– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nÂș 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nÂș 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “parĂČdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents Ăšpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mĂ , quan estava preparant l’adaptaciĂł del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’OrfeĂł CatalĂ , on s’hi llegia entre lĂ­nies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarĂ  un dia en quĂš no les tindrem“. I d’aquesta lectura va nĂ©ixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenciĂł de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’haguĂ©s pogut representar mai mĂ©s, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econĂČmica solament ho podia fer un Teatre pĂșblic.

Una altra cosa Ă©s l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravĂ­ssima crisi institucional i de persecuciĂł polĂ­tica, a tot allĂČ que soni una mica a catalĂ  i encara mĂ©s quan tenim als nostres representants polĂ­tics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comĂšdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una parĂČdia dels Jocs Florals que va provocar l’escĂ ndol. Va ser estrenada en un context de forta crispaciĂł social, marcada per l’empresonament de lĂ­ders sindicals i de polĂ­tics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandĂ­stic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

La polÚmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autÚntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.

MĂ©s d’un segle desprĂ©s, moltes d’aquestes tensions es repeteixen. I ara, Jordi Prat ha convertit ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA, en un musical en quĂš els cuplets, les sardanes i les cançons tradicionals conviuen amb cançons de Festa Major, com “Me gustas mucho” o “Si yo tuviera una escoba”. El director ha decidit barrejar el text de Rusiñol amb cançons que formen part del nostre identitari, “sense deixar fora ni una coma del text“.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

L’obra de Rusiñol es recrea en l’accentuaciĂł dels clixĂ©s mĂ©s caracterĂ­stics del funcionament dels certĂ mens literaris i organitza l’acciĂł al voltant d’un triangle amorĂłs protagonitzat per Tonet (Francesc Ferrer), Maria (Anna Moliner) i Ramon (Jordi Coll) i un triangle paral·lel que situa la Poesia (Maria) i les dues concepcions del poeta: el poeta-versaire (Tonet) i el poeta-sacerdot (Ramon).

La proposta que podem veure a la Sala Gran, Ă©s un collage, una gamberrada irreverent, en alguns moments divertida, que a parer nostre demostra que a hores d’ara el text ha perdut bona part del seu sentit i que en cap cas es pot extrapolar a la realitat que estem vivim a Catalunya.

La direcciĂł musical de Dani Espasa, la mĂșsica en directe i la magnĂ­fica coreografia de Montse Colomé s’uneixen a l’escenografia de Laura Clos “Closca” i el vestuari de Montse AmenĂłs.

Un elenc format per 17 actors, sis mĂșsics i sis membres del cor.

Tots els actors estan extraordinaris, perĂČ no podem deixar de destacar les veus de les bessones Kathy Sey i Yolanda Sey, la magnĂ­fica Anna Moliner que amb la seva manera d’interpretar i cantar es posa a la butxaca al pĂșblic del teatre, Rosa Boladeras  que ens ha mostrat la seva millor vessant cĂČmica, Angels Gonyalons que ens ha emocionat amb la seva interpretaciĂł de la cançó “CaldrĂ  plorar, caldrĂ  riure” i un extraordinari i divertit Oriol GenĂ­s en el paper de president dels Jocs Florals.

Una proposta que demana la participaciĂł activa del pĂșblic i que ha engrescat a bona part de la platea amb les cançons i els jocs.

A nosaltres ens ha agradat a estones, ens ha sobrat les escenes inicials amb les cançons dels anys 60 que no veiem en cap cas necessĂ ries; reconeixem que tĂ© moments molt divertits i engrescadors, perĂČ tambĂ© altres que hem trobat excessivament forçats.

El text de Rusiñol tampoc ens ha acabat d’enganxar, sense tenir res el fet de riure’s de nosaltres mateixos, perquĂš creiem que Ă©s sa fer-ho (en situacions normalitzades), malgrat que tambĂ© creiem que potser no Ă©s el moment mĂ©s oportĂș de tirar-nos pedres a la nostra taulada, per la situaciĂł dramĂ tica que estem vivint a Catalunya i la vergonyosa repressiĂł de l’estat.

Malgrat que ens ho hem passat bé a estones, nosaltres trobem que la peça resultant d’aquesta adaptaciĂł (3 hores i 10 minuts, incloent-hi el descans), és clarament excessiva.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Autoria : Santiago Rusiñol
AdaptaciĂł i direcciĂł : Jordi Prat i Coll
Amb: Clara Altarriba (LluĂŻseta), David Anguera (Quimet), Albert AusellĂ© (Secretari), Rosa Boladeras (Srta. Floresta), Jordi Coll (Ramon) , Ana DomĂ­nguez (Raimunda), Francesc Ferrer (Tonet), Oriol GenĂ­s (President), Àngels Gonyalons (Sra, Ramona), Oriol Guinart (Riutort Tallavent), Jordi Llordella (MossĂ©n Pere Catarineu), Anna Moliner (Maria), Albert Mora (Joan Dolcet), Albert PĂ©rez (Sr. Nofre/August, Coca i Poncem), Mireia Piferrer (Sra. EulĂ lia), Kathy Sey (JĂșlia) i Yolanda Sey (NĂșria).
MĂșsics: Joan Aguiar, Dani Espasa, Gregori Ferrer, MartĂ­ Hosta, Xavier Lozano, Dick Them.
Cor: Lorena GarcĂ­a, Oriol GuimerĂ , Mariona Llobera, Alba QuinquillĂ , Queralt Sales, VĂ­ctor Vilca
DirecciĂł musical: Dani Espasa \ Coreografia: Montse ColomĂ© \ Escenografia: Laura Clos “Closca” (Set Up Design) \ Vestuari:
Montse Amenós \ Il·luminació : David Bofarull \ Disseny de so:
Lucas Ariel Vallejos \ So: Santi LĂłpez \Repetidor: Gregori Ferrer \
CaracteritzaciĂł: Ignasi Ruiz \ Ajudanta de direcciĂł: Ester Villamor \ Ajudanta de coreografia: Ana DomĂ­nguez \ Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera Gaju (Set Up Design) \ Ajudanta de vestuari: Carlota Ricart \ Alumnes en prĂ ctiques:  Josep M. Parcerisa (direcciĂł),Patricia Albizu (vestuari), Sonia Marqueño (caracteritzaciĂł) \ Oient: Ryan Francis \ Fotografia muntanyes de Montserrat: Oriol Alamany \ ConstrucciĂł d’escenografia: PascualĂ­n, Taller Jorba-MirĂł Scp,  Zero4uatre (detall 04 SL) \ ConfecciĂł de vestuari: Taller Goretti

ProducciĂł: Teatre Nacional de Catalunya
Idioma: catalĂ 

Durada: primera part 1h40’ –entreacte 20’- segona part 1h10’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.