– 107 –  Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Nominada als Premis Max 2005, es va endur el Premi Butaca 2004 al millor espectacle de petit format i Premi Butaca 2004 al millor actor de repartiment per a Jordi Rico.

Un grup de científics, dedicats a assajar protocols òptics d’alt refinament tecnològic, descobreix per accident una porta que duu a la quarta dimensió, una altra realitat en què una subtrama ens presenta una diva de la cançó que ha d’oferir un recital exclusiu en un castell al peu dels Alps i un grup de delinqüents contractats per una discogràfica per assassinar-la. Però què passaria si les dues realitats tinguessin un punt en comú?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues trames, interpretades pels mateixos actors, que s’entrecreuen en un joc enginyós i una posada en escena frenètica. Una proposta que requereix dels actors uns canvis de registre i de vestuari immediats. Entrades i sortides que ens fa pensar com deu ser darrere les portes que travessen una vegada i un altre per tornar convertits en el personatge de l’altra realitat. Un text de ciència-ficció que al mateix temps és un thriller i una comèdia, generes que com els personatges es barregen màgicament.

Poc importen les dissertacions “pseudo científiques” que ens expliquen, i que en molts moment som incapaços d’entendre, ja que queden diluïdes en la trama i acabem atrapats pel joc de personalitats dels diversos personatges que conformen les dues realitats paral·leles i per l’esbojarrada i estressant posada en escena.

Vuit ENORMES i mil·limètriques interpretacionsNora Navas que veiem en el seu registre més “gamberro” i que ens ha enamorat en els seus personatges de Paulina i Angie, Jordi Rico amb un sensacional canvi de registre des de l’Andy, el germà disminuït psíquic del Robert, al personatge sense escrúpols d’Ojeda. Magnífica també Sandra Monclús que en aquest cas interpreta tres papers, el de Mónica Dalmessi, el de Gina i el de la Bàmbola, una nina. Ella interpreta també la cançó final “Harta de ti” amb música de Carles Torregrossa.

David Vert també amb dos papers diferents, el de Robert el tímid científic enamorat de la seva companya i el de Sordo, el xòfer sequaç d’Ojeda, que s’acaba enamorant de la seva clienta Esther, una falsificadora de joies, paper que interpreta Nuria Legarda i que també és Alma, la cap de l’equip científic. Carme Poll és Rina, metgessa de l’equip i Mariana la governanta de la mansió Urkel. Antònia Jaume interpreta a Julia la matemàtica de la que està enamorat el Robert, i Celina, l’amant d’Ojeda. I finalment Albert Triola és el físic Max, enamorat de la Mònica i Senillosa, un assassí a sou.

Segons comenta el mateix Javier Daulte, el joc dels dobles és només “una excusa per validar la sospita de què tots habitem realitats paral·leles de forma habitual, d’una banda els nostres somnis i les nostres fantasies i d’altra banda realitat que vivim. Dos mons separats que coincideixen més del que volem o podem admetre.

D’alguna manera, tots habitem dos mons, tots som dos

4D ÒPTIC presenta la complexitat de veure dues obres a la vegada, els científics del laboratori Roosenvart que a causa d’un accident provoquen l’accés a una altra realitat on uns delinqüents preparen un assassinat a la mansió Urkel. I en aquesta complexitat rau per nosaltres l’enorme màgia d’aquesta peça.

Una escenografia senzilla que els mateixos actors transformen de laboratori en menjador de la mansió i unes interpretacions que com hem comentat, són magnífiques.

Text i direcció: Javier Daulte
Traducció: Toni Casares
Intèrprets: Antònia Jaume, Nuria Legarda, Sandra Monclús, Nora Navas, Carme Poll, Jordi Rico, Albert Triola i David Vert
Escenografía, il.luminació i so: Javier Daulte \ Vestuari: Marian Coromina \ Ajudant de direcció: Víctor Muñoz i Calafell \ Assistència direcció: Jordi Cid \ Col.laboració en el so: Damien Bazin \ Perruqueria i maquillatge: Helena Fenoy i Marta Ferrer \ Regidors: Marc Serra i Marta Garolera \ Tècnics: Juan Boné i Emili Vallejo \ Construcció d’escenografía: Xarli \ Atenció al public: Núria Ubiergo i Ailin Migliora \ Fotografía: Pep Daudé i Bito Cels \ Disseny: Andrea Gusi \ Música: Carles Torregrossa \ Lletra: Carles Torregrossa i Javier Daulte \ Veu: Sandra Monclús
Producció: La Perla 29
Idioma: català i castellà – Durada: 120 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.