TRAVY (temp. 18/19 – esp. nº 058)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir a l’Espai Lliure vam gaudir d’una deliciosa peça, un espectacle teatral que l’Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família.
TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director.
Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle.
Fotografies de Ros Ribas
Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el si de la família, Quimet Pla (Olesa de Montserrat 1950) el pare, Núria Solina (Barcelona 1957) la mare, Diana Pla (Barcelona 1991) la germana gran i l’Oriol Pla (Barcelona 1993) el germà petit. El nom de l’obra ve del malnom que s’aplicaven els propis membres de la família quan es feien dir “la família Travy” com si és tractes d’una família de pallassos italiana.
Per aquesta família el teatre ha estat una forma de vida, el 1996 creen la companyia “Teatre Tot Terreny” i fan espectacles de teatre per a adults, infantils i de carrer. Des de petits els fills acompanyaven als pares que feien bolos pels pobles, fins que van decidir seguir el seu propi camí, la Diana en el món del circ i la dansa, i l’Oriol en el món del teatre (“Ragazzo”,”La calavera de Connemara”, el cinema (“Animals” de Marçal Forés i “Any de Gràcia” de Ventura Pons) i la música (“Be God Is”).
TRAVY és una barreja de les dues esferes, la familiar i l’artística i mostra els conflictes que hi ha en els dos àmbits. Una proposta on cada membre de la família ha fet la seva aportació i que ha trigat un any a gestar-se. Esquitxada de comèdia de l’art i teatre gestual és un homenatge a la família i a un ofici.
La dramatúrgia ha estat compartida amb Pau Matas Nogué, amic íntim de la família, que ja va signar la seva primera dramatúrgia amb Oriol Pla i Quim Pla a l’espectacle “Odisseus” que vam poder veure a la Beckett la temporada passada.
La peça comença amb un genial treball de mímica d’Oriol Pla, on veiem el seu dia a dia, lluny de la seva ciutat, d’ençà que es lleva fins que torna a casa, amb una feina estressant que l’acaba duent a la bogeria i el fa decidir-se a deixar-ho tot, i torna a casa amb la proposta de fer una obra amb la família.
Fotografies de Ros Ribas
El contrast entre la resignada posició dels pares que són conscients que la vida té un final “Quantes coses que hem fet i com ens hem divertit!”, i aposten per respectar una manera tradicional de fer teatre, esplèndida escena la que protagonitza Quimet Pla preparant una truita mentre recita Hamlet, la filla que aposta per un teatre performatiu i entre ells l’Oriol que intenta trobar la formula per mantenir l’equilibri i oferir un espectacle que agradi als espectadors. Impagable el moment on contrasten les formes com saludaran al final de l’espectacle.
En Quimet Pla porta una síndria als braços durant tot l’espectacle, al final hem sabut el motiu, que no desvetllem per no fer espòiler i que forma part del gir argumental de la peça que deixa al públic literalment bocabadat.
Un adeu com a salutació. Un forat al budell. Podríem posar una mica més de música, si us plau? La càrrega que suposa no marxar mai del clan i no veure’s un mateix a fora és insostenible. Caminarem entre el desordre. Perquè això és un caos. Ens taparem els ulls durant la caiguda perquè caurem. Tots quatre. Serà un últim intent. Cremarem el piano de casa i des de les golfes del cervell farem un pas. Un salt. Un ocell en flames. Una maleta amb potes. Un monstre ineludible. Un udol nocturn que fuig per un racó. Anirem endavant amb la festa per funeral. Amb la celebració d’un incendi. Ens trobarem a faltar? Bona pregunta. Mira’ls: posen el show davant d’un canó. S’agafen de les mans per travessar les cendres. És l’hora. “Ei, tu, ens espera un regal, allà darrera?” Potser es fa fosc. “Mama? Som una papallona fugint d’un incendi. Papa, si no riuen, em moriré?”
Una proposta rodona, d’una gran sensibilitat i tendresa que cal veure. Un imprescindible d’aquesta temporada.
Dramatúrgia: Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina
Direcció: Oriol Pla Solina
Intèrprets: Diana Pla, Oriol Pla, Quimet Pla i Núria Solina
Escenografía i vestuari: Silvia Delagneau \ Il.luminació: Raimon Rius \ So: Pau Matas \ Ajudant de direcció: Jordi Samper \ Col.laboració en la dramaturgia: Jordi Oriol \ Ajudant d’escenografia i vestuari: Oriol Nogués \ Assessora lingüistica: Neus Nogué Serrano \ Assessora de moviment: Laia Duran \ Mobiliari: Pascualín i Tallers Jorba-Miró \ Confecció de cortines: Les Godets \ Producció: Teatre Lliure
Idioma: català – Durada: 1h 15 minuts
Hola,
a TRAVY si que es pot dir que tot es queda casa, i d´una manera caòtica, però emotiva, a veure com la família de clowns desfà l´entrellat, el fill Oril Pla n´és el culpable?
Anar més enllà del teatre, per tornar al teatre. Seguirem d´aprop la famílía Pla.
A la grada de davant hi havia molts actors i actrius de la Kompanyia Lliure, i pensava quan eren ells que actuaven en aquell espai, contrents d´aquesta coincidència.
Aquests dies molta moguda al Lliure, a la xarxa no s´arreglen els problemes, a veure qui la diu més grossa, una Fundació que ha vetllat poc per la bona història del Lliure.
Gràcies
Retroenllaç: – 082 – Teatre – MISS COSAS Y YO – (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc – 14/02/2022 |