin estan marcades per un destí que no controlen. Ivan interpreta dos personatges totalment oposats i el seu bigoti canvia amb ells. Realment destacable la seva interpretació. A ell el coneixem de “Escenes d’una vida amb hàmsters” que vam veure la temporada passada al Teatre del Raval.

CAMINS TANCATS ens convida a la reflexió sobre quant insensibles som a la crisi humana dels refugiats, dues històries que podrien ser de qualsevol guerra, que podrien tenir lloc en qualsevol indret del món.

…. I encara que tot sigui una ficció més o menys ben tramada, no hi ha tanta distància amb la realitat. Com a autors hem d’intentar aproximar-nos a aquesta realitat per despertar consciències. Recordeu d’on venim i entendreu d’on venen …..

Com ens afecta realment veure, dia rere dia, les imatges d’immigrants en condicions deplorables per tota Europa? Quantes vegades veiem repetides les mateixes imatges de mort i devastació al Facebook? O de llanxes plenes d’africans al bell mig del mediterrani? Com podem assimilar tota aquesta informació i actuar amb cor i fer alguna cosa al respecte? Dóna la sensació que cada cop podem fer-hi menys. L’era de la multi pantalla ens té sumits en un estat de perplexitat perenne, ens atordeix i tanta desgràcia i maldat ens acaba tornant éssers amb por i conformistes.

Una posada en escena que té un punt de màgic dins de l’horror que ens presenten, un tractament de les llums de Roger Blasco que arrodoneix magistralment les dues històries.

Una proposta plena de sensibilitat, commovedora. Com ens recorda el nostre mestre de cerimònies cal posar-se en la pell de l’altre, cal que ens mirem als ulls, cal que deixem de tenir por.

Totalment recomanable.

Estarà a la Versus Glòries fins diumenge dia 16.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Martí Figueras

Direcció: Jesús U.Labay

Dramaturgía: Martí Figueras i Jesús U.Labay

Intèrprets: Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles

Disseny de llums: Roger Blasco

Producció: Companyia La Maula

Idioma: català – Durada: 80 minuts