– 075 – Teatre – ESTAT DECEPCIÓ (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.10.08 (temp. 18/19 – espectacle. nº 056)

ESTAT DECEPCIÓ (temp. 18/19 – esp. nº 056)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És dilluns i ens dirigim a la Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres.

La sala manté la línia d’apostar per dramatúrgies novelles d’autors i autores catalanes, seguint l’objectiu de promoure el teatre català contemporani. I aquesta temporada ha estat engegada, tal i com van anunciar en presentar-la  “amb el cap ple de crits, de demandes, de lemes sentits en manifestacions, llegits en manifestos, sentits en les veus dels altres, cridats per nosaltres mateixos fins a quedar-nos afònics”.

Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona.  Compagina la seva vessant artística amb la docència.

ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l’ordre cal generar el caos.

En entrar a la sala una enorme bastida l’ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors… i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu Manzanares i Ruth Talavera, ocupen la bastida com si és tractes d’un vehiche. En aquest primer moment, la bastida és un furgó policial que els trasllada al vaixell que tots coneixerem com Piolin.

Clara Manyós irromp a la sala, és una jove universitària que vol promoure una tancada per reivindicar els seus drets. La policia rep l’ordre de desallotjar la universitat. Comencen els aldarulls que acaben amb la detenció de dues estudiants i un policia greument ferit. Les dues estudiants havien volgut fugir baixant per la bastida d’unes obres, que fa anys que estan aturades, a la part de darrere de l’edifici universitari.

Nit d’aldarulls al centre de la ciutat. Dues detingudes. Una d’elles emparentada amb una figura rellevant del poder judicial. L’altra, no. Una sortirà ràpidament de l’ensurt i veurà com s’esborren els rastres de la seva presència al lloc dels fets. L’altra, no.

La lluita de dues forces: la defensa dels ideals versus les obligacions a què ens lliguen determinats pactes. Un pols que acabarà explotant a la cara de tots els implicats i potser també a la dels espectadors.

Una proposta que ens parla de la corrupció a qualsevol nivell, en la policia, en la justícia, en els càrrecs polítics, i fins i tot en els estudiants que deixen de banda ideals i relacions per no perdre l’estatus en què hi viuen.

Una proposta que ens mostra descaradament els tractes de favor, i l’administració de la “in-justícia” on tot s’hi val, i on el que veritablement importa és trobar el cap de turc apropiat que, davant de l’opinió publica, “carregui amb el marró“.

“Hi ha fils que és millor no començar a tibar si no vols acabar ple de merda”.

Una posada en escena que en la primera mitja hora ens ha resultat una mica “invasiva”, per l’enorme espai que ocupa la bastida en relació al petitíssim espai que posseeix la sala. El moviment dels actors pujant i baixant de la bastida, ens ha fet perdre una mica el fil de la història en alguns moments i fins i tot hem rebut alguna patada involuntària, ja que estàvem a primera fila.

Tampoc ho afavoria el fet que els actors han hagut de treballar pendents de dirigir-se a les dues bandes intentant mantenir un equilibri de tempos, i obligats a rodejar constanment  la bastida. De mica en mica ens hem acostumat i hem acabat atrapats en la narració i en les magnífiques interpretacions.

Tots els actors interpreten diferents papers, fins i tot fan d’ells mateixos, que identifiquem perfectament, ajudats per petites modificacions en el vestuari.

Finalment hem de reconèixer, que malgrat el nostre particular desajust inicial, hem gaudit força d’aquesta proposta, enfocada com una farsa grotesca i portada als límits de l’absurd.

Dramatúrgia i direcció: Carla Torres
Intèrprets: Pepo Blasco, Xavi Gardés, Clara Manyós, Eu Manzanares, Ruth Talavera
Ajudantia de direcció: Minerva Prat \ Escenografía: Anna Tantull \ Vestuari: Zaida Crespo \ Disseny il.luminació: Xavi Gardés i Fernando Portillo \ Espai sonor: Xavi Gardés i Carla Torres \ Tècnica de funció: Minerva Prat \ Moviment: Carla Torres \ Assessorament del cos: Vero Cendoya \ Imatge: Roser Blanch \ Comunicació: Clara Cols \ Xarxes socials: Elisenda Riera i Roser Blanch \ Administració: Mario Berlinches i Sergio Matamala \ Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch \ Direcció tècnica sala: Xavi Gardés
Idioma: català
Durada: 90 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.