– 113 – Roda de premsa EL PERCEBEIRO – Teatre La Gleva – 2018.12.11 (temp. 18/19 – RdP 024)

RdP – EL PERCEBEIRO (temp. 18/19 – RdP nº 024)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts passat a primera hora de la tarda vaig poder assistir a la Roda de premsa de presentació de “EL PERCEBEIRO“, a La Gleva Teatre.

Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, però també de la resistència que posem per no caure, referint-se a la caiguda física però també de la metafòrica.

El Percebeiro y otros relatos sobre el no me voy a caer” és la primera peça teatral ideada, interpretada i escrita en la seva totalitat per l’actor David Menéndez; les primeres passes d’aquesta creació es van poder veure fa un parell d’anys a “Croquis BCN” de l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett. Posteriorment es va oferir una lectura dramatitzada a la Universitat de Bogotà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

David Menéndez va pensar en els “percebeiros” els homes que arrisquen cada dia la seva vida, penjats a les roques a terres gallegues, per poder subsistir. Ells necessiten la confiança plena i la creença que no cauran mai, a causa dels cops de mar que reben directament sobre els seus cossos.

La filosofia del “no em cauré” és un moviment filosòfic-espiritual que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. És un pensament que s’oposa a la de la llei de la gravetat. Una decisió vital, un acte polític que determina que la caiguda no és possible. Ja ha pres la decisió: “No em cauré”.

Aquells que creuen en aquesta filosofia busquen totes les maneres possibles per no acabar cedint l’inevitable, per aconseguir mantenir-se a peu.

Segons les seves paraules :

No m’interessa una merda els superherois. L’únic superheroi que em pot interessar és aquell que té algun símptoma de “tullido”. El que m’interessa és precisament aquell que no és perfecte, el que coixeja, el que cau.

L’humà com el caigut. La caiguda com el lloc comú de tots els humans. La caiguda com a símptoma d’humanitat. I d’això vull parlar en realitat. Per això he vingut aquí.

Vaig tenir la sort de poder veure un bon tros de l’obra i sense voler fer espòiler, crec que és una proposta arriscada, diferent i sobretot sorprenent, en la que l’espectador de ben segur participarà d’una manera o d’un altre.

David Menéndez actua en solitari en aquesta proposta, però compta amb l’ajut d’un catalitzador escènic: Jorge Gallardo, que li serveix de mirada externa. L’escenografia i vestuari és de Judit Colomer MascaróLua Anaya participa com a ajudant de direcció.

El públic estarà assegut en cercle, que envoltarà l’espai escènic; al ben mig una làmpada que de ben segur prendrà vida pròpia….

Avui 13 de desembre serà la nit d’estrena al Teatre La Gleva i restarà en aquest teatre 3 setmanes, fins al dia 30. L’espectacle té una durada aproximada d’una hora.

Us deixo l’àudio de la presentació …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.