SEX ESCAPE (temp. 18/19 – espec. nÂș 069)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Aprofitant que aquella mateixa tarda anĂ vem a veure “Los 39 escalones” a l’Eixample Teatre, vĂ rem aprofitar per fer “doblete” sense bellugar-nos i anar a veure aquesta proposta, perquĂš ens va cridar l’atenciĂł de quĂš treballaven dos actors que ens agraden força (ArĂĄntzazu Ruiz i AdriĂ Â Olay) i que seguim des de fa molt de temps; tenĂem curiositat de veure’l’s treballar en un registre diferent del que ens tenen acostumats.
SabĂem del cert que aquest no Ă©s el nostre tipus de teatre, malgrat que un cop vista reconeixem que SEX ESCAPE Ă©s una bona proposta per una part important del pĂșblic que omplia la Sala, que almenys permet passar una estona divertida sense mes, i que suposem Ă©s el que pretĂ©n aquesta proposta.
Una peça teatral escrita i dirigida per Borja Rabanal, un dels quatre responsables de la sala, que ha vist possibilitats d’Ăšxit de pĂșblic tractant el tema dels “Room Escape”, donant-li una connotaciĂł sexual. I ha creat un text que parla de dues parelles d’amics que han quedat per jugar junts una partida al Room Escape mĂ©s famĂłs de la ciutat.
Una comĂšdia creada amb la intenciĂł d’entretenir a un determinat tipus d’espectadors, en un joc de situacions equĂvoques on els quatre protagonistes, aparentment molt ingenus, van descobrint en la parella o en l’amic que no sĂłn tan ignorants com a priori aparenten en el tema del sexe.
Amb escenes molt previsibles i una mica exagerades, provoquen el riure en els espectadors que que han vingut a passar-ho bé sense buscar més profunditat en el text.
Les interpretacions estan ajustades perfectament als papers que suposadament han de fer els homes en el camp sexual, mostrant-se mĂ©s agosarats i experts, que les dones que aparentment “no entenen de sexe”.
ArĂĄntzazu Ruiz, Dana CĂĄceres, AdriĂ Â Olay i BenjamĂn Montes, sĂłn les dues parelles que han decidit jugar aquesta partida.
Un sorprenent i gran canvi de registre pels dos actors que nosaltres hem vist treballar mĂ©s sovint en altre tipus de propostes molt mĂ©s adequades al nostre gust teatral. ArĂĄntzazu Ruiz i AdriĂ Â Olay als que hem vist en propostes com “Una casa a l’est“, “Quan acabi la nit“, “Historia de mi huida” o “L’hora Blava“.
També havĂem vist treballar a la Dana CĂĄceres a “Entre relatos“.
I de les tres interpretacions, com diria aquella dita, “ni millor ni pitjor …Â diferent”.
El que Ă©s evident Ă©s que Ă©s una proposta que tĂ© el seu pĂșblic i el mes important … omple la sala.