– 110 – Taula Rodona EL PERIODISME CULTURAL AVUI – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.10

Taula Rodona EL PERIODISME CULTURAL AVUI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una iniciativa la de La Perla 29 que hem de valorar molt positivament, la d’aquesta taula rodona al voltant del que significa avui en dia el periodisme cultural i més concretament el que tracta de les Arts Escèniques.

Ahir a la tarda al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, es va celebrar aquesta trobada de periodistes que parlen en els seus mitjans (premsa escrita i digital) del món que envolta als escenaris teatrals, escrivint critiques o articles d’opinió.

Oriol Broggi va seleccionar per aquesta “taula rodona” a les següents persones, a les que ell mateix va moderar:

  • Santi Fondevila, periodista cultural, crític de teatre
  • Laura Serra, periodista i cap de Cultura de l’ARA
  • Juan Carlos Olivares, periodista i crític teatral (actualment a La Vanguardia i Time Out ); també coordina l’Àgora Lliure-UPF del Teatre Lliure
  • Aída Pallarés, periodista cultural i sotsdirectora de la revista Entreacte.; també escriu a Público, Time Out i El Nacional.
  • Oriol Puig Taulé, historiador de l’art i fa de crític i cronista cultural al Núvol; ell mateix diu que no es periodista i que ara intenta acabar una tesi doctoral en Estudis Teatrals

Què és el periodisme cultural avui? Com arriba actualment la informació cultural al públic? Hi ha un públic concret per a cada canal/suport informatiu? Quins han estat els canvis dels últims anys? En què consistia la premsa fa uns anys en l’era del paper? Com conviuen ara el paper i el món digital? Com se sumen aquí les xarxes socials? 

Vàrem assistir perquè teníem molta curiositat de com els “periodistes culturals” que treballen i que per tant cobren un sou per fer la seva tasca, veuen el canvi imparable que la irrupció d’internet ha provocat en la “democratització de l’opinió” en la informació del món cultural; perquè a hores d’ara, els crítics professionals han deixat ser els únics que escriuen transmetent opinions dels espectacles, ja que ara persones del carrer, no professionals, potser amants de la cultura i les Arts Escèniques, també poden deixar escrita la seva opinió a través de les xarxes socials, els blogs o els portals teatrals.

Havíem d’assistir a una representació teatral a 2/4 de nou del vespre i per això vàrem avisar en reservar que nosaltres únicament podríem estar fins a les vuit; malauradament, com és massa habitual a casa nostra, la taula rodona va començar amb un retard de 15 minuts, al que també es va sumar l’excessiva durada de la presentació que Oriol Broggi, va fer en la presentació dels ponents. El resultat és que l’interessant debat es va escurçar considerablement i que creiem podria haver donat més de si.

No entrem a valorar la visió de cada un d’ells, i preferim que veient el vídeo de la trobada, jutgeu vosaltres mateixos …

El que si ens va semblar notar a l’Imma i a mi, és una certa “desconfiança” en la qualitat de les opinions dels “no professionals” com nosaltres o inclús del simple espectador, en deixar escrita la seva opinió. Es va parlar que el crític teatral, tenia un cert “aval” en aquesta qualitat, que no tenien els twits, els curts comentaris a les xarxes socials o la suposada falta de rigor periodístic o qualitat en la redacció de les opinions dels bloguers.

Un component de la taula rodona, va opinar que l’aval que realment compta, el donen el nombre de lectors o seguidors d’aquestes opinions, siguin escrites per periodistes o per simples espectadors.

Per altra banda, vaig voler fer palès que la premsa oficial, sovint tracta gairebé en exclusiva els esdeveniments culturals que es representen als grans teatres i per tant amb més recursos per promocionar els seus espectacles…. i s’obliden sovint de les sales petites, aquelles que generen espectacles de poques sessions i que precisament necessiten del suport de la premsa cultural, per fer arribar les seves propostes al públic.

Nosaltres creiem que les persones que dediquem una bona part del nostre temps a promoure que la gent vagi més sovint als teatres, en cap cas som uns “intrusos” o uns rivals dels crítics professionals, perquè ens complementem perfectament amb ells.

Com més persones parlem de Teatre i d’Arts Escèniques, i des de tots els mitjans possibles (professionals o no), molt millor per aconseguir l’objectiu de què el Teatre continuï viu i que s’incrementi el nombre d’espectadors.

Vídeo penjat a posteriori d’aquesta publicació a la web de l’Associació sóc perla (amics de La Perla 29)

Un col·loqui molt interessant tant per les persones que hi participaven com pel tractament d’un tema de punyent actualitat i que ens afecta d’una manera o altra a tots, professionals o no de les arts escèniques, professionals o no del periodisme, amants de la cultura en general i particularment de les arts escèniques.

Una xerrada en la qual hem trobat a faltar la presència de representants de portals de cultura en Internet, com podria ser “Teatre Barcelona” o “Recomana”, o inclús algun representant de blogs de cultura.

En qualsevol cas una bona iniciativa que mereix des d’aquí el nostre total suport.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.