– 100 –  Teatre – ESCAPE ROOM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.12.04 (temp. 18/19 – espectacle. nº 078)

ESCAPE ROOM (temp. 18/19 – espec. nº 078)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt.

Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser.

Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, de les relacions de parella, de la impuntualitat com a norma, del cinema d’autor, de l’ego dels actors, de las “super-illes de BCN” ….. una proposta on els quatre personatges són portats a una situació límit que els obliga a treure’s la mascara social que porten incorporada. On també es posa a prova la seva amistat i les seves relacions de parella.

Fotografies de David Ruano

I precisament perquè s’apropa molt a la realitat de la societat en què vivim, la proposta  la sentim molt propera; entre riure i riure ens adonem que alguna d’aquestes riallades venen provocades perquè en més d’una ocasió ens veiem reflectits com si l’escenari fos un mirall.

Dos amics de tota la vida queden per fer un “escape room” amb les seves parelles al barri d’Hostafrancs, on recentment s’ha trobat, en un contenidor, el cadàver d’un home esquarterat…  Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l’habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.

Edu (Joel Joan) és l’amic que proposa el joc a la seva nova i jove parella, Marina (Paula Vives) i als seus amics de tota la vida, Rai (Oriol Vila) i Vicky (Àgata Roca). Un cinquè i inquietant personatge, el doctor Mengele, apareix en pantalla, interpretat per  Ferran Carvajal.

Quatre personatges, perfectament definits i identificables per la seva manera de parlar i de vestir, es troben a la porta del local. Abans d’entrar i començar el joc ja ens deixen “veure” una mica les seves personalitats.

Fotografies de David Ruano

Destacaríem especialment la interpretació de Paula Vives com a dona “CUPaire”, inconformista i d’idees molt clares, que contrasta amb el personatge d’un Joel Joan funcionari de l’ajuntament, de caràcter apocat i preocupat de mantenir l’equilibri del grup en tot moment. Àgata Roca en un paper en la seva línia, interpreta una dona aparentment superficial preocupada per la seva imatge pública i l’Oriol Vila es presenta com un home una mica egocèntric, un director de cinema molt cregut.

Una posada en escena amb un ritme trepidant, ple de gags que provoquen riallades a la platea. Una proposta arriscada que aconsegueix posar-se el públic a la butxaca i provoca talls d’aplaudiments en més d’una ocasió.

El fenomen dels Escape Room va començar a Catalunya l’any 2010 amb l’apertura de la primera sala, actualment superant el centenar només a Barcelona. Amb diferents temàtiques el joc consisteix a deixar un grup de persones tancades en una habitació de la qual han d’aconseguir sortir en un temps limitat (normalment una hora) seguint una sèrie de pistes i endevinalles que els portarà a trobar la clau per sortir.

Fotografies de David Ruano

La magnífica escenografia de Joan Sabaté reprodueix fidelment el que entenem que ha de ser un Escape Room de terror, i la il·luminació d’Ignasi Camprodón crea l’atmosfera necessària en tot moment.

Efectivament es tracta d’una proposta de Teatre popular o mal anomenat  “comercial”, però amb una trama perfectament treballada, i amb un gir final, com era de preveure, però al mateix temps, imprevisible.

Una molt bona proposta que sense dubtes omplirà el teatre cada dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text i direcció: Joel Joan i Hèctor Claramunt
Intèrprets: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives.
Amb la col·laboració especial de: Ferran Carvajal
Escenografia: Joan Sabaté \ Il·luminació: Ignasi Camprodon \ Vestuari: Ariadna Julià \ So: Albert Manera  \ Caracterització: Toni Santos \ Producció vídeo: Miquel Àngel Raió \ Ajudant de direcció i regidora: Giulia Grumi \ Ajudant d’escenografia: Txarly Gómez \ Efectes especials de maquillatge: My Effects \ Meritòria  escenografia:   Yaiza Ares \ Producció executiva: Núria Costas \ Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz \ Construcció d’escenografia:   Estudi-Taller d’escenografia Jorba-Miró \ Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano \ Disseny gràfic: Santi&Kco 
Producció: Arriska i Focus
Idioma: català – Durada: 1h 30 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.