– 068 – Teatre – OBLIVION (ūüźĆūüźĆ+ūüźö) – Teatre Tantarantana – Sala √Ätic22 – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. n¬ļ 049)

OBLIVION (temp. 18/19 – espectacle n¬ļ 049)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres v√†rem poder fer “doblet” al Teatre Tantarantana, aprofitant que la durada del primer espectacle¬†OBLIVION¬†a la Sala¬†√Ätic22, permetia poder veure immediatament despr√©s una segona proposta a la Sala¬†Baixos22.

OBLIVION¬†O¬†CISNES¬†QUE SE¬†REFLEJAN¬†COMO¬†ELEFANTES de la companyia andalusa “Teatro¬†Xtremo“, vol reflexionar sobre la cara fosca del m√≥n de l’√≤pera, especialment enfocat a l’assetjament sexual. Aix√≠ almenys ho va afirmar el seu creador¬†Ricardo¬†Campelo, el dia de la seva estrena, tot dient que “els cantants d’√≤pera pateixen pressions, per¬†la pr√≤pia autoexig√®ncia, es veuen avocades a dopar-se, a assistir a audicions abusives …¬†i¬†fins i tot tamb√© a vegades pateixen assetjament sexual“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

√Čs¬†molt trist veure que els favors sexuals per aconseguir papers o mantenir-los afecta un m√≥n tan brillant en aparen√ßa com el de l’√≤pera

Malgrat tot creiem que no √©s un problema exclusiu del m√≥n dels artistes, sin√≥ que s’est√©n a molts altres treballs que no tenen res a veure amb les Arts Esc√®niques.

Susana toca el piano Spiegel im Spiegel d‚ÄôArvo P√§rt. Ruth es prepara per entrar a escena. Ricardo, amb la seva c√†mera, comparteix en temps real la seva mirada amb el p√ļblic. El retrobament dels tres a l‚Äôescenari ens portar√†, a trav√©s de confessions molt √≠ntimes, imatges, accions performatives i √†ries d‚Äô√≤pera per descobrir una necessitat compartida: Oblivion.

Oblivion o cisnes que se reflejan como elefantes és una investigació entorn a la lírica, el teatre i la performance que tracta sobre el somni, l’oblit i la mort.

Els tres actors que surten a escena utilitzen la l√≠rica per cridar l’atenci√≥ sobre aquests problemes, en un format¬†en el que¬†han buscat la inspiraci√≥ en el compositor Monteverdi, que va compondre l’√≤pera “Oblivion” segles abans que aquest g√®nere √©s poses de moda al segle XIX. Per√≤ tamb√© ho han fet d’una forma molt pl√†stica, pensant en la genialitat de la pintura “surrealista” de Salvador¬†Dali, concretament amb el quadre ‘Cisnes¬†que¬†se¬†reflejan¬†como¬†elefantes‘.

Dues actrius a escena, Ruth González (soprano lírica), Susana Sanabria (pianista) i també el mateix creador i director les filma en directe i el resultat el veiem projectat a la paret frontal de la Sala, malgrat que de forma força deficient.

La mateixa c√†mera porta un focus que ens treu de la foscor de la Sala, primes pl√†nols de les int√®rprets. Fum i foscor contrastant amb aquestes imatges il¬∑luminades de les protagonistes de forma impactant, malgrat que malauradament el director no ha tingut en compte que for√ßa sovint la seva posici√≥ a l’hora de filmar impedeix que els espectadors puguin veure l’acci√≥ com caldria.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La proposta √©s una barreja de teatre de text, performance i √≤pera que juga molt amb la plasticitat del cos nu i les pintures fluorescents que elles mateixes van creant sobre el seu propi cos; aquesta plasticitat potser √©s la que mes ens va agradar, a banda de les √†ries que una d’elles,¬†Ruth¬†Gonz√°lez ens interpreta en directe, algunes √†ries, com per exemple una nana de “L’incoronazione¬†di¬†Poppea” de Monteverdi, les molt conegudes “Casta diva” de Norma de¬†Vincenzo¬†Bellini, o un petit fragment de la “La reina de la nit” de La flauta m√†gica de Mozart.

Malgrat que aquests dos aspectes ens han agradat for√ßa, no hem acabat de connectar amb el que ens volien explicar i la proposta a nosaltres ens ha resultat una mica “fosca” i poc entenedora en el moment de la representaci√≥. Hem hagut d’investigar posteriorment a les xarxes per acabar d’entendre-la i aix√≠ poder redactar aquesta ressenya.

Tot i aix√≠, hem de dir que aquest espectacle ha estat el guanyador¬†del “IX CENIT del Centro Internacional de Investigaci√≥n Teatral TNT Atalaya”, a Sevilla (premi al millor espectacle i a la millor actuaci√≥).

Companyia: Teatro Xtremo
Dramat√ļtgia, direcci√≥ i espai esc√®nic: Ricardo Campelo Parabavides
Ajudant de direcció: Eva Chiloeches
Interpretació: Ruth González, Susana Sanabria i Ricardo Campelo
Il.luminació: Luiggi Falcone Рfotografia: David Arenal
Idioma: castellà РDuració: 50 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.