GRAVEDAD (temp. 18/19 – espec. nº 074)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Els Teatraires ens hem de felicitar, perquè aquesta setmana ha obert portes un nou espai escènic al barri del Poble Sec de Barcelona.
Es tracta de DAU AL SEC, Arts Escèniques, projecte que encapçala la nostra amiga Mercè Managuerra, actriu, directora, productora teatral i pedagoga.
Una sala que neix al barri del Poble Sec amb el propòsit de dinamitzar la reflexió, promoure l’agitació, el compromís amb la paraula i el diàleg sobre els conflictes socials, mitjançant la programació d’espectacles i la producció d’esdeveniments en l’àmbit de la cultura escènica.
Un espai no concebut únicament per a fer-hi espectacles … “Volem ser una agenda escènica, més que només un teatre“.
Mercè Managuerra (Barcelona, 1950) va dirigir des dels seus inicis i durant 10 anys el teatre Akadèmia, i ara assumeix la direcció artística d’aquest nou espai acompanyada de Sylvie Lorente, amb una llarga experiència en el món de les arts escèniques.
DAU AL SEC està situat al carrer Salvà 86-88, en un espai que es va construir el 1910 i va ser fàbrica de joguines, una pastisseria i un magatzem, fins als anys 80 que va ser adquirit per la companyia Vol Ras. Adquirit per la Mercè Managuerra l’any 2017, ha estat rehabilitat i aïllat acústicament i s’ha convertit en una sala amb una capacitat per a 89 espectadors.
Segons llegim el nom de Dau al Sec, ha sorgit de la mateixa arquitectura de l’espai, que evoca un dau, i de la intenció de retre homenatge a una de les avantguardes més riques en imaginació i poesia que ha donat el nostre país. Un espai càlid i acollidor amb una magnífica sala on de ben segur podrem veure propostes interessants.
______________
El primer espectacle que s’ha presentat ha estat GRAVEDAD, un espectacle de creació personal d’Alonso Abarzúa Vallejos, interpretat per ell mateix, i dirigit per Thomas Richards.
Una peça creada al Workcenter Studio in Residence, programa iniciat al Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards al març de 2016 que incorpora reflexions sobre identitat i pertinença en relació amb el concepte de “Llar”.
Un llarg procés creatiu durant el qual han guiat a Alonso Abarzúa en el camí que l’ha portat a aquest monòleg, on Alonso es converteix en el narrador que ens ha de conduir a la compressió de l’exili, no només exterior sinó interior.
Un monòleg que comença amb la història d’una família forçada a l’expatriació durant la dictadura xilena. A l’escenari Alonso encarna principalment tres veus diferents, tres generacions de la mateixa família: l’avi, el pare i el fill. Ens parlen del seu exili a Suècia, del seu retorn a Xile, de l’intent de sentir-se d’algun lloc entre dues cultures totalment diferents, i la sensació permanent de desarrelament, de no ser d’enlloc, la necessitat d’encaixar.
Alonso encarna també diferents veus d’una multiplicitat de personatges i ens mostra uns individus condicionats pel passat, preocupats pel futur, incapaços de viure el present.
És a través de les diverses històries del narrador i els seus punts de vista, i la multiplicitat de personatges que encarna, que finalment, es veu conduït a enfrontar un altre tipus d’exili, patit a l’interior, nascut de la nostra condició humana.
Nosaltres, com a individus, estem com dispersos en el temps. Desesperadament fragmentats, condicionats pel passat, preocupats pel futur, ens hem oblidat d’habitar el moment, i el que sempre existeix en el moment, el cos, segueix sent una llar deshabitada, l’estatge d’un exili sense fi.
Malauradament és una proposta amb la que ens ha estat impossible connectar; un batibull d’idees i de personatges, que si bé ha començat molt definida, s’ha anat dispersant enmig d’una posada en escena que cada cop s’embolicava més al ritme de les paraules.
Una interpretació a moments magnífica i d’altres moments, per nosaltres, inintel·ligible.
Estem convençuts de què darrere de la proposta existeix un enorme treball, que ha necessitat molt de temps de creació (en el debat posterior ens han parlat inclús d’anys), però per molt d’esforç i atenció que hem intentat posar durant la representació, a nosaltres gairebé no ens ha arribat i en molts moments se’ns ha fet un text feixuc i incomprensible.
Al col·loqui que va haver-hi després de la representació, per sort vam entendre alguna cosa més i vérem copsar la importància del programa que aplica l’anomenat mètode Grotowski, que proposa a l’actor participant que clarifiqui que vol dir, com ho vol dir i a qui ho vol dir. I a partir d’això començar a treballar.
Malgrat que no se’m va permetre prendre imatges a la Sala, us deixo un enllaç d’un vídeo amb el col·loqui d’aquesta proposta escènica, similar al del passat divendres, gravat l’abril del 2018 a Coyoacán (districte federal mexicà) …
Esperem que a les pròximes vegades, que de ben segur assistirem a DAU AL SEC, tinguem més sort o estem més oberts a propostes escèniques diferents del que estem acostumats a veure.
Creació i interpretació: Alonso Abarzúa Vallejos
Direcció: Thomas Richards
Assistencia a la direcció: Jessica Losilla-Hébrail
Producció executiva: Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards i Fondazione Teatro della Toscana.
Idioma: castellà – Durada: 50 minuts
