– 074 – Teatre – LA DONA DE NEGRE (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.10.07 (temp. 18/19

LA DONA DE NEGRE (temp. 18/19 – esp. nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Últims dies a Barcelona abans de les nostres vacances i les nostres últimes escapades “teatraires” per la nostra ciutat. És per això que intentem ser molt curosos amb la selecció del que volem veure aquests últims dies.

Malauradament ens vam equivocar per optar per escollir LA DONA DE NEGRE al Teatre del Raval, a causa de les bones opinions que ens havien fet arribar. Crèiem erròniament que tindria una major qualitat i un com vista, la considerem simplement una proposta per passar l’estona i totalment prescindible.

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de “por” en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la “por” no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de “inquietud o tensió” típiques del gènere.

This slideshow requires JavaScript.

LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que ha estat adaptada i traduïda al català per Tamar Aguilar.

Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. No és la primera vegada que aquesta obra es representa a Espanya, en la seva versió castellana, però ara el Teatre del Raval ha apostat per portar-la novament i en català, en aquesta ocasió dirigida per Empar López i interpretada per Carlos Vicente i Gerard Clavell.

L’adaptació teatral de la novel·la pretén transformar-la en un joc metatreatal (teatre dins del teatre), que ens endinsa de mica en mica en la història de “terror”.

Arthur Kipps, advocat de mitjana edat, lloga un teatre i contracta els serveis d’un actor professional per a què l’ajudi a recrear quelcom que li va succeir anys enrere i que encara el turmenta. Un succés real però fantasmagòric i amb resultats tràgics per a ell i la seva família. Per a superar els seus traumes escenifiquen aquells dies en què una aparició fantasmal seguia els seus passos.

Des d’un escenari ple de mobles, papers i altres objectes, en Kipps comença a llegir la seva història de manera cohibida i desconfiada; però, a poc a poc, aconsellat per l’actor i amb l’ajuda dels efectes teatrals, va creixent en ell la confiança i la capacitat d’actuació, mentre veiem com va representant diferents papers, passant de la narració a la interpretació teatral en tota regla.

This slideshow requires JavaScript.

Carlos Vicente interpreta a Kipps i als diferents personatges que apareixen en la història fent també de narrador. Gerard Clavell és l’actor que representa el paper de Kipps en la recreació dels fets que aquest vol explicar. A aquest jove actor ja el vam veure treballar la temporada passada a “La visita inesperada” en aquest mateix teatre.

Però malgrat que les interpretacions dels dos actors es magnifica, l’obra té un problema de ritme, amb una primera mitja hora que s’ha fet llarguíssima i repetitiva. Després creiem que millora el ritme, però ens continuen “molestant” els repetitius “fosos en negre” per canviar d’escena, i que trenquen la narració

Valorem com a molt positives les interpretacions dels dos actors i també els efectes sonors de Jordi Ballbé, no tant les aparicions de la dama de negre.

El joc del “teatre dins del teatre”, en aquesta proposta en concret, dificulta una mica la immersió de l’espectador en la història de “terror” que ens han d’explicar, amb els continus encreuaments de les dues històries i les interrupcions que provoca.

No ens ha acabat d’agradar l’escenografia i encara menys el disseny de llums, però la pitjor part se la emporta la direcció de la proposta amb una posada en escena que no ens ha convençut.