– 085 – Teatre – L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 065)

L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN (temp. 18/19 – espec. nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

I com comenta el mateix Tolcachir al programa de mà s’ha complert el seu desig “el misteri de muntar un text meu en un altre idioma i comprovar que el teatre és humanitat i ho travessa tot.” “Barrejar una obra tan argentina amb l’univers d’una família, en aquest cas, catalana, em semblava un experiment molt excitant. A més, fer-la en un altre idioma, m’ha obligat a redescobrir-la”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Un pare absent, Memé, la mare infantilitzada (Roser Batalla), quatre fills, tres dels quals viuen a la mateixa casa i l’àvia (extraordinària Francesca Piñón), l’únic membre de la família amb una certa autoritat i capaç de mostrar tendresa cap als altres.

Els quatre germans estan encapçalats per en Salvador, amb una memorable interpretació de Sergi Torrecilla, un personatge que aparentment té problemes psíquics, però que és l’única persona capaç de dir el que pensa, com si fos la veu de la consciència familiar. Un personatge distant i sempre seriós que encara dorm amb la seva mare.

Tots estan units per un vincle familiar, però lluiten individualment per mantenir el seu espai, amb greus mancances afectives, mostren la incapacitat per parlar del que els hi passa i fan gala de l’egoisme més punyent. Tots els membres de la família són drogodependents o viuen alcoholitzats als marges de la pobresa.

Bruna Cusí és la filla petita i única treballadora de la família, és la germana bessona de Gabi (Ireneu Tranis) un perdedor que fa del robatori la seva manera de viure, i Verònica (Vanessa Segura) la filla que ha viscut des de petita apartada del nucli familiar i aparenta una estabilitat que no té.

Completen el repartiment el metge (Josep Julien) de l’hospital privat on ingressen l’àvia, amic de Verònica, i el taxista que sempre l’acompanya, en la funció d’avui ha estat interpretat per Biel Duran.

Una posada en escena que s’allunya una mica del ritme frenètic del teatre argentí i s’adapta a la nostra forma de fer teatre. El retrat d’una estranya família on els seus membres, amagats sota personalitats desequilibrades ens presenten situacions quotidianes on l’humor suavitza l’enorme tragèdia que amaguen les seves vides.

Un gran treball coral.

Autor: Claudio Tolcachir
Traducció: Jordi Galceran
Direcció: Claudio Tolcachir
Intérprets: Roser Batalla, Bruna Cusí, Josep Julien, Francesca Piñon, Vanesa Segura, Ireneu Tranis, Sergi Torrecilla i Biel Duran/Marc Rodríguez
I.luminació: Albert Faura (aai) \ Mobiliari i utillatge: Joana Martí
\ So: Carles Puntí \ Vestuari: Nídia Tusal\ Fotografía: Felipe Mena \ Cap tècnic: Joan Segura \ Técnic de llums: Joel Peroy
\ Regidoría: Anna Pey \ Ajudant de direcció: Estel Solé \ Direcció de producció: Josep Domènech \ Ajudant de direcció de producció: Clàudia Flores \ Producció executiva: Carmen Àlvarez \ Premsa: Bitò / Anna Casasayas i Clara M. Clavel \ Comunicació i marqueting: Bitò / Publispec
Idioma: català
Durada: 1h 45’

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.