MISIA (temp. 18/19 – espectacle nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El segon concert del Festival Fado de BCN 2018 ens porta de nou a la Sala Barts, diumenge dia 30. Ens espera una artista pionera del nou Fado portuguès dels anys 90, MISIA.

MISIA és el nom artístic de Susana Maria Alfonso de Agular que va néixer a Porto el 18 de juny de 1955 de pare portuguès i mare catalana. Allà va passar la seva infància i adolescència i va cantar fado a les cases de fado. No obstant en els seus inicis professionals va treballar com a ballarina de cabaret al Teatre el Molino de Barcelona. Després s’instal·la a Madrid fins que decideix tornar a Lisboa amb la decisió presa de dedicar-se al fado professionalment.

Amb un repertori format bàsicament per fados inclou també cançons d’altres artistes i d’altres estils com “La gavina” de Marina Rosell, alguns temes de Luis Eduardo Aute o la cançó de Serrat “Plou al cor” que va cantar en català en el disc del 2007 de la Marató de TV3.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ha publicat els discos “Misia” (1991), “Fado” (1993), “Tanto menos, tanto mais” (1995), “Garras dos Sentidos” (1998), “Paixoes diagonais” (1999), “Ritual” (2001), “Canto” (2003), “Drama box” (2005) amb el que es va presentar per primera vegada al Palau de la Música en el marc del Festival Únicas, “Ruas” (2009), “Senhora da noite” (2011), “Delikatessen Café Concerto” (2013), “Para Amália” (2015) i “Do primeiro fado oa ultimo tango” (2016).

En el Festival de Fado d’enguany presenta el seu nou treball “Pura Vida” resultat de la feina dels dos últims anys. Aquest treball presenta un repertori de 12 fados i dos inèdits i és el resultat del treball amb el pianista Fabrizio Romano que ha fet els arranjaments dels temes.

En el recital l’han acompanyada el mateix Fabrizio Romano al piano, André Dias a la guitarra portuguesa, en Paulo Gaspar al clarinet baix i Luís Pacheco Cunha al violí.

En “Pura Vida”, Misia torna a cantar fado, que com ella diu no és trist ni alegre, és destí. Torna a cantar sentiments i emocions, perquè la vida està feta d’això i està plena de sorpreses. La vida és pura quan porta les petjades, visibles o invisibles, de qui la viu i de qui la comparteix.

Entre d’altres ens ha interpretat :

• Destino
• Los hombres que yo ame
• María la portuguesa
• Fado de los dos gorriones
• Saudade
• En la carretera
• El tiempo pasa
• Viaje
• Fado del anuncio
• Plou al cor
• Lágrima

Havíem assistit a algun concert de MISIA en directe, però d’això ja fa uns quants anys, abans de publicar aquest Blog; ens agradava molt i inclús tenim algun CD d’ella a casa.

Potser per aquesta causa, esperàvem molt més d’aquest concert; reconeixem que ha estat un bon concert, però l’hem trobat una mica desigual; malauradament no ha aconseguit fer-nos posar la pell de gallina, com de fet ens acostuma a passar quan escoltem fados.

Veu: Misia

Piano: Fabrizio Romano \ Guitarra portuguesa: André Dias \ Violi: Luís Pacheco Cunha i clarinet baix: Paulo Gaspar