– 082 – Teatre familiar – AMOUR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 2018.11.22  (temp. 18/19 – espectacle. nº 062 – 067 i RdP 017)

AMOUR (temp. 18/19 – espectacle nº 062 i 067)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí els mitjans que parlem sovint de Teatre, estàvem convocats a la Sala Tallers del TNC, per presentar en roda de premsa el primer espectacle de la programació “familiar” d’aquesta temporada. Vaig assistir sense cap informació prèvia i abans de la xerrada amb els actors de la companyia basca “Marie de Jong”, vàrem poder veure una representació escolar d’aquest espectacle … AMOUR.

La sorpresa que em vaig portar va ser majúscula, perquè es tracta d’un espectacle meravellós i ple de sensibilitat; una proposta escènica sense paraules, totalment gestual i amb la utilització de màscares, que la companyia utilitza per primera vegada en un espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar els vaig voler felicitar personalment i llavors em vaig assabentar que es tracta d’un espectacle creat ja fa 3 anys, en el 2015, que està girant des de llavors i que ha estat super premiat; per exemple va rebre el Premi Max al millor espectacle infantil i familiar en 2017 i el Premi Feten 2016 al millor espectacle; també em vaig assabentar que aquest “AMOUR” ja s’havia pogut veure a Barcelona, en el Festival Grec de fa 2 anys i també a la Mostra d’Igualada.

Una obra que reflexiona sobre la finíssima línia que de vegades separa l’amor i el desamor, entre la desafecció i l’amor incondicional.

Uns nens juguen al país on tot comença. S’afanyen a descobrir el món transformant el seu univers. Imiten la gent gran, amb audàcia i desimboltura. S’atreveixen a estimar sense saber quin és el seu veritable significat. No dubten a enemistar-se abans, fins i tot, de conèixer què vol dir la paraula odi.

I de sobte, han transcorregut més de seixanta anys. Ara, envellits, treuen de les butxaques multitud de paraules que cauen com fulles marcides i no dubten a enemistar-se quan ja coneixen el veritable significat d’estimar. El que no saben és que l’amor sempre ens dóna una oportunitat. Un cant al retrobament entre els qui són diferents, una crida a alliberar-nos dels prejudicis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que el pas del temps de fins a 60 anys pugui semblar considerable, aquest fet  precisament arrodoneix la narració que gesten els personatges durant la seva etapa infantil.

Un espectacle mil·limètricament pensat i executat, tant pel que fa als moviments sincronitzats amb l’espai sonor i com amb la música de Pascal Gaigne, que és de vital importància, ja que ha estat creada al mateix temps que s’han pensat els moviments coreografiats dels actors. També cal destacar una molt correcta il·luminació i una encertada escenografia en la que es representen dues cases movibles on viuen els protagonistes de la història.

La companyia Marie de Jongh, porta 10 anys treballant en aquest tipus de teatre “sense paraules” i fa pocs dies va ser informada que per premiar la seva trajectòria teatral, havia guanyat el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malauradament aquest tipus d’espectacles en estar programats com a espectacles “familiars”, molts adults com nosaltres ni tan sols s’assabenten que es tracta d’un espectacle “imperdible”, totalment apte per adults, perquè almenys en aquest cas l’obra no entén de distincions generacionals, i estic convençut que agradaria i molt al públic adult que sovinteja els teatres del nostre país. El dramaturg i director, Jokin Oregi, afirma que la companyia sempre ha tingut “la voluntat de veure gaudir d’una mateixa actuació teatral tant a adults com petits junts“.

És una història d’amor entre dues nenes que neix a partir de la innocència del joc infantil i l’absència de la pulsió sexual; es coneixen l’una a l’altra. Després en la vellesa s’observarà com aquest amor es torna més complex; ambdues fa anys s’han casat amb els bessons amb el que jugaven de petites, i d’aquesta forma els llaços entre ells evolucionen amb una exquisida tolerància.

Es tracta d’una història integradora i sobretot tolerant, amb els diferents “amors” que poden sorgir en el transcurs de la vida de les persones. Perquè en realitat l’amor no distingeix entre sexes i pot aparèixer en qualsevol moment.

L’amor no necessita diàlegs. Ni paraules. Són únicament situacions. De fet, el no-diàleg és una de les singularitats d’aquesta companyia. Comenten que prescindir de l’eina de la paraula és un risc, però la no-paraula té una característica molt interessant: teatralitza més les històries i l’emoció que t’arriba és molt més primària.

En acabar la representació, una companya de premsa, va fer una petita entrevista a alguns dels nens que havien vist l’espectacle; uns nens que calculo tindrien entre 7 a 9 anys i les respostes que vaig escoltar eren realment al·lucinants … “l’amor no té pas edat” “l’amor entre homes o dones dona igual, perquè l’important és l’amor” “a vegades quan un s’enfada, el millor que es pot fer és parar, reflexionar i no esperar tant de temps en tornar a ser amics” … van ser algunes de les respostes.

Fa 9 mesos que han estrenat el seu darrer espectacle ESTRELLA i han optat per repetir l’experiència d’utilitzar mascares novament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Imma no va poder assistir ahir a aquesta representació i a com em sap greu que es perdi una proposta que m’ha fascinat, aquest diumenge al matí tornarem de nou al TNC per veure-la novament.

Un consell d’amic … NO US LA PERDEU per res del món!!!

Us deixo l’àudio de la xerrada amb la companyia …

Autoria: Cia Marie de Jongh
Dramatúrgia i direcció: Jokin Oregi
Amb: Javier Renobales, Ana Martínez, Ana Meabe, Pablo Ibarluzea, Quique Gago i Anduriña Zurutuza
Direcció artística, escenografia i vestuari: Elisa Sanz (AAPEE) // Música: Pascal Gaigne // Il·luminació: Xabier Lozano // Màscares i attrezzo: Javier Tirado // Espai sonor: Edu ZalioProducció executiva: TARTEAN Teatroa
                                                        _______________

Diumenge 25 de novembre – Tal com teníem previst, hem tornat al TNC per veure aquesta meravellosa proposta, i novament a mi m’ha captivat i l’Imma m’ho ha agraït, perquè també l’ha emocional, per la seva delicadesa a l’hora de plantejar que l’amor pot aparèixer en qualsevol moment, sense tenir en compte el sexe de les persones que s’enamoren.

Ara a esperar que portin el seu nou espectacle a Barcelona. Un ocellet ens ha comentat que és molt possible que puguem veure ESTRELLA en la pròxima edició del Festival Grec. Tant de bo sigui cert !!!

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.